Manresa es troba entre les ciutats de l'estat espanyol de més de 50.000 habitants amb més morts causades per la contaminació associada amb el gasos de les emissions dels vehicles i la crema de carburants en l'àmbit industrial i domèstic. Així ho determina un estudi publicat a mitjans de gener a la revista científica The Lancet Planetary Health on es recullen i analitzen per primera vegada dades de més de 1.000 ciutats europees en relació amb l'impacte de dos contaminants en la salut de la població.

La investigació, liderada per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) en col·laboració amb investigadors del Swiss Tropical and Public Health Institute (Swiss TPH) i de la Universitat d'Utrecht, posiciona Manresa en el setè lloc de la llista d'excés de morts per nivells elevats de partícules fines, és a dir, aquelles que contenen pols, metalls, ciment i matèria orgànica i provenen de les emissions industrials, la calefacció domèstica i la crema de carbó. A Espanya, les àrees que lideren el rànquing per davant de la capital bagenca són La Línea de la Concepción, l'àrea metropolitana de Barcelona, Santander, Cadis, Saragossa i Mollet del Vallès.

El llistat, format per un total de 82 ciutats espanyoles i 9 àrees metropolitanes, també situa Manresa en la desena posició de morts relacionades per diòxid de nitrogen, causat principalment per les emissions de vehicles. Les zones que presenten els nivells més alts d'aquest contaminant a Espanya són les àrees metropolitanes de Madrid, Barcelona, València i Bilbao.

La classificació ha estat elaborada en funció de l'estimació de la concentració de cada contaminant, les taxes de mortalitat de cada ciutat relatives a l'any 2015, procedents de la base de dades d'Eurostat, i la funció de risc que relaciona l'exposició a la contaminació amb la mortalitat.

Rànquing europeu

L'estudi també calcula la posició de les grans ciutats espanyoles en el marc europeu. En aquest cas, Manresa es troba en el primer terç d'un llistat configurat per 969 ciutats i 47 àrees metropolitanes extretes de la base de dades europea Urban Audit del 2018. La població ocupa la 109a posició pel que fa a morts causades per les emissions dels vehicles i la 202a posició respecte a la crema de carburants de la indústria i de la llar.

Madrid -i la seva àrea metropolitana- és la zona amb més mortalitat associada al diòxid de nitrogen de tot Europa. La segueixen de prop Barcelona i Mollet del Vallès, que ocupen el sisè i el setè lloc respectivament. Enrere queden les capitals de les tres províncies catalanes restants. Tarragona (314), Girona (496) i Lleida (597) es situen en posicions menys destacades dins del rànquing europeu de morts per diòxid de nitrogen, tancat majoritàriament per ciutats situades en països nòrdics com ho són Trompso (Noruega) i Reykjavík (Islàndia).

Nivells massa alts

L'estudi posa de manifest que en l'actualitat «els nivells de contaminació són massa alts i que no existeix un llindar segur per sota del qual la contaminació de l'aire sigui innòcua per a la salut de les persones», segons explica Mark Nieuwenhuijsen, director de la Iniciativa de Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut de l'ISGlobal.

L'evidència científica assenyala que la contaminació de l'aire, per la seva capacitat de penetrar en el corrent sanguini, té potencial per fer malbé gairebé tots els òrgans del cos humà i pot provocar problemes respiratoris, cardíacs, de fertilitat, càncer i demència, entre altres malalties. Tenint això en compte, si es produís una reducció dels nivells de diòxid de nitrogen i de partícules fines recomanats per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) es podrien evitar en tot el món entre 900 i 51.000 morts prematures cada any, en funció de cada contaminant.

Localment, segons dictamina l'estudi d'IsGlobal, a Manresa es podrien evitar entre 31 i 51 morts anuals si la ciutat reduís la contaminació al grau més baix de totes les ciutats analitzades en el rànquing.

Avui dia, més del 84% de la població europea està exposada a nivells per sobre del recomanat per l'OMS. El rang aconsellat per l'organització de concentracions de partícules fines no ha d'excedir un valor mitjà anual de 10 mg/m3. El departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat decreta en el darrer anuari publicat sobre la qualitat de l'aire a Catalunya que aquest valor s'eleva a 13 mg/m3 a la capital bagenca. Per contra, l'índex de concentracions de diòxid de nitrogen al municipi suposa uns 26 mg/m3, mentre que l'OMS situa el límit de concentracions de diòxid de carboni en 40 mg /m3.

Nieuwenhuijsen considera que «els límits màxims permesos per les autoritats han de ser revisats» i espera que amb l'ús d'aquestes dades «les administracions locals puguin posar en marxa polítiques de planificació urbana i del transport dirigides a millorar la salut de les persones».

Pla de xoc per reduir la contaminació

La promoció de l'ús del bus urbà entre els joves de 17 a 19 anys i la creació de noves rutes a peu seran dues de les campanyes que l'Ajuntament de Manresa té previst posar en marxa per reduir la contaminació a la ciutat. El consistori assegura que aposta per l'aplicació de polítiques ambientals i de mobilitat amb l'objectiu d'aconseguir una ciutat més verda, sostenible i saludable. Entre les actuacions més destacades, s'hi troben les obres que s'han executat a la via Sant Ignasi que han permès al vianant «sentir-se més còmode i respirar», segons comenta el regidor d'Urbanisme i Mobilitat, David Aaron López Martí. Aquestes accions per incrementar les zones de vianants es veuran reflectides en el nou Pla de Mobilitat el qual també recollirà com a un dels punts principals la transformació del carrer Guimerà.

Paral·lelament, el consistori treballa per fomentar el transport públic urbà. Abans de la pandèmia, les nou línies d'autobús interurbà van aconseguir xifres rècord, arribant als 2.218.621 viatgers. Entre les campanyes previstes es troba la futura incorporació de tres nous vehicles a la flota de busos híbrids i/o elèctrics i la incentivació del vehicle privat elèctric a través de bonificacions del 50% a la zona blava i l'increment de punts de recàrrega a la ciutat.

El consistori també destaca la bonificació de les energies renovables entre les polítiques per fer Manresa més sostenible.