El que era un turó discret situat a 200 metres de la torre de Santa Caterina de Manresa podria conservar en el subsòl un assentament romà. Si es desenterra, una tasca que es portarà a terme aquest any serà el segon que es localitza a Manresa després del del Puig Cardener, que, en aquest cas, és un assentament ibèric romanitzat i que és on es va originar la ciutat.

De moment, la primera campanya d'excavacions als plans, executada l'any passat i de la qual l'Ajuntament n'ha ocultat fins ara tot el què s'hi va trobar, ha servit per situar l'emplaçament exacte del monestir i la capella de Sant Cristòfol del segle XIII, ja documentats però no localitzats, que posteriorment van rellevar la capella de Santa Caterina del segle XVI i un mas dedicat a l'activitat vitivinícola.

Mentre no comenci la segona campanya de prospeccions al jaciment resultant per corroborar si, a banda dels fragments de ceràmica romana trobats en alguns clots i sitges del terreny, amaga restes més importants d'un assentament de l'època si és que no va quedar del tot arrasat per les ocupacions posteriors-, Eduard Sánchez, de l'empresa CatArqueòlegs SL, responsable de les excavacions encarregades per l'Ajuntament de Manresa, explicava ahir els resultats de la primera campanya, de la qual en va avançar alguna informació aquest diari (vegeu l'edició del 20 d'agost passat).

Quatre fases històriques

Indicava que ha suposat fer troballes de quatre fases històriques diferents: «Restes molt escadusseres d'un assentament romà» (segles I i II), una sepultura a la roca (sense restes humanes) que correspondria al segle X-XI (altmedieval) i, pel que fa a la capella, «restes de l'etapa fundacional, que seria del segle XIII», quan hi havia el convent dedicat a Sant Cristòfol, i «una restauració de la capella que correspondria a primers del segle XVI», ja dedicada a Santa Caterina. Les restes del monestir del segle XIII estan del tot desdibuixades. «Alguna paret podria ser que ho fos, però està totalment desfigurat perquè una de les coses que van fer el segle XVI va ser, a banda de refer la capella, construir-hi una casa de pagès amb un ús vitivinícola per fer el manteniment de la capella».

Del mas en va destacar la troballa de dues premses per al vi; «una in situ i una anterior desplaçada» que es va utilitzar com a mur de tancament, i una tina «feta en llosa de pedra, la qual cosa ens indica que pot ser del segle XVI perquè posteriorment solen ser vitrificades». També va posar de relleu que hi hagués dues portes d'accés, la qual cosa fa pensar que una era per a l'estable. El fet de no trobar-hi cap llar de foc i, per contra, localitzar-hi encanyissat, fa suposar que tenia dues plantes, i que la part per viure-hi era a la superior. A banda, s'ha localitzar l'arrencada d'una escala.

El conjunt de la prospecció de 440 m2, que queda protegida amb una tanca per tal que no s'hi pugui accedir, destaca per ser una mica un garbuix constructiu, amb murs d'èpoques diferents, alguns amb els carreus molt ben enfilats i altres amb un sistema més matussers; un pas de porta tapiat, i trams de paviments desapareguts, perquè és el primer -juntament amb les teules- que s'enduien els saquejadors.

Excavacions arqueològiques a Manresa

Excavacions arqueològiques a Manresa

La importància del jaciment

A banda del fet que «estigui força ben conservat», Sánchez va destacar del jaciment «tres valors. Un és de context i coneixement dels camins, de l'entorn i que lliga amb els precedents de la torre de Santa Caterina... Hem lligat la història amb l'arqueologia. El segon és que explica com era un masia que tenia com a principal activitat el vi i tot el que significava l'explotació de la vinya, i finalment hi ha el tema romà, perquè l'ocupació romana del Bages es coneix molt poc». Va apuntar, alhora, que «des del punt de vista de la història de la ciutat, has pogut resoldre alguns interrogants i també en tens de nous: per què és va fer aquí? Aquest és un interrogant que podrem anar esbrinant en les campanyes que es puguin anar fent».

En la presentació d'ahir dels resultats de les prospeccions, David Aaron López, regidor d'Urbanisme i Mobilitat, va agrair als propietaris de la finca, Pere Foradada, Josep Huguet i les germanes Arroyo, les facilitats que han posat per portar-les a terme; la importància de recuperar el passat de la ciutat, i la troballa de fragments de ceràmica romans. Va situar en 30.000 euros la inversió del 2020, més 6.000 euros per fer la tanca que envolta el perímetre del jaciment, i en 40.000 el pressupost del 2021. Quant a la possibilitat de fer el jaciment visitable, va informar que és la intenció però no va concretar quan. De moment, s'integrarà al Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni de Manresa (PEUPM) com a element patrimonial protegit per a la seva correcta preservació i gestió.

Anna Crespo, regidora de Cultura i Festes, va posar de relleu que el fet que el jaciment no interrompi cap obra ha permès treballar-hi amb el temps necessari. Va citar, per exemple, que la troballa d'un forn d'obra a la part del turó per on es va començar la recerca va ajudar a deduir que si hi havia construccions en devien quedar una mica apartades perquè aquest tipus de forns es feien aïllats de les edificacions.

Per situar el jaciment, els primers treballs es van realitzar amb georadar i amb petites cales arqueològiques. La regidora també va recordar el fet que per construir la torre de Santa Caterina (s. XIX ) es van reaprofitar carreus del que havia estat la capella amb el mateix nom, tal com s'ha pogut comprovar, i que era una pràctica molt comuna.

Un estudi sobre el camí de Manresa a Igualada fet per Jordi Piñero va marcar l'inici de la recerca

El 2013, fent un estudi del camí de Manresa cap a Igualada, que pujava des del Pont Vell, anava cap a la Xup i passava pels plans de Santa Caterina, l'historiador Jordi Piñero va trobar a l'indret materials d'època imperial romana. Va ser la llavor de la recerca feta l'any passat.

Piñero va explicar ahir que, tenint en compte que Sant Cristòfol era un protector dels viatgers, tenia tota la lògica que es fes el monestir dedicat a ell en aquest indret. «Això ens va donar indicis que el jaciment podia correspondre al monestir de Sant Cristòfol, que estava ben documentat. Se sabia que estava a prop de la torre de Santa Caterina perquè després hi va haver la capella però no se'n coneixia la ubicació».

Al convent, documentat del segle XIII al XV, hi vivia una petita comunitat de monges de Sant Agustí sota l'advocació de Sant Cristòfol que depenien del paborde de la Seu. El 1425 se sap que hi havia una priora i tres canongesses. La comunitat es va traslladar de lloc el segle XV, amb el possible enderroc del monestir durant la Guerra Civil Catalana. El 1502 el Consell Municipal de Manresa va fer reconstruir la capella, dedicada a Santa Caterina. També es va construir un mas al costat que va subsistir fins al segle XIX, quan va quedar abandonat.

Piñero va remarcar de la troballa arqueològica que ha generat la seva primera recerca que «serà l'únic jaciment de Manresa visitable» i la qualitat del seu emplaçament.