A 200 metres de la torre de Santa Caterina i amb una extensió de més de 400 m2. Manresa té el primer jaciment arqueològic a l'aire lliure visitable -no ara però sí en un futur no molt llunyà. Aquest matí, finalment, s'han presentat els resultats de la primera campanya, que s'hi va portar a terme l'any passat amb un pressupost de 30.000 euros. Han servit per fer aflorar l'antic monestir de Sant Cristòfol del segle XIII, del qual en queden pocs vestigis, com ara murs; i la posterior església de Santa Caterina i una masia annexa, del segle XVI, on, per exemple, s'ha localitzat una tina molt ben conservada. A banda, s'han trobat restes romanes (segles I-II) com ara fragments de ceràmica i un forn d'obra, que es va tornar a tapar. Tot plegat fa pensar que anteriorment hi hauria pogut haver un jaciment romà.
És el que es vol comprovar amb una segona campanya arqueològica que es durà a terme aquest 2021 amb un pressupost de 40.000 euros que també ha de servir per consolidar les restes que s'han desenterrat per tal que no es facin malbé atès que alguns murs són molt inestables.
A la visita a l'excavació organitzada per l'Ajuntament hi han assistit els regidors David Aaron López, responsable d'Urbanise i Mobilitat, i Anna Crespo, responsable de Cultura i Festes; l'arqueòleg Eduard Sánchez, que ha dirigit les excavacions; l'historiador Jordi Piñero, que va fer la primera troballa que va portar a pensar que hi podia haver un jaciment, i la tècnica de Cultura, Mercè Argemí. Es tracta d'una propietat privada que des de l'estiu està envoltada de tanques per evitar que s'hi pugui entrar. Durant la primera campanya s'han rebaixat el petit turonet que hi havia més de dos metres, en segons quin punt.
La primera troballa, el 2013
La primera troballa, el 2013
L'origen de les excavacions es remunta al 2013, quan Piñero, fent una recerca sobre l'encreuament dels camins que anaven a Manresa, Montserrat i Igualada -d'aquí la situació estratègica del monestir dedicat a Sant Cristòfol, considerat el protector dels viatgers- va trobar restes de material d'època imperial romana a la zona, en el que aleshores era un turonet ple de vegetació. Feta la troballa, l'Ajuntament va decidir dur a terme una recerca que, segons ha explicat, s'ha volgut mantenir en el màxim secretisme per evitar ser un pol d'atracció de curiosos que podien malmetre l'espai d'estudi. El 2016 es van fer sondejos amb georadar i unes cales per delimitar l'extensió que ja van permetre documentar diversos murs perimentals del recinte i que van fer aflorar l'esmentar forn d'obra d'època romà, que va ajudar a situar a on es trobava el jaciment, tanint en compte que aquests forns se solien construir als afores.
L'excavació més profunda es va fer l'any passat, a càrrec de l'empresa Catarqueòlegs SL amb el vistiplau dels propietaris dels terrenys i dels Serveis Territorials del departament de Cultura. Tenint en compte el seu abast i interès, el jaciment passarà a integrar el Pla Especial Urbanístic de protecció del Patrimoni de Manresa per tal que quedi protegit convenientment.
Tot i que les restes resultades són un garbuix constructiu, ni molt menys deixen de tenir interès. S'hi pot veure la planta de l'església de Santa Caterina, amb el paviment original i un parell de pilastres i, pel que fa al mas, que tenia dos nivells (encara es conserven un parell de graons del que devia ser una escala), es conserva el que devia ser la part destinada al bestiar, a la vinya, on hi ha un parell de premses, i el celler. També hi ha un parell d'estances de les quals no s'ha pogut determinar l'ús.
Segons el sistema constructiu es pot diferenciar el mur del segle XIII i el del segle XVI.
A més a més, s'ha localitzat una sepultura sense restes humanes que podria formar part d'una necròpoli alt-medieval i que explicaria el fet que, posteriorment, s'hi construís una església.
A la Guerra Civil Catalana (1461-1472) el monestir, on vivia una petita comunitat de quatre o cinc monges, va ser abandonat i enderrocat, i el 1502 es va reconstruir la capella per ordre del Consell Municipal de Manresa però ja dedicada a Santa Caterina, i es va aixecar el mas. Amb la Guerra del Francès, la capella, que ja només funcionava com a mas, va quedar abandonada i derruïda (segles XVIII i XIX). La seva pedra es va reutilitzar per fer l'actual torre de Santa Caterina.
