Lucca Marín és una de les persones que donen veu al col·lectiu trans a Manresa. Membre de l'associació Aldarull, afirma que a la capital del Bages la unitat de trànsit no està funcionant.

S'ha legislat sobre drets dels homosexuals però encara no sobre transsexualitat. Se senten oblidats?

Se'ns percep com a poc agressius i no s'entén que podem fer una revolució vestits com l'Arc de Sant Martí o d'unicorn.

Hi ha molt desconeixement encara a la societat sobre la realitat de la transsexualitat?

Els gustos sexuals no tenen a veure amb la identitat de gènere. Pots ser transexual i ser heterosexual. El problema és que la gent barreja gènere i sexe. El meu gènere és home, però el meu sexe és vagina. I quan se surt d'aquí, molta gent es confon i hauria d'entendre ja que una cosa és el gènere, una altra el sexe i, per altra banda, hi ha els gustos sexuals. El gènere no va amb el que veu la gent per fora, sinó el que sents per dins.

Aquest desconeixement com el viu el col·lectiu a la Catalunya Central?

A les ciutats i pobles de les comarques de la Catalunya Central es viu d'una manera diferent que a ciutats de l'àrea metropolitana. Jo vivia de petit a Sant Andreu i anava allà a l'institut i pensava que en el futur ho tindria més fàcil, i jo llavors era dona lesbiana. Quan vaig arribar a Manresa l'ambient era molt diferent i aquí hi havia gent que ho vivia d'amagat si no formava part del grup de gais que ho han dit sempre obertament. Jo he tingut sempre un caràcter fort i m'he sabut defensar, però recordo que un col·lega que tenia parella masculina, per tant del mateix sexe, el van atrapar i, posteriorment, el van ridiculitzar.

Per què a la Catalunya Central el col·lectiu ho té més difícil?

Aquí el col·lectiu LGBTI viu la interacció amb la resta de la societat d'una altra manera perquè hi ha mentalitat de poble o de ciutats petites, i si se sap que ets homosexual o transsexual és més fàcil que s'escampi i ho sàpiga tothom. No només ho sabien els companys de l'institut, sinó gent d'altes centres. I llavors era assenyalat com a gai i lesbiana, i això és fotut.

Hi ha membres del col·lectiu trans que afirmen que és esgotador haver de justificar contínuament la seva existència.

I només justificant-la al teu voltant, sinó el fet d'haver de donar la cara a l'Ajuntament de Manresa i exposar-me davant de tota la ciutat. El fet que els serveis per al col·lectiu no funcionin fa que hagi de sortir a reivindicar-ho en públic i qui no sabia que érem transsexuals o homosexuals doncs ja ho sap. És esgotador. Si em vull quedar embarassat, que és un tema que vaig pensant des de fa un parell d'anys, o em tanco a casa un cop em surti la panxa o hauré d'aguantar mirades. Si porto la mascareta potser no passaria res perquè es pensarien que soc una dona, però si no la porto i em veuen la barba, segur que em miren.

Denuncia que no funciona la unitat de trànsit a Manresa. Com hauria de funcionar?

El trànsit abraça tot el procés de transició de la persona trans, sigui hormonal o no. Però ara tothom fa constar que ho fa amb hormones perquè, si no, no t'operen. El trànsit havia de passar a funcionar a Althaia, i ja hi havia l'equip, però el servei va deixar de funcionar. L'Institut Català de la Salut diu que és per falta de diners, i això ho podem entendre, però a l'àrea de Tarragona s'ha obert una unitat de trànsit que s'havia de posar en marxa després que el de Manresa.

I doncs?

Althaia i ERC diuen que és per l'ICS, però nosaltres sabem com és el funcionament dels professionals que havien de formar part de la unitat. A l'entitat Aldarull hem rebut queixes d'Althaia i hem vist informes de psicologia d'una persona bisexual amb un trastorn bipolar en què assenyala que la bisexualitat és conseqüència de la bipolaritat.

I el malestar amb la regidora d'Igualtat?

Ella diu que mai no s'ha negat a parlar amb nosaltres, però en un curs de feminisme no va venir el dia que s'explicava el moviment LGBTI.