De la comptabilitat a la jardineria

No tant, perquè resulta que aquests números estan fets sense comptar les factures presentades però no pagades a 31 de desembre i sense comptar tampoc el fet que la caiguda de viatgers del bus urbà i d'usuaris de la zona blava a causa de la pandèmia haurà costat mig milió d'euros, pendents de liquidar. I sense comptar tampoc que s'han de restar dels ingressos o sumar a les despeses, no n'estic segur, més de tres-cents mil euros de la Diputació.

I entre una cosa i l'altra, el superàvit de 2.26 milions es redueix a poc més d'un milió, segons va advertir el regidor Rojo, de Cs. Un milió que no fa cap nosa i se sumarà al pla de reacció contra els estralls de la pandèmia.

I és que els ajuntaments fan els números d'una manera diferent a les empreses. Aquestes, quan presenten els comptes anuals, apunten com a ingressos totes les factures degudament presentades, cobrades o no, i anoten com a despesa totes les factures correctes rebudes, pagades o no. I la diferència entre ingressos i despeses corresponents a l'exercici determina la xifra de beneficis o de pèrdues, al marge del moment en què els diners es mouen de lloc.

Així pot passar que una empresa amb beneficis comptables tingui problemes de tresoreria i hagi de demanar diners al banc perquè hi ha clients que paguen tard o molt tard. Entre ells, les administracions: l'Ajuntament de Manresa paga de mitjana al cap de 48 dies, i en dues de cada cinc factures triga més de dos mesos, segons el darrer control publicat. La dada ha empitjorat en l'any de la pandèmia.

Però els comptes municipals no presenten els ingressos i despeses compromesos, sinó els efectivament realitzats, i el romanent de caixa a final d'any. Seria interessant que el Departament d'Hisenda es pogués entretenir a presentar els números anuals de dues maneres. Una, la de sempre, segons la metodologia administrativa, que és al que obliga la llei, i l'altra, la de tipus empresarial, que ens donaria una imatge fidel de la salut econòmica del comú de la ciutat, és a dir, si s'administra amb prudència o s'estira més el braç que la màniga -actitud que s'acaba pagant.

Molts minuts del ple municipal es van dedicar al Pla d'Actuació Municipal, PAM, que és el pla d'actuació del govern, elaborat pels partits de la coalició (Junts i ERC) amb l'ajuda dels tècnics de la casa i prèvia una enquesta via web i uns tallers amb un centenar de participants, inclosos regidors i funcionaris.

Com que és el pla del Govern, l'oposició se n'ha desentès. Fem Manresa i els socialistes han votat en contra, mentre que Ciutadans s'ha abstingut. Com que el govern té majoria, s'ha aprovat, però a causa de l'aturada per la pandèmia només queda mig mandat per aplicar-lo; vaja, que el PAM tri-anual és un pla d'actuació biennal. Tot i això, de l'ambició que el Govern li atribueix se n'hauria pogut derivar un debat polític més extens i detallat -per exemple, un seguit de plens municipals sectorials culminats per un de global- en lloc de ser un més dels dictàmens del ple ordinari del mes de març. En aquestes condicions, esperar un vot de confiança cega de l'oposició a un document en el qual no ha participat no sembla gaire raonable. Però l'alcalde Marc Aloy pensa que l'oposició no participa més perquè no vol, de manera que va prendre la paraula per renyar-la, obtenint del regidor Rojo una resposta clara: «No ens heu convidat». Tot plegat, el PAM es va aprovar sense que un espectador exterior tingués gaire idea del que s'apropava.

I una nota al marge, a petició: En la llarga llista de coses a fer del PAM hi consta «un jardí». El socialista Felip González se n'estranya perquè, de jardins, a Manresa ja n'hi ha. L'alcalde consulta el diccionari per demostrar que les zones públiques florides de la ciutat no són pròpiament jardins. González ho troba d'acudit, i diu que sortiran en aquesta contracrònica. Doncs sí, hi surten per dir-los que amb això del jardí s'han ficat en un jardí, i no calia.