Per primer cop, el ple de l'Ajuntament de Manresa va debatre sobre la transsexualitat i es va poder escoltar al saló de sessions, alta i clara, la veu d'un representant del col·lectiu: Lucca Marín Molina, en representació de l'entitat l'Aldarull. Una altra cosa és que als polítics els agradés el que va dir: que no consideren que l'Ajuntament els estigui ajudant com cal.

Marín es va adreçar al plenari, convidat per l'equip de govern, per transmetre el punt de vista del col·lectiu sobre la proposició presentada dels grups municipals d'ERC i JxM a favor del ple reconeixement dels drets de les persones trans i en suport d'una llei trans estatal.

Marín va afirmar que encara que es votés a favor d'una moció sobre la llei trans estatal, «el problema que tenim a Manresa és que el servei de trànsit no funciona. Fa 3 anys que s'havia d'estrenar i encara l'estem esperant».

El primer pas de les persones trans és acudir a un centre de trànsit per poder accedir a professionals que estan formats en gènere i en psicologia de gènere «que no ens fan sentir culpables ni que estem bojos». Marín va explicar que a causa de la inexistència d'aquest servei qui s'encarrega d'aquest acompanyament és l'Aldarull, un col·lectiu manresà que defensa els drets i llibertats de les persones lesbianes, gais, transsexuals, bisexuals i intersexuals (LGTBI), i persones a títol individual.

Marín va agrair profundament que es donés veu al col·lectiu de persones trans i no binàries -les que tenen una identitat de gènere que se situa fora de la classificació tradicional home/dona- per part dels dos grups municipals que presentaven la moció, ERC i Junts per Manresa, però va insistir que els feia molt mal «que ens haguem de veure en la situació de portar 3 anys intentant que s'obri la unitat de trànsit, que la regidoria d'afers feministes i LGTBI no ens agafi el telèfon ni ens contesti a un simple correu».Una llei de drets humans

I va afegir, «se'ns ha convidat per defensar una moció quan aquí a Manresa no s'està fent res per part dels mateixos partits que la presenten».

Va dir que els dos grups polítics «estan obstruint l'obertura de la unitat de trànsit i fent la vista grossa respecte el patronat d'Althaia que invisibilitza a les identitats trans i no binàries, produeix violència i no deixa fer servir el dret a l'avortament».

Va reiterar l'agraïment per tenir veu per defensar la moció «però també ho estaríem si quan us demanem que ens escolteu tinguéssiu la mateixa pressa i el mateix tracte», va dir.

Va reclamar una legislació que doni a les persones trans i a les identitats no binàries una qualitat de vida com la que te la resta de la població. Va recordar que el 2018 l'ONU va despatologitzar la transsexualitat, que fins llavors constava com a trastorn mental.

Va informar que encara ara «continuem havent de lliurar un informe de disfòria de gènere, un paper que diu que se'ns ha psicoanalitzat i tenim un trastorn pel qual ens veiem en un cos que no és el nostre. Ara tardes 3 mesos a canviar-te el DNI si ets una persona trans. Si ets un a persona no binària l'única opció que tens és passar el gènere que et van assignar en néixer al contrari. No tens opció a posar persona no binària». «Nosaltres hem de poder triar, tenir autodeterminació sobre la identitat del gènere», va dir.

L'alcalde destaca el primer debat sobre la transsexualitat

L'alcalde Marc Aloy va voler subratllar que «no havia passat encara que en el marc d'un plenari municipal poguéssim debatre sobre la transsexualitat». Va afegir que «com Ajuntament i com a representants de la ciutadania ens posicionem per primer cop en aquest plenari a favor de totes aquelles persones transsexuals i posem el nostre gra de sorra en la lluita per la igualtat real efectiva entre totes les persones sigui quina sigui la seva condició sexual o identitat de gènere». Va reblar la seva intervenció dient que considerava que «avui és un dia important perquè fem un pas més cap a la igualtat».

Cruz: "En cap cas hemposat límits a que s'obri la unitat"

Cristina Cruz, regidora de Feminismes i LGTBI, va defensar que l'Ajuntament havia fet «moltes gestions en el tema de la unitat de trànsit» i «en cap cas hem posat límits a que s'obri, al contrari, hem intervingut amb el Servei Català de la Salut i hem demanat en reiterades ocasions» quan es podria obrir.

Va explicar que "ja tenim les persones formades i està pendent de pressupost que sigui possible. Malauradament, la situació primer política, d'una banda, i pressupostària, de l'altra, i la covid ho ha acabat de rematar. I no ha estat possible que tirés endavant, però des d'aquesta regidoria vetllem perquè sigui d'aquesta manera».

Cruz va dir que li havia sabut greu «que es digui que jo no he atès a un col·lectiu o no he agafat el telèfon. Jo no he rebut mai una trucada vostra i estaré encantadíssima de rebre-us. Entenc que a vegades parlar amb les regidores i regidors fa una mica de cosa, però sé que teniu molt contacte amb el Servei d'Atenció Integral i que qualsevol consulta o petició es canalitza a través del SAI».

La moció aprovada insta el govern espanyol a iniciar el tràmit i aprovar en aquesta legislatura una llei estatal basada en el projecte elaborat pel Ministeri d'Igualtat i les entitats trans, per la igualtat plena de les persones trans, fonamentada en la despatologització i reconeixement de les identitats trans, l'autodeterminació de la identitat i expressió de gènere i en l'abordatge integral de polítiques per intervenir en les desigualtats estructurals que encara pateixen les persones trans.

La votació

A més d'ERC i Junts, Fem i Cs van votar a favor. El PSC es va abstenir per les al·lusions que contenia la proposició a la vicepresidenta socialista del govern, Carmen Calvo.

Felip González (PSC) va mostrar el convenciment que «la llei trans s'aprovarà en un govern liderat pel partit socialista, de la mateixa manera que així ha estat sempre en els grans avenços socials com les lleis del divorci, del matrimoni homosexual, la sanitat universal, l'avortament o la de la mort digna».

Gemma Boix (Fem) va afirmar que «necessitem ja d'aquest ajuntament i d'aquest govern que agafeu un compromís real per solucionar la qüestió de l'orde religiós de Sant Joan de Déu, perquè no és un problema de manca de finançament. El que necessita aquesta ciutat de la reva regidora de Feminismes i LGTBI és un compromís real per fer fora del patronat d'Althaia aquest orde religiós i que es permeti obrir la unitat de trànsit i fer intervencions per a la interrupció voluntària de l'embaràs i aplicar la llei per la mort digna».

Andrés Rojo (Cs) va defensar la igualtat de drets de les persones trans i la necessitat de protegir-les de la discriminació. Va adreçar-se a Cruz per dir-li que tenia «feina pendent» pel que fa a «poder-te reunir» amb el col·lectiu trans «veure on són les seves discrepàncies, en quin punt es va encallar la comunicació i com es van intentar acostar a la regidoria i per què no es van poder fer les reunions».