Les famílies de Manresa s'han fet seva part de la dita «ni Pasqua sense mones, ni Corpus sense ginesta», i fins ahir les pastisseries registraven un ritme de vendes tan bo que en alguns obradors preveien haver fet avui la mateixa quantitat de mones que fa dos anys, quan l'amenaça d'un virus sonava a pel·lícula de ciència-ficció. De fet, al migdia n'hi havia que tenien llargues cues davant de l'aparador. Tot i les ganes de celebració, els clients demanen un pastís més petit que en ocasions anteriors en no estar permeses grans trobades de més de sis persones.
Tot i que la capacitat a l'interior de les botigues estava limitada, les cues que hi havia al carrer deixaven entreveure que a la capital del Bages hi ha ganes de celebrar la Pasqua i, tot i la crida a la prudència, les famílies es reuneixen aquests dies per menjar la mona junts. Les tradicions no defalleixen enfront del virus. «Fins ara, les vendes estan per sobre de les de fa dos anys. Per a nosaltres, les xifres de l'any passat no són una referència perquè, donada la situació i el dur confinament que encara hi havia, vam tenir unes vendes inferiors a les habituals. Encara queda dilluns per confirmar-ho, però en el nostre cas potser farem més mones que el 2019», explicava ahir David Pérez, pastisser d'El Cigne. D'aquesta manera la previsió és acabar fent més de mil mones, mentre que l'any passat en van vendre, aproximadament, 800.
«És una diada en què la gent té molta il·lusió i els nens ja esperen que el padrí els porti la mona amb la figura de xocolata. A més, tenint en compte el dur episodi pel qual hem passat tots el darrer any, necessitem una celebració com la de la Pasqua i desconnectar de la situació actual», afegeix el pastisser d'El Cigne, que és la tercera generació que és al capdavant de l'establiment. I si les vendes són directament proporcionals a la il·lusió, aquests dies n'hi ha força. Hi ha ganes de menjar mona i de veure la família.
Sis persones com a màxim
Els pastissers de la capital del Bages han hagut de fer mones petites perquè, en no estar permeses celebracions amb més de sis persones, les famílies no poden fer grans trobades amb tots els seus membres. Això ha fet que els clients en comprin per a quatre, cinc o, com a màxim, sis comensals, que són d'un quilo. «Abans també fèiem aquestes mones, però hi havia molts clients que en demanaven de dos o, fins i tot, tres quilos. Tot això aquest any s'ha acabat», afegeix Pérez.
Els clients d'altres establiments que elaboren mones també en demanen de més petites per a trobades familiars reduïdes. «És que alguna vegada havíem fet mones molt grans de fins a 12 persones. Ara com a màxim són per a sis persones, tot i que la majoria que en demanen són per a tres o quatre», afegeix per la seva banda Rosario Cornejo, propietària del forn Passeig. De fet, l'any passat, en ple confinament domiciliari, també es van vendre, bàsicament, mones més petites de les habituals.
En aquest forn de les Bases de Manresa que elaboren mones, diuen que l'any passat, malgrat les dures restriccions de mobilitat, no van notar especialment una caiguda de les vendes. «Aquest any, al principi no entraven gaires clients a comprar-ne, però des del Divendres Sant s'ha animat molt i avui [ahir per al lector] veiem que la gent té moltes ganes de comprar mona», destaca Cornejo.
Alta demanda
A la pastisseria de La Lionesa també han vist entrar a l'establiment més clients dels que esperaven els darrers dies. «Hem fet curt amb les figuretes de xocolata. Donades les circumstàncies, pensàvem que no en vendríem com abans de la pandèmia, i el cert és que avui [ahir per al lector] ja se'ns han acabat. Ens sap greu perquè si s'acaben el Dilluns de Pasqua no passa res, però encara ens queda un dia de celebració», explica la supervisora de Forn de Cabrianes i La Lionesa, Puri Morales. A l'aparador de l'establiment lluïen les figures de xocolata, que han fet les delícies dels més menuts, i per això moltes persones hi entraven a demanar-ne.
Malgrat que molts manresans han marxat a altres llocs els darrers dies, en aquesta pastisseria del Passeig asseguren que hi havia ambient al centre de la ciutat, sobretot dissabte a la tarda, i que això ha animat les vendes. «El que ens ajuda molt és que vingui gent d'altres poblacions del Bages o de fora. Aquests dies hi havia persones que deien entrar a la pastisseria per primera vegada i que eren de poblacions com Cardona o Igualada. És clar, atendre persones d'altres municipis fa gràcia», emfatitza.
Per la seva banda, la propietària de la pastisseria Perarnau, Àngels Xarpell, afirma que «es nota molt» quan hi ha confinament municipal i quan no. «Hi ha força clients de fora de Manresa i ens diuen d'on provenen», assegura. En aquest establiment han copsat que molts clients no tenien clar què farien per Setmana Santa i han rebut moltes trucades per canviar el dia d'anar a recollir la mona. «Això ens ha anat molt malament perquè, en tenir tanta feina, necessitem un ordre, perquè hem de fer la feina amb temps. Per tant, hi havia molta incertesa sobre quins eren els plans», indica. Tot i «el descontrol» de molts clients, esperen arribar a unes xifres de venda semblants a les de fa dos anys.
Pel que fa als preus, el cost del quilo de mona varia segons el tipus i l'establiment on es compri, però oscil·len entre els 30 i els 39 euros. El cost del tradicional pastís de Pasqua, segons els pastissers consultats, és similar al de l'any passat. El que tenen clar moltes famílies és que hi ha dies sagrats del calendari i pensen celebrar-ho, encara que les restriccions per frenar la pandèmia els impedeixi veure tots els parents.
Baixa el repartiment a domicili
Les mones aquest any no tenen transportistes. El 2020 les mones a domicili van salvar la campanya de Pasqua de les pastisseries, que tenen aquesta festivitat com una de les més importants del calendari. Aquest cop una mínima part de les vendes es fa a través de comandes a domicili, ja que els clients prefereixen anar a la pastisseria i comprar la mona en persona, com s'ha fet tota la vida. La compra online o per telèfon del pastís de Pasqua gairebé no funciona entre els clients, que per adquirir les postres tradicionals prefereixen el caliu humà dels pastissers.
L'any passat molts van optar per comprar la mona a cop de telèfon, o de clic a l'ordinador, perquè no hi havia més remei. A La Lionesa han continuat fent el repartiment a domicili, però només fan unes cinc comandes diàries. Res a veure amb la situació de fa un any, quan aquesta pastisseria va fer el 75% de les vendes a través de comandes per portar a casa i no va poder agafar més encàrrecs perquè tenien el telefon col·lapsat tot el dia, i per no saturar l'obrador.
D'altra banda, El Cigne també continua fent el repartiment de mones a domicili, però bàsicament venen mones a la botiga. «L'any passat va ser per necessitat. La gent estava confinada a casa i gairebé no hi havia alternativa a l'enviament de les mones a domicili. Com que aquest servei que vam començar l'any passat no s'ha deixat de fer, aquest cop hi ha clients que també demanen que els les portem, però per comoditat i no per necessitat», explica David Pérez, d'aquesta pastisseria del carrer Barcelona de Manresa. Si El Cigne va repartir a les llars l'any passat el 40% de les mones, aquest cop només n'han portat a domicili el 10%.
A la pastisseria Perarnau no han repetit l'experiència de l'any passat i aquest cop només fan les vendes a a la botiga. «Tenim tanta feina que aquest any no podem encarregar-nos de portar la mona a casa. L'any passat ho vam fer per salvar la Pasqua, i va costar. No només ens en van encarregar de portar-les a Manresa, també les vam dur a altres poblacions de la comarca», afegeix Àngels Xarpell, propietària de l'establiment. I és que no només és tradició menjar-se la mona entre família, sinó també comprar-la.
