Convocada pel Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans, una protesta va recórrer al matí els carrers de la ciutat des de davant de Crist Rei a la plaça Major per reclamar una veritable educació feminista. Aquest era el lema que encapçalava la protesta i el pal de paller de la mobilització que va demanar la modificació dels plans d'estudi perquè la perspectiva de gènere sigui més transversal i contraresti de veritat la inèrcia del model patriarcal.

Manifestacions, ahir, al matí i al vespre a Manresa per denunciar les desigualtats que encara avui pateixen les dones en múltiples fronts. Ni la pandèmia ni el mal temps van aturar un crit que va adaptar múltiples formes mitjançant eslògans i pancartes, però que resumit és ´ja n'hi ha prou'.

La discriminació perdura. No és cosa del passat sinó que es troba ben present, perquè és malaltissament transversal, així que en els parlaments s'amuntegaven greuges i no hi havia prou pancartes per encabir-los.

Dues-centes persones al matí, convocades pel Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans, i més d'un miler al vespre, que van acudir a la crida realitzada per col·lectius feministes del Bages i el Moianès, no es van cansar de repetir-ho.

Les flames que van cremar els missatges escrits en caixes que simbolitzaven el mur de l'opressió estructural que pateixen les dones, va ser la imatge que tot ho resumia. A la confluència de la Muralla amb el carrer Jaume I, les flames van il·luminar la nit com un exorcisme perquè desaparegui el control sobre els seus cossos, la mercantilització de l'educació, el patriarcat omnipresent, el capitalisme, la repressió, la violència masclista, el racisme institucional, la precarietat i l'explotació laboral i els desnonaments.

En tots aquests camps, les dones són les que surten més mal parades perquè són les que tenen menys poder i menys eines per defensar els seus drets, ja que ocupen posicions més precàries.

Cada un d'aquest àmbits van ser analitzats per activistes des d'un faristol situat al mig de la calçada, amb intervencions a tota velocitat perquè el llistat de greuges és llarg. En conjunt van mostrar que la lluita feminista és plena de ramificacions que van des de la lluita per l'avortament, per la llibertat d'identitat sexual, per la fi de la precarització laboral o l'assignació discriminatòria de rols en l'espai públic i privat.

Els eslògans que ho resumeixen van ser «Fora rosaris dels nostres ovaris», «No és no, i no és violació», «Cuinar i planxar també es treballar», «La nit és nostra, cap agressió sense resposta», «Si ens toquen a una ens toquen a totes», «La violència policial és violència patriarcal», «Patriarcat i capital, aliança criminal» o «Calladita no estás más guapa». I tot això sense perdre el sentit de l'humor amb missatges del tipus «No és una revolució és que estem totes amb la regla» ni la perspectiva: «No som histèriques som històriques».