Més de 2.000 famílies, que sumen més de 7.500 persones, depenen de la plataforma d'aliments de la Fundació del Convent de Santa Clara. I cada dia són més, avisa la seva directora, sor Lucía Caram. «Fins ara, el 95-97% eren derivacions dels Serveis Socials, Càritas, Creu Roja... En aquest moment, la suma de les entitats i de l'Ajuntament és del 65%. Tota la resta són emergències que no hi tenen relació». Són més de 2.500 persones. Usuaris que no passen pels Serveis Socials o per cap entitat i que van directament a la plataforma a buscar menjar per subsistir. Per exemple, persones amb ERO atorgats però que no els estan cobrant i que no els entra res a casa.

«El que fem nosaltres és que no marxi ningú amb les mans buides. Els diem que tres o quatre vegades els ho donem com a emergència abans d'anar als Serveis Socials, però tenim un percentatge de gent que no enviarem mai a Serveis Socials. Gent del món de la cultura, de la restauració, que estan esperant que passi aquesta situació i que pensem que tornaran a enganxar-se», comenta Caram. Explica, també, que hi ha moltes famílies que passen tres o quatre vegades, d'altres que dues i també hi ha les que s'estan cronificant. Per tant, no baixa». Pel que fa a les famílies que s'han cronificat, fa notar que «hi ha molta gent que havia començat a sortir d'aquest cercle de pobresa, amb una economia molt precària, però que quan va començar la pandèmia va recaure. Per tant, molta gent que ja no venia o que començava a venir un cop al mes i no dos, ha tornat a venir de nou».

«Els números no enganyen»

Entén que «no agradi que Manresa surti en el mapa» pel tema de la pobresa, referint-se al desmentiment que va fer al seu dia l'Ajuntament per boca de la regidora responsable d'Acció i Inclusió Social, Mariona Homs, que va afirmar que hi ha 2.000 persones, i no 7.500, que van a buscar menjar a la plataforma. Caram insisteix que són 7.500. Gabriel Prat, president del patronat de la Fundació del Convent de Santa Clara, assegura que «els números no enganyen i ens sembla que tenim raó. Tant de bo no la tinguéssim. Cada dia tenim més feina, més gent cronificada, i el canvi d'abans i després de la pandèmia és que donàvem suport, una empenta, a moltes famílies, i ara no és un suport, sinó que són les necessitats bàsiques. En depenen del tot».

Per a Caram, és bàsic fer «un pacte nacional contra la pobresa, que no significa que es donin més ajudes, sinó que s'han de donar les que necessita la gent per poder viure: una Pirmi, un mínim vital... Però s'ha de fer un acompanyament, perquè, si no, reeditarem el que va passar en la crisi anterior. Donem l'ajuda, no hi ha un acompanyament i la gent rep l'ajuda i no torna a treballar. Hem d'estimular que la gent pugui tornar a treballar. Per on passa el pacte nacional de la pobresa? Donar suport a les empreses i als autònoms perquè puguin crear i mantenir els llocs de treball. Si no, s'estan creant i mantenint bosses de pobresa. Això és clientelisme polític», es queixa. D'altra banda, fa una crida a aconseguir el màxim d'ajudes de particulars i empreses per pagar el lloguer i serveis dels 34 pisos que tenen cedits per als usuaris que s'han quedat sense sostre. Alguns hi col·laboren, però d'altres en depenen del tot.

La gent gran, la que més dona

Caram encara recorda quan va haver de fer una crida desesperada, ara fa un any, en ple confinament, «perquè se'ns buidava el magatzem». Agraeix «la musculatura de l'empresariat» de la comarca i posa en relleu «que molta gent gran que ha passat la guerra col·labora. Tant al Llobet, com al Rojas i al PlusFresc ens diuen que la gent gran és la que dona».