La comissària Cristina Manresa és la cap de la Regió Policial Central des del 27 de novembre. En un balanç dels seus tres primeres mesos al capdavant de la regió, posa en valor la implicació de tots els membres del cos amb la seva feina i també destaca la voluntat de potenciar un model de policia de proximitat.

Quin model de policia vol per a la regió central?

Som la policia més propera, la que més es veu al territori, i ens trobem amb les problemàtiques del dia a dia de la gent. M'agrada destacar aquest patrullatge, amb el contacte directe amb el ciutadà, de relacions humanes, i l'ajuda a les persones en moments complicats com aquest, per la pandèmia. I en aquesta regió podem desenvolupar una tasca més social de la policia. De moment ja hem contactat amb entitats com la Fundació Convent de Santa Clara, l'Associació de Dones Al-Noor i el SIAD.

Ha estat la número 2 del Mossos i ha dirigit la regió policial més gran de Catalunya. Venir a la regió central és un pas enrere?

No, amb majúscules! Si no hagués estat destinada aquí no hauria tingut l'oportunitat de conèixer els grans professionals d'aquesta regió ni tampoc el contacte amb aquest entorn, tant el paisatge com la gent, que és una meravella. Aquí es poden treballar els temes amb més calma que a les regions metropolitanes, on en el dia a dia hi a més estrès i més pressió. Aquí si et reuneixes amb un alcalde, un empresari o una entitat, tot és des de la tranquil·litat.

Insisteix molt en el diàleg.

Em defineixo com una persona innovadora i hi ha oportunitats d'aplicar noves maneres de tractar la seguretat, com per exemple la mediació. Penso que és molt important el diàleg amb entitats i amb tothom, els joves, la gent gran... tenim la porta oberta i la mà estesa per parlar amb qui vulgui dirigir-se a nosaltres, fins i tot als qui no volen parlar amb nosaltres, i ho acceptem, però fins i tot amb aquests ho intentem. Ens hem d'entendre i han de conèixer la seva policia i el nostre model per trencar sobretot estereotips i que ens vegin com una policia moderna, propera, dialogant, compromesa i que apostem molt per la mediació en la resolució de conflictes. La corresponsabilitat és molt important.

Això va lligat amb una visió més femenina de la seguretat?

Sempre comento que la percepció que tenim del risc i la seguretat és diferent a la dels homes. A les usuàries i treballadores de FGC els van demanar per la seguretat i van donar la seva opinió i van augmentar la il·luminació. La percepció també és diferent en l'oci nocturn o l'arquitectura, i com a dones podem empatitzar amb les altres dones i fer polítiques de seguretat que ens beneficiïn a tots.I també faig una altra reflexió. Si en els altres serveis bàsics, com l'educació i la sanitat, el percentatge de dones és altíssim, per què no passa en la seguretat? A la regió som el 23% de dones, i al cos el 21%, però en canvi a l'escala superior estem aproximadament al 10%. Són llocs de responsabilitat i , si de la població en general el 50% són dones, hem de treballar per la paritat, encara que aquí ja hem avançat molt i, per exemple, s'ha tret el mínim d'alçada i el màxim d'edat per entrar al cos.

Tornant a la regió central, què és el que més l'ha sorprès?

Els valors i el compromís dels agents. A diferència d'altres regions com les metropolitanes, molta gent viu i treballa a la mateixa comarca. Per això hi ha un component d'apreci i estimació cap a la gent i la terra perquè es barreja la part més personal i familiar amb la professional. Un exemple és un dia que sabia que un agent feia festa i me'l vaig trobar aquí. Quan li vaig demanar com és que havia vingut em va dir que feia el cafè amb els companys, que també són els seus amics.

Pel que fa a la seguretat, la regió central és tranquil·la?

Comparada amb les que jo he estat, que són la metropolitana sud i nord, sí. També és una època en què tot està molt tranquil, però aquí tenim la ràtio de delictes per mil habitants més baixa de Catalunya. També és veritat que encara que hi hagi menys delictes, quan n'hi ha un, aquest és 'el delicte'. Tot el poble en parla i sembla més greu del què és. Per això és molt important fer pedagogia.

Com ha afectat la pandèmia la feina del cos?

Amb les dades de l'últim any, els delictes han baixat l'11,76% i la resolució ha crescut el 3,75%. Són dades molt positives.

La tendència encara es manté?

Sí. I destaca que els delictes contra el patrimoni han baixat el 13% durant el 2020 però, en canvi, les estafes han pujat el 7,5%. Amb la pandèmia la gent ha estat molt a casa i ha comprat més per Internet. S'ha de tenir molta cura quan es compra per Internet perquè la gent no sap a quina pàgina està entrant i després fer el seguiment a nivell policial és complicat. En canvi, els robatoris amb força, que en fem un seguiment molt acurat i que afecten molt les persones que els pateixen, han baixat el 43%. I també hem fet un seguiment molt al detall de la violència de gènere, amb la feina del grup d'atenció a la víctima i que estaven tancades a casa amb el seu agressor. El grup d'atenció a la víctima ha fet molt bona feina i no hem tingut cap morta durant el 2020. També hi ha una altra dada, que no és tan bona i és que el delictes contra la salut pública han pujat.

Quina evolució han tingut en la regió central?

Aquí han crescut l'11% i a tot Catalunya el 19%. Estem trobant moltes plantacions de marihuana i és una dada que ens ha de posar en alerta i preocupar perquè comporta que s'instal·li aquí el crim organitzat. Però és un tema que necessita més que el treball policial. Cal un altre tipus de regulació.

Aquest increment ve perquè tenen més recursos o perquè hi ha més plantacions?

Delinqüents que es dedicaven a altres tipologies delictives, com robatoris amb força, en veure que ara no els funcionen, és possible que hagin derivat cap a la salut pública. És un delicte que surt molt rendible perquè policialment parlant no podem acabar amb ells, necessitem altres factors, com canvis legislatius. Però és un problema a tot Catalunya, no només aquí.

El control del compliment de mesures contra la pandèmia els ha obligat a destinar recursos que s'haurien destinat a altres àrees?

Hi hem dedicat recursos però no els hem tret d'altres coses, perquè han baixat molt els delictes i hem estar només en punts estratègics. Això ens ha permès, per exemple, que algú que hem aturat i que no portava mascareta, quan li hem demanat les dades, hem vist que tenia un requeriment judicial, o que portava drogues al cotxe o a la furgoneta. Els controls sempre funcionen i són una mesura preventiva molt visible. També implica tothom: trànsit, ARRO, seguretat ciutadana... És dels dispositius que fan pinya perquè tots hi col·laborem.

Ara que hi ha noves promocions, vindran nous agents a la regió central?

N'han entrat en pràctiques i esperem que de propera promoció vinguin més agents. Tot i això no és una regió gaire mancada de recursos. Tot i així, sempre tenim comentaris d'alcaldes que demanen més agents. Quan hi ha un problema de seguretat on sigui, sempre hi anem, però en ser una regió tan extensa en territori som poc visibles. Mentre a la regió metropolitana la separació entre municipis pot ser un sol carrer, aquí és una extensió de terreny enorme.

Des de la prefectura com van seguir el procés judicial contra Trapero?

En general a tot el cos l'hem viscut de la mateixa manera. Molt expectants i amb molt de patiment esperant que tot sortís bé, com al final ha estat. Quan algun membre del cos està en mans de la justícia per qualsevol delicte, tenim la confiança que judicialment es resolgui de la millor manera possible.

En el seu cas particular, el jutge l'ha deixat a un pas del judici per l'1-O, tot i que la fiscalia demana l'arxivament. Com l'afecta?

Ara ho recordo perquè me'n parles, però en el dia a dia faig la meva feina, com no podia ser d'altra manera. Seria més agradable no estar en el procés, però ara està en mans d'advocats i espero que es resolgui de la millor manera possible.

I ja per acabar, des que és a Manresa li han fet gaires bromes per la coincidència del seu cognom i el nom de la ciutat?

Constantment hi ha gent que se sorprèn i em diu: Manresa a Manresa? Estava predestinada a venir aquí, encara que crec que no és un cognom que vingui d'aquí. Tot i això, està molt bé poder treballar aquí.