Fa un any la vida va canviar perquè la mort, en forma de pandèmia, va obrir un període d'aflicció que encara no s'ha acabat. En aquest període han perdut la vida als centres assistencials de Manresa a causa de la covid-19 prop de quatre-centes persones -252 de les quals de la pròpia ciutat-, 2.500 han estat hospitalitzades i ahir s'arribava a la xifra rodona de 5.700 positius confirmats durant dotze mesos amb més morts que dies.

El primer positiu de coronavirus a Manresa va sortir a la llum pública el 4 de març (vegeu pàg. 4) i la primera víctima mortal en un centre hospitalari de la ciutat confirmada per covid, el 15 de març. En una setmana ja s'hi havien sumat 5 morts més. A Berga es produïen, també, les primeres víctimes, i a Martorell. Les morts a Althaia havien tingut lloc de manera esglaonada i es van confirmar de cop, quan es van tenir els resultats de les proves per saber si havien estat causades pel coronavirus. El dia 21 de març hi havia sis morts i 51 persones ingressades. Començava un malson del qual encara no ens n'hem pogut sortir.

Les onades s'han anat succeint una darrera l'altra i hores d'ara, encara a la tercera, s'analitzen diàriament les dades per veure venir la quarta.

La primera onada va ser aclaparadora. Més de la meitat de víctimes que hi ha hagut a Althaia i Sant Andreu es van produir en un mes i mig. Durant la darrera quinzena de març i al llarg del mes d'abril hi va haver dues-centes morts.

Al maig van ser 35. La mortalitat va ser mínima durant el juny, el juliol i l'agost. Al setembre hi va haver quatre víctimes. I a l'octubre es va iniciar una segona onada que va durar fins al 15 de desembre, que és quan va començar la tercera en la qual ens trobem immersos hores d'ara.

A l'octubre es van produir 8 morts; al novembre, 28; al desembre 46, al gener 37 i al febrer 31, si es pren com a referència els recomptes setmanals.

Les xifres i els gràfics que acompanyen aquest balanç descriuen d'una forma precisa les tres onades. La primera enorme i ràpida i les altres menys pronunciades però implacables amb l'augment del contacte social.

Un de cada cinc pacients hospitalitzats per covid-19 va morir i un de cada tres va tenir dificultats respiratòries. I d'ingressos n'hi ha hagut molts així que també hi ha hagut moltes víctimes. Concretament, hi ha hagut fins ara 2.500 hospitalitzacions a Manresa i 392 defuncions.

Hores d'ara hi ha mig centenar d'ingressats, dels quals 45 a Althaia i 6 a Sant Andreu. La darrera setmana hi va haver dues defuncions. Dues vides més segades per l'epidèmia, però es tracta de les xifres comptabilitzades d'afectació hospitalària a Manresa més baixes des del dia 20 d'octubre.

Les onades de casos són cada cop menys agudes i més romes

Un cop d'ull als gràfics que il·lustren aquestes pàgines mostren com les onades de nous casos són cada cop menys agudes i més romes. La primera corba és el resultat d'una allau de casos que va vorejar el desastre, mentre que les altres dues reflexen com els contagis greus s'espaiaven.

La gran diferència entre la primera onada i la resta ha estat que quan l'epidèmia va esclatar com una bomba, els centres assistencials van arribar a dedicar-se molt majoritàriament a la lluita contra el virus.

A la segona i la tercera onada, tot i el fort impacte que representa l'activitat covid, la no covid ha estat majoritària en les diferents àrees. Per exemple, a hospitalització d'Althaia, durant el mes d'octubre van ingressar 1.350 pacients procedents d'urgències, dels quals un 9,3% van ser per covid. Al novembre, la xifra de pacients ingressats procedents d'urgències va ser de 1.200, dels quals el 14,6% van ser per covid.

Pel que fa al bloc quirúrgic, durant l'estiu es va programar activitat complementària per tal de recuperar la que es va haver d'anul·lar durant els mesos de març i abril. La gestió va ser complexa perquè es va haver d'encaixar aquesta activitat amb la disponibilitat de professionals tenint en compte que era un període vacacional.

Els moments de màxima tensió a les UCI s'han alternat amb altres de més relaxació. El juliol hi havia 5 pacients ingressats a l'hospital Sant Joan de Déu per covid. Però a partir de l'octubre les tornes van canviar de mig a mig i abans d'acabar l'any el 29% dels pacients ingressats (entre hospitalització i crítics) a Althaia eren per covid. A l'hospital Sant Joan de Déu hi havia tres unitats d'hospitalització destinades a pacients amb covid-19, a banda de la UCI que també va haver d'augmentar la seva capacitat per donar resposta a pacients covid o no.

Les darreres dades fetes públiques ahir pel departament de Salut de la Generalitat comptabilitzaven 44 morts més a causa de l'epidèmia que elevaven el total a Catalunya a 20.760.

La velocitat de propagació de la covid-19 a Catalunya baixava dues centèsimes fins a 0,92. També disminuïa el risc de rebrot, en aquest cas sis punts fins a 224.

Ahir es van registrar 1.442 nous casos confirmats per PCR o test d'antígens, amb un total de 519.840 durant tota l'epidèmia.

Hi havia 1.664 pacients ingressats als hospitals, 33 menys que el dia anterior, però dels quals 520 eren a les unitat de cures intensives.