Luis Alberto Sousa va viure a Manresa un any i mig que segurament no oblidarà mai. Entre altres raons, perquè sent veí de la capital del Bages -actualment resideix a Sant Joan Despí- li van diagnosticar que tenia covid. Avui fa un any que Salut va comunicar el seu cas. Va ser el primer de Manresa.
Regió7 l'ha pogut localitzar per parlar amb ell de com ho va viure. A banda, ha fet possible el seu retrobament amb els dos professionals sanitaris que li van fer seguiment mentre va passar la quarentena. Assegura que, mirant enrere, «si tornés a tenir covid, estaria molt més amoïnat avui que un any enrere. Ara veig l'impacte negatiu. Veus de tot. Gent que està bé durant els cinc primers dies i que de cop es posa pitjor. Gent que passa quinze dies sense res i al final ha d'anar corrent a l'hospital amb una pneumònia»...
Nascut a Portugal fa 48 anys, casat amb una brasilera i pare d'una noia, Sousa va aterrar a Catalunya l'any 2012 per temes de feina -és el director comercial d'una empresa- i es va instal·lar a Igualada, d'on va fer el salt a Manresa. Tot i que, en el seu cas, la covid va ser benèvola i només li va ocasionar tos i febre, té molt vius els records d'aquells moments, sobretot pel fet que el SARS-COV2 era un misteri per a la majoria.
Malgrat que ja se sap que el desconegut té la capacitat de generar molta més por i respecte que el conegut, malgrat que acabi sent més inofensiu, en el seu cas reitera que li faria molt més respecte tenir el virus ara que fa un any. A diferència d'aleshores, ara se sap que aquelles molèsties inicials semblants a un refredat poden acabar sent letals. «A finals de febrer no teníem ni idea de la que s'acabaria muntant», remarca.
Una reunió a València
Sousa va anar a València per celebrar una reunió amb companys de la feina i clients. «Això va ser el 25-26 de febrer i quan vaig tornar em va trucar un col·lega de la feina i em va dir que una de les persones del grup havia estat a Itàlia per treball i que havia passat per l'hospital, li havien fet la prova i li havien dit que tenia covid». Considera que «la gran errada del govern aleshores va ser no tancar les fronteres, sobretot amb Itàlia». Quan va rebre la notícia per part del seu amic «es va aturar tot. Tot el que tenia planificat de viatges es va tancar. El diumenge [1 de març] a la nit havia rebut el missatge i el dilluns a primera hora vaig trucar al 061, on em van agafar les dades i em van dir que em quedés a casa». Vivia en un dúplex i es va aïllar en una habitació. «Al final del dia van venir uns infermers a fer-me la prova. Van venir amb ambulància i van tenir la cura de pujar i posar-se l'epi a la porta de l'ascensor per no generar pànic al carrer. Estem parlant que encara no se sabia res del tema». Li van fer la prova i li van dir que al cap de 24 hores sabria el resultat. «En aquell moment no tenia cap símptoma. Sí que el diumenge havia estat en una masia amb uns col·legues i vaig notar un dolor a l'esquena, però em pensava que era una grip».
«Vostè és positiu»
No sap si va ser el dia 3 o 4 que li van donar el veredicte: «Vostè és positiu». Va parlar amb els seus companys de feina per comunica'ls-hi i va resultar que no havia estat l'únic contagiat. «Érem diversos i de diferents punts d'Espanya que ens havíem reunit per feina». A casa, ni la seva dona ni la seva filla van presentar símptomes, i va començar el control regular per part dels dos infermers del CAP, a les 8 del matí i a les 8 del vespre. «Què tens? Què no tens? Com te trobes? Tens febre? En vaig tenir molt poca, 37 i poc i la meva filla i la meva dona no en van tenir. Jo també tenia una mica de tos». No sap si elles van passar la covid perquè no els van fer la PCR «perquè en aquell moment deien que els joves, en teoria, no la tenien i la meva dona no va patir cap símptoma». Paral·lelament, es va preocupar d'avisar a un veí que havia saludat a l'escala, al cap i al tècnic de l'empresa amb qui havia coincidit de tornada de València i als amics amb qui va compartir el diumenge en una masia a l'aire lliure. «Els vaig informar cada dia de com estava i ells em deien com estaven». No hi va haver cap contagi, apunta alleujat. «Era una preocupació perquè no saps què generaràs, amb una malaltia que no saps com t'ha arribat a tu».
Després de quinze dies li van fer una altra PCR que va tornar a sortir positiva, i al cap de tres setmanes, amb la situació totalment desbocada, «em van dir que com que no tenia símptomes, no em farien una altra PCR perquè no donaven a l'abast». Està convençut que ser dels primers casos li va garantir un control excepcional. Va passar por? Assegura que no perquè ho va viure sense haver de patir per ell ni pels seus. «Preocupació pel que passava, sí».
La pregunta del milió
Sousa, que té un germà que és metge, posa molt èmfasi en la importància dels professionals de la sanitat. A banda d'explicar als dos infermers que el trucaven -Glòria Solà i Carles Martín- com estava, «tots els dies, a primera hora i a la nit, enviava un correu a la doctora amb la meva temperatura, la de la meva dona i la de la meva filla. Estic content perquè els he donat poca feina, i van tenir sort que no fos hipocondríac. Quan em demanaven si la tos era seca no sabia pas de què em parlaven». Encara guarda aquests correus, i les fotografies que feia al termòmetre digital amb què es mesurava la febre. Solà comenta que en aquells moments, trucar-lo i fer-li la pregunta del milió -«com te trobes?»- anava seguit de creuar els dits perquè es trobés bé perquè hi havia molt desconeixement.
Ara que s'han vist les cares, amb mascareta, queda pendent tornar-se-les a veure sense. Això, però, encara sembla molt lluny...
Luis Alberto Sousa va veure ahir per primer cop als dos sanitaris que li van fer seguiment telefònic mentre va passar la malaltia a casa seva. Es tracta de Glòria Solà i de Carles Martín, infermers del CAP Barri Antic (amb ell a la fotografia), que encara és el seu ambulatori de referència. Quan Regió7 hi va contactar, Sousa va insistir a sortir a la fotografia amb ells dos per expressar-los el seu agraïment. Ahir, quan es van veure, van xerrar una bona estona.