Agraïment i emoció, aquest vespre, en l'acte de lliurament de la cinquena edició del Premi Sèquia, que en aquesta ocasió han reconegut la tasca de la directora de Càritas, Fina Farrés, per més de quaranta anys de treball silenciós a favor dels més vulnerables i, en l'àmbit col·lectiu, als moviments informals i autogestionats que van ajudar en els moments inicials de la covid, els més crítics pel desconeixement que envoltava la pandèmia que ha acabat marcant la vida de tothom, sense distinció.

L'acte per lliurar el guardó que atorgen la Fundació Aigües de Manresa-Junta de la Sèquia i la Aigües de ManresaUManresa-FUB, que tradicionalment es dona per la Festa de la Llum però que enguany s'ha celebrat més tard, ha tingut lloc al Museu de la Tècnica. Hi han assistit uan setantena de persones.

El director general de la FUB, Valentí Martinez, ha posat de relleu la crisi sanitària, econòmica i social generada per la pandèmia i ha apel·lat a reproduir l'esperit dels manresans del segle XIV que van fer possible el canal de la Sèquia per sortir-nos-en com a societat. Ha remarcat que, pel que fa al premi a la categoria individual, a banda de la guardonada, també es van rebre peticions per atorgar-lo a cinc persones finades l'any passat que també l'haurien merescut amb escreix: Rosa Argelaguet, Josep Maria Aloy, Lluís Calderer, Florenci Serra i Josep Vilaseca.

El vicepresident de la Fundació Aigües de Manresa, ha recordat que tres anys després de la concòrdia del 1345, va arribar una pesta negra que va acabar amb més de a meitat dels habitants que hi havia aleshores a Manresa -de 5.000 en van quedar 2.400- i que qui va ser cronista de la ciutat, Joaquim Sarret i Arbós explicava en un llibre el coratge que van tenir els manresans d'aleshores per anar endavant. Va confessar la seva preocupació per la crisi social que quedarà fruit de la pandèmia.

Àngels Serentill, de l'Associació Cultural El Galliner, ha llegit el veredicte del jurat del premi, que ha inclòs un repàs per la trajectòria de Fina Tarrés i ha argumentat el premi col·lectiu com una manera de "fer visible la solidaritat" que va regnar en els moments inicials més durs de la pandèmia amb persones, col·lectius i empreses que van fer mascaretes, van aportar matèria primera, van distribuir, van cosir, van fer de voluntàries per anar a fer la compra per a persones grans que no podien sortir de casa i un llarg etzètera.

Farrés, que ha rebut una estatueta de l'escultor Ramon Oms i en acabar l'acte ha signat al llibre d'honor del guardó, ha definit el premi com "un estímul per continuar fent aquest treballa que ja porta un llarg recorregut". Com no podia ser d'una altra manera, ha fet in crit d'alerta a favor dels més dèbils. Ha criticat la Llei d'estrangeria i ha fet notar que quan s'acabi la pandèmia hi ha moltes persones que aniran a la "UCI dels serveis socials" fruit d'un "gran esclat d'exclusió social". La directora de Càritas ha estat acompanyada pels seus familiars, entre els quals el seu pare centenari, Salvador Farrés, que va ser un dels joves de la lleva del biberó cridats a lluitar a la guerra.

Un vídeo ha repassat alguns dels moviments informals i autogestionats reconeguts amb el premi col·lectiu. Tot seguit, l'alcalde Marc Aloy ha clos els parlaments mostrant el seu orgull pels manresans guardonats, als quals ha equiparat amb els que el segle XIV van fer possible el canal d'aigua. Ha demanat ser més "benevolents" amb la ciutat i no caure sempre en la crítica i ha agraït l'esforç dels qui treballen pel bé comú.

La lectura de 'Criança' i d'un fragment de 'La Seu se'n va a córrer el món", escrits per Lluís Calderer, a càrrec de Ton Armengol, ha posat punt i final a la vetllada, que Valentí Martínez ha volgut acomiadar amb un emotiu aplaudiment per tots els presents.