Roma, Washington, Madrid... Manresa. El mosaïcista Marko Rupnik i el seu equip finalitzaran demà la instal·lació dels mosaics que ha creat per a les vuit capelles laterals i per al tram de paret interior de l'entrada a l'església del santuari de la Cova de Sant Ignasi de Manresa, que n'han transformat l'aspecte. La capital del Bages s'afegirà d'aquesta manera a altres ciutats del món on aquest artista eslovè de talla internacional ha deixat empremta.
El jesuïta, que és Doctor en Teologia i membre de l'Acadèmia Europea de les Arts i les Ciències, va definir ahir el seu treball per a la Cova com la seva obra culminant. Seguidor dels Exercicis Espirituals que sant Ignasi de Loiola va escriure a Manresa, la seva creació és la cirereta del pastís pel que fa a les actuacions que ha portat a terme els darrers anys la Companyia de Jesús al santuari manresà per modernitzar-lo i millorar-lo amb la mirada posada en la commemoració, el 2022, dels 500 anys de l'arribada de sant Ignasi a Manresa. Els retaules que ocupaven les capelles del temple són ara a les capelles de l'església del Carme de Manresa.
Potser amb el Papa
El santuari va ser edificat el 1750 i «el 1850 s'hi va fer una decoració barroca molt decadent», va destacar ahir el superior de la Cova, el pare Lluís Magriñà. És el que s'ha volgut transformar ara.
La inauguració oficial dels mosaics tindrà lloc per Sant Ignasi, el 31 de juliol, amb la presència del superior general dels jesuïtes, el pare Arturo Sosa, i «el Papa potser també, però això ja no ens toca a nosaltres», va anunciar ahir Magriñà. Aquest dia també s'obrirà la porta de l'any jubileu ignasià. Va informar, alhora, que la primera missa a l'església ja acabada, que fa mesos que està tancada per les obres, és previst que es faci el dia 10 o 11 d'abril.
{C}{C} GMv2_fin|pTipoComp=videos&pIdGaleria=6058e119fab46c14f6b69ca0|GMv2_fin
Magriñà va ser qui el gener del 2015 va anar a visitar Rupnik a Roma i li va fer la proposta de crear uns mosaics per al santuari de Manresa. Rupnik va assegurar ahir que la invitació «ha estat un gest de gratitud immensa per a la meva vida i també una espècie de culminació. Em pensava que ho seria el santuari d'Aparecida a Brasil, que el faríem i després em moriria». Allà, va informar, faran un mosaic exterior de 15.000 m2 amb 110 escenes bíbliques. «Aquest [el de Manresa] és més petit, però és una culminació del que durant tota la vida estudiava, pensava, feia en els exercicis, i és quelcom meu més íntim».Un equip de 21 persones de deu nacionalitats diferents ha acompanyat Rupnik a Manresa des del centre d'estudi i recerca Aletti de Roma, on treballa, i a on va crear els mosaics. Són a la capital del Bages des de dimecres passat. En total, les obres que ha fet per a les capelles, que inclouen la paret frontal -on agafen un tram del terra- i les laterals, representen 550 m2 de mosaics. També n'ha fet un per a la paret on hi ha la porta d'entrada; una representació de la paràbola del sembrador sense figures. A la resta de mosaics hi ha 90 rostres. Ahir, en la presentació que van organitzar els jesuïtes, on van assistir persones lligades a la comunitat i també l'alcalde de Manresa, Marc Aloy, entre d'altres, l'artista va explicar que per crear cada rostre triga una setmana.
Nova il·luminació Rupnik no només ha dissenyat els mosaics de l'església sinó també les noves làmpades que la il·luminaran, que és previst que quedin instal·lades la setmana vinent i que funcionaran amb un sistema domòtic per fer una encesa personalitzada segons convingui. Alhora, ha creat un vitrall per a la façana, on hi haurà les lletres AMDG, Ad maiorem Dei gloriam, la divisa de la Companyia de Jesús.
Hi haurà una làmpada a cada capella i vuit a la resta de la nau. Les obres han inclòs alhora la restauració del paviment del presbiteri, pintar tota l'església de color blanc i deixar a punt les capelles amb un pladur d'exterior davant les parets per enganxar-hi els mosaics.
Tot plegat té un pressupost de 750.000 euros, que els jesuïtes pagaran amb un fons Feder que els ha estat concedit i que subvencionarà el 50% de la inversió (sense l'IVA), i, per l'altra banda, amb ajudes de la Diputació de Barcelona i de La Caixa, a més de les de les empreses i particulars que hi vulguin col·laborar. Recordem que l'oratori mirant a Montserrat dels jardins de la Cova s'ha pagat amb dues donacions.
Per fer els mosaics, Rupnik, que va visitar el santuari per conèixer l'espai de la seva obra de primera mà, on va agafar «la primera intuïció», dibuixa les escenes que després trasllada a escala natural en un plàstic que permet traspassar la il·lustració a la paret. Seguidament, toca farcir les escenes amb les pedretes. Les cares -inclosa una representació de sant Ignasi-, les mans, els peus i molts altres trams ja els han portat muntats de Roma en blocs. Curiosament, a les cares i mans, l'efecte de l'empedrat es perd. Ahir, demanat per alguns dels presents en la presentació per aquest i altres aspectes, va explicar diverses interioritats del procés creatiu de la seva feina, que va comparar amb un embaràs en el sentit d'engendrar l'obra i, finalment, fer-la sortir a la llum.
Va explicar que el recorregut per les capelles es podrà fer començant per la situada a l'esquerra de l'entrada mirant cap a l'altar i avançant per les altres tres i les quatre de l'altre passadís o establint un diàleg entre les capelles enfrontades. «Hi he pensat força», va fer broma, en el sentit que està tot estudiant i no ha deixat res a l'atzar. Ni tan sols la tria dels colors de les pedres, que provenen de totes les puntes del món.
En definitiva, la seva obra, que es serveix dels Exercicis Espirituals i de l'Evangeli, vol recrear «un recorregut fins a la redempció i la salvació».
A la porta d’entrada a l’església ja no hi ha les inscripcions en castellà
Comparat amb la resta d’actuacions a la Cova, és un petit detall, però segurament no passarà desapercebut als visitants. De la porta d’entrada a l’església que hi havia fins fa poc (a l’esquerra), n’han desaparegut les inscripcions («Iglesia de la Santa Cueva de la ciudad de Manresa en la cual San Ignacio de Loyola escribió el libro de los Ejercicios Eespirituales») i les ha rellevat una superfície llisa (a la dreta). Un cop traspassada, una altra actuació que es farà serà crear un espai de vidre previ a la nau que té per objectiu millorar la climatització del temple.
