L'investigador manresà del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) Jordi Sardans ha participat en un estudi que conclou que l'excessiva fertilització de conreus de blat amb nitrogen pot explicar l'augment de celíacs al món.

Entre la dècada dels anys 60 i l'actualitat s'ha multiplicat per deu l'ús de nitrogen per fertilitzar cultius de blat, perquè millora el rendiment del sòl.

Ara bé, el blat conreat amb excés de nitrogen transfereix al gra i a les seves farines més quantitat de gliadina, un grup de proteïnes que intervenen en la formació del gluten.

Justament la reacció al·lèrgica al gluten i la dificultat d'absorbir-lo per part dels humans provoca la malaltia de celiaquia, una afecció en clar creixement al món desenvolupat.

Aquesta és la principal conclusió de l'estudi «Could Global Intensification of Nitrogen Fertilisation Increase Immunogenic Proteins and Favour the Spread of Coeliac Pathology?», publicat a la revista Foods.

El treball ha estat i liderat per Josep Peñuelas -investigador del CREAF i del CSIC- i han intervingut el també investigador del CREAF Jordi Sardans i especialistes de la Czech Academy of Sciences (Txèquia), la University of Antwerp (Bèlgica), l'Institute Pierre Simon Laplace (França), l'International Institute for Applied Systems Analysis (Àustria) i la Chinese Academy of Sciences de Pequín (Xina).

L'estudi constata que la ingesta per càpita de productes derivats del blat les darreres dècades s'ha mantingut més o menys constant, si bé la concentració de gliadines al blat ha crescut.

Un problema directe

Com a conseqüència, s'ha incrementat el consum mitjà per persona de gliadines (aproximadament 1,5 kg més).

Així mateix, el treball confirma que el terreny fertilitzat amb nitrogen és pràcticament el mateix i el que s'ha intensificat són els quilograms aplicats d'aquest element.

Alhora, s'han tingut en compte factors com ara possibles nous additius del pa que puguin provocar al·lèrgies i la millor precisió i eficiència en la diagnosi de la malaltia de celiaquia.

«La fertilització amb nitrogen es tradueix en un possible problema directe de salut global», afirma Josep Peñuelas, director de la recerca, si bé insisteix en la necessària prudència a l'hora d'extraure conclusions i recorda que hi ha pocs estudis al respecte.

«Nosaltres no fem l'estudi mèdic, sinó que avisem d'una nova conseqüència. La relació que hem identificat no implica l'existència d'una única causa directa: hi pot haver altres factors, si bé aquest és important», afirma.

I afegeix que «la fertilització amb nitrogen que estudiem els ecòlegs té efectes molt rellevants sobre els microorganismes i el funcionament de la terra, i nosaltres afegim que també té un efecte sobre la salut humana».

La demanda i l'aplicació de fertilitzants nitrogenats als conreus de tot el món ha augmentat substancialment. Les dades proporcionades a l'última Conferència Internacional de la Iniciativa de Nitrogen indiquen que el consum global de fertilitzants nitrogenats va augmentar un 33% entre el 2000 i el 2013.

Quilos de gluten

El blat és actualment el cultiu més plantat i continua sent el gra alimentari més important per als humans. A més, d'una banda, s'ha disminuït el consum directe d'aliments derivats del blat en alguns països però, de l'altra, la farina utilitzada com a additiu provoca un augment net de la ingesta anual per càpita d'aquest cereal. Això provoca que els humans haguem incrementat el gluten net que mengem per persona de 4,1 kg el 1970 a 5,4 kg el 2000.

El gluten pot desencadenar intoleràncies i al·lèrgies

Menjar gluten pot desencadenar intoleràncies i malalties al·lèrgiques, entre les quals la celiaquia és la més estesa en humans.

La seva prevalença mitjana a la població general d'Europa i els Estats Units és de l'1% amb diferències regionals: és d'entre un 2 i un 3% a Finlàndia i Suècia, i del 0,2% a Alemanya. La ciència segueix anant amb compte en indicar-ne les causes, però probablement estan relacionades amb els components ambientals de la celiaquia, com canvis en la quantitat i la qualitat del gluten ingerit, patrons d'alimentació infantil, espectre d'infeccions i colonització per microbiota intestinal.