A la Federació d'Associacions de Veïns de Manresa la sostenibilitat ambiental, l'eficiència energètica i la lluita contra el canvi climàtic han estat temes que hem anat treballant els darrers anys. Estem millorant l'aïllament tèrmic del local social (a través de subvencions de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya), hem fet i presentat un treball sobre residus (vegeu edició del 23 de gener passat), hem participat al consell municipal de mobilitat, al Consorci Viari de la Catalunya Central i ara encetem una nova línia de treball centrada en la conscienciació sobre l'emergència climàtica.
Aquest mes de març, aprofitant que el dia 21 va ser el Dia Internacional dels Boscos, la federació ha iniciat una campanya de sensibilització. Durant aquest mes i els propers (en tant que ho permetin les mesures sanitàries imposades per combatre la covid-19) tindrà lloc a les biblioteques veïnals i als locals de les associacions de veïns i entitats de Manresa que s'hi interessin, un cicle de debats oberts a tothom sobre «Els boscos, l'emergència climàtica, els espais verds que ens envolten i la seva repercussió sobre la qualitat de l'aire i la nostra salut». Donat que vivim en una terra on el 64 % del sòl es bosc, ens ha semblat adient iniciar els debats analitzant la tremenda repercussió del canvi climàtic sobre els nostres boscos i la necessitat de tenir-ne cura duent a terme una gestió forestal adequada.
Les opinions dels experts
Per tal de centrar els debats, hem demanat l'opinió de diversos experts en els diferents aspectes que afecten al bosc com la seguretat davant dels incendis i la gestió econòmica, entre d'altres.
En l'aspecte de la seguretat, Asier Larrañaga Otxoa, sotsinspector del cos de Bombers UT GRAF de la Catalunya Central, ens ha explicat com la virulència dels incendis ha anat augmentant els últims anys fins a arribar als incendis de cinquena generació, amb el perill que representen. Segons ell, queden molt lluny aquells incendis en què un grup de persones amb branques i mànegues podien apagar-lo, quan els arbres secs i les branques mortes es recollien perquè eren font de riquesa i el sotabosc era mínim.
A mesura que els pagesos van anar abandonant les masies, les grans extensions contínues de bosc i la proliferació del sotabosc van donar lloc als incendis de segona i de tercera generació; ja no era possible apagar-los amb branques. Eren imprescindibles persones altament especialitzades com el cos de Bombers.
Actualment, el canvi climàtic, les urbanitzacions a tocar del bosc i el canvi en la nostra forma de vida han donat pas als incendis de quarta i de cinquena generació, i en aquest moment els bombers declaren que, en circumstàncies climatològiques extremes, no és possible apagar un incendi de cinquena o de sisena generació i alerten, per tant, que cal una bona gestió del bosc i tenir molta cura pel que fa a les mesures de prevenció per evitar situacions tan dramàtiques com les que s'han viscut els darrers anys a Califòrnia, Austràlia i Portugal.
En l'aspecte econòmic, Iolanda Domenjó, enginyera tècnica forestal, ens informa que, anualment, la indústria de la fusta compra fora de Catalunya 169.450 tones en troncs. A més, segons dades de Duanes, l'any 2019 Catalunya va importar 40.000 tones de fusta serrada no raspallada per a embalatge, principalment de França i de països de l'Est. Si part de la fusta que importa Catalunya s'obtingués dels nostres boscos, aquesta inversió repercutiria directament en més hectàrees gestionades i més llocs de treball
Segons el sector, l'aprofitament comercial dels productes forestals, no tan sols pot crear llocs de treball sinó que pot garantir la persistència i millora dels boscos davant riscos com els incendis forestals i, per tant, millorar la inversió en el sector forestal repercuteix en la millora de la seva gestió.
D'altra banda, el sector de la primera transformació de la fusta està vivint un procés de tecnificació i d'innovació en maquinària per tal de millorar les condicions de treball en el bosc per fer més atractiva la feina.
Des del sector forestal es troben a faltar polítiques per activar i promoure la inversió per a l'aprofitament dels boscos, que podria donar molts llocs de treball en moments en que l'atur entre els joves es especialment dramàtic.
Manca de mà d'obra jove
El propietari de l'empresa Fustes Solà, de Prats de Lluçanès, ens deia que un dels principals problemes amb què es troben és la manca de joves que vulguin treballar al bosc, tot i l'esforç que s'ha fet per part de les empreses per mecanitzar el treball. D'altra banda, algunes normatives, així com el desconeixement en general del bosc es tradueixen, també, en dificultats per al desenvolupament de la seva feina.
Les serradores de Catalunya, bàsicament treballen fusta per a palets, embalatges , bigues i combustible. Pràcticament no s'empra per fusteria ja que els boscos al sud del Pirineu no produeixen arbres adients per a la construcció de mobles o semblants.
En canvi, la fusta del Pirineu és de bona qualitat i apta per a la fusteria, però la dificultat de trobar talladors i el baix preu de la fusta importada de Suècia o d'Àustria fa que no sigui rentable.
Es per aquesta raó que els fusters de Catalunya, en general, treballen fusta d'importació mentre a Catalunya els boscos van creixent de manera descontrolada.
Thomas Melchert, fuster d'Artés durant mes de 30 anys, a més de treballar la fusteria ha optat per treballar també la vessant artística de la fusta. Tot i la gran dificultat que presenten, ell treballa l'alzina, l'olivera i el ginebró. Compra troncs destinats a combustible i els deixa assecar de forma natural durant anys. Aquestes fustes tenen uns colors i una duresa molt variats, però són d'una gran bellesa. Són petits tresors que presenten una gran dificultat de fabricació, però que produeixen peces úniques.
