Les quatre clarisses caputxines que queden al convent del carrer de Talamanca han tornat a posar en marxa l'engranatge per tal que, quan faltin elles, el convent no quedi abandonat i, d'alguna forma o altra, sigui per a la ciutat.

Fa set anys, les germanes Pilar Lumbreras (abadessa des del 2018 del convent, també conegut com monestir de Sant Carles Borromeu), Teresa Caballero, Aina Mateu i Victoria Mayas van intentar fer una cessió a la fundació Sant Andreu Salut (vegeu el text annex), que es va frustrar perquè el bisbe de Vic i el Vaticà s'hi van oposar. Ara, la seva intenció és cedir una part del convent a l'Ajuntament per fer-hi un projecte social, i l'altra part al grup Inspiració 2022 per tirar endavant una iniciativa lligada a l'espiritualitat. Elles, lògicament, hi continuaran vivint fins al final dels seus dies.

La seva voluntat és tancar abans de l'estiu l'acord de cessió. La presidenta de la seva federació n'està al corrent i hi està d'acord.

Les germanes disposen d'un document de Roma que certifica que les úniques persones que poden decidir el futur del convent són elles, de manera que si el bisbat s'oposés a la decisió, ara no hi podria fer res. Ja fa anys que van manifestar la seva voluntat que la cèntrica finca del carrer de Talamanca quedi per a Manresa quan ja no hi siguin, atès que la seva comunitat, com tantes altres, està cridada a l'extinció. De ser més de trenta germanes en els millors temps n'han quedat quatre.

Després d'intentar fer la cessió sense èxit a Sant Andreu Salut, ara han obert un nou meló. Per una banda, cediran una part del convent a l'Ajuntament per portar-hi a terme un projecte social que s'ha de concretar i que podria anar des d'organitzar-hi tallers a fer-hi un menjador social o un alberg. D'altra banda, hi ha el grup Inspiració 2022, que just la setmana passada va presentar el projecte Travessa cap al 2022 pensant en la commemoració, l'any vinent, dels 500 anys de l'estada de sant Ignasi a Manresa. Aquest projecte de llarg recorregut, com va recollir Regió7 (vegeu edició del passat dia 26), té com a objectiu final crear a la capital del Bages un centre d'investigació dels processos de transformació interior, que és el que acolliria el convent.

Del seu hort se'n cuida Càritas

Actualment, el grup Inspiració 2022 ja es reuneix regularment en una sala del convent que els han cedit les germanes que, alhora, també han cedit l'hort a Càritas, que ja en té d'altres per a projectes socials. Una part del que recull ho dona a les germanes, que ja són molt grans. És per això que ja fa temps que a Manresa s'ha creat un grup de suport a les caputxines integrat per persones molt diverses que els donen un cop de mà a l'hora de fer el manteniment del convent. Justament aquest dissabte hi van anar.

La manca de relleu generacional està fent que moltes congregacions religioses desapareguin i que, en conseqüència, es faci necessari trobar un nou ús a la casa on viuen. No cal anar gaire lluny. A Manresa, la casa de les germanetes dels pobres al carrer de les Saleses la va comprar l'orde de Sant Joan de Déu. Actualment, entre d'altres, hi ha un servei de dutxes socials i un centre de refugiats i un alberg social que gestiona la Fundació Tomàs Canet. En el cas de l'antiga residència de les serventes del Sagrat Cor del carrer Joc de la Pilota, el van cedir a Càritas, que el comparteix amb Creu Roja Manresa.

El projecte de Sant Andreu Salut es va frustrar "gràcies" al bisbe i a Roma

El 31 de gener del 2014 la comunitat de clarisses caputxines de Manresa -aleshores eren sis- van anunciar la decisió de cedir el convent -una finca de 4.500 m2, 1.800 dels quals construïts-a la Fundació Sociosanitària de Manresa (actual Sant Andreu Salut) per fer-hi una residència per a gent gran en situació de dependència. Hi havia acord entre les dues parts -les germanes s'asseguraven d'aquesta manera el seu benestar-, però faltava el vistiplau de bisbe Romà Casanova, que no el va donar i va fer per maneres que el Vaticà s'hi oposés i el nomenés comissari pontifici del convent, que el convertia en el màxim responsable. El 2018 va expulsar Sant Andreu Salut de les dependències que havia ocupat al convent fundat el segle XVII per la germana Àngel Serafina Prat. A pesar dels molts intents, l'acord es va acabar frustrant. Fins i tot va portar a la creació d'una plataforma ciutadana de suport a les monges.