La majoria d'estudiants que fan cursos de català a l'Escola d'Adults o al Centre de Normalització Montserrat busquen tenir-ne un nivell mínim, però no és el cas de tots: també n'hi ha que volen adquirir un bon domini de la llengua per fer estudis universitaris o per aspirar a feines més qualificades.

«Vaig arribar a Catalunya fa un any i dos mesos. Provinc de Mèxic i estic estudiant un màster de medicina i necessito saber català. Les meves expectatives són aconseguir una feina a aquí i establir-m'hi», explica Araceli López, que té 30 anys. Com ella, a l'Escola d'Adults hi ha alumnes que han superat els nivells més bàsics, l'anomenat A1, i s'apropen a un nivell intermedi. Tot i reconèixer que el màster es pot seguir en castellà, tot i cursar-lo a la Universitat de Barcelona, opina que el català l'ajuda a entendre millor els professors i li pot servir per tenir millors perspectives laborals.

Al grup del mateix nivell hi ha altres alumnes que poden parlar català sense gaires esforços, però que necessiten dominar-lo millor per tenir una conversa totalment fluida.

L'Escola d'Adults de Manresa ha passat de tres grups de Català 1 -un nivell bàsic on van alumnes amb pocs coneixements de la llengua- i de Català 2 -per a alumnes que en saben més-, a tenir un grup més a cada nivell.

En aquests cursos més avançats, propers a un nivell intermedi, «és difícil que un alumne agafi el ritme a la meitat de curs perquè hi ha cert nivell, a diferència dels més bàsics», explica Olga Ferrer, professora de català del centre des de fa 32 anys.

Si als cursos inicials que es fan a Manresa hi assisteixen sobretot alumnes procedents del Marroc, en molts casos dones que pretenen entendre la llengua de l'escola dels seus fills o persones en general que busquen el certificat d'arrelament (vegeu Regió7 de diumenge passat), a Català 2 el perfil lingüístic és més divers. «Majoritàriament són llatinoamericans, marroquins i actualment hi ha un holandès», afegeix Ferrer.

Yassin Sahmoudi va arribar a Catalunya, procedent del Marroc, el 2004. «Faig de traductor en un centre de primera emergència i necessito saber bé el català per elaborar els informes i fer les meves intervencions. A part, és important per integrar-me millor a la societat, la llengua és molt important a la feina perquè és la vehicular a Catalunya i hi ha molts ciutadans d'aquí que només parlen català. Per tant, aquest és un motiu més per perfeccionar el meu nivell», afegeix.

Sahmoudi s'ha inscrit a a l'Escola d'Adults perquè és l'únic lloc on donen certificats oficials a Manresa, on pot fer les classes presencialment. El Centre de Normalització Lingüística Montserrat ofereix les classes virtualment des de la pandèmia i està a l'expectativa de fer-les presencialment el curs vinent. «Prefereixo fer-les a l'aula per millorar el meu accent», afegeix.

Les classes de nivell més bàsic tenen més demanda i s'hi inscriuen molts estrangers que necessiten acreditar l'assistència a 90 hores de classes de català per aconseguir el certificat d'arrelament i així regularitzar la seva situació al país. Però n'hi ha que, més enllà de la burocràcia, veuen la necessitat d'aprofundir-hi i parlar i escriure millor per als seus objectius laborals i acadèmics.

«Faig de cambrer i a vegades de paleta, i saber català m'ha ajudat a desenvolupar- me en el món laboral. Vaig arribar a Catalunya fa poc més d'un any i la meva idea és establir-m'hi», afirma Pedro Alejando Padilla, un cubà de 34 anys. Alguns reconeixen que molts immigrants no estan interessats per la llengua, però ells creuen que és un coneixement clau per millorar les seves condicions de vida.