Queden lluny els dies en què només els mariners i els homes que havien fet servei militar portaven la pell marcada amb tinta. Només cal fer una mirada ràpida al nostre voltant per comprovar que, actualment, gent de tot tipus decideix fer-se alguna mena de tatuatge. No obstant, la moda d'avui en dia ja no només és tatuar-se, sinó tenir una màquina i tatuar. Sobretot pels qui pertanyen a la generació dels anys 90.
A causa dels preus econòmics de les màquines de tatuar que es venen per Internet i que s'adquireixen amb tan sols un clic, a la Catalunya Central també hi ha un grup creixent de persones que tatuen a casa sense permisos ni mesures higièniques adequades. I encara que assegurin que compleixen els estàndards d'higiene molts no disposen del títol d'Higiènic Sanitari ni dels equips d'esterilització necessaris per afrontar una inspecció sanitària.
Juanky, de l'estudi Juanky Tattoo Manresa, va ser un dels primers tatuadors de la comarca del Bages fa més de 30 anys. Explica a Regió7 que últimament, «un 20% aproximadament de la meva feina és arreglar desastres de persones que s'han tatuat a llocs ´casolans'. Quan els hi cobres el preu que val arreglar el tatuatge, en total ja s'han deixat quasi el doble del que hagués costat en un primer moment: el barat surt car».
Juanky creu que el problema és que «a causa d'aquests tatuadors clandestins, si algun dia passa quelcom conflictiu, ens assenyalaran a tot el gremi i ens posaran a tots al mateix sac. Als estudis professionals es fan inspeccions de sanitat on està tot controlat, fins i tot on tirem les agulles, que són uns contenidors especials amb número de la Generalitat».
L'agulla perfora la pell i injecta gotes de tinta en cada traç. El dolor passa i el tatuatge es queda. El que pocs es pregunten és quin tipus de tinta portaran al cos la resta de la seva vida. «Les tintes que utilitzen normalment els novells són falses, ´made in Taiwan', que t'espatllen la pell i amb els dies anirà desapareixent fins que quedi com una taca borrosa», explica Juanky. «Els tatuadors que ofereixen preus atractius normalment se salten processos fonamentals, com la qualitat i els costos materials». Juanky posa l'exemple d'un client que es va comprar un equip de tatuar per 48 euros amb tot inclòs i compara: «només un pot de tinta dels meus, així de petit -assenyala amb els dits-, ja val 74 euros. Si t'agrada aquest negoci, has d'invertir diners, comprar bon material, tenir un bon estudi i no devaluar el sector amb males pràctiques».
Kiku Gamell, santpedorenc de 31 anys, tatua des de fa 11 anys i des de fa 6 l'estudi de Sant Joan de Vilatorrada Prostyle Tattoo. Accepta que «jo també vaig començar a tatuar a casa, però després de practicar molt i només als meus amics gratuïtament. Però ara sembla que surtin tatuadors de sota les pedres. Qualsevol persona tatua, obre un compte d'Instagram i es ven per allà». També coincideix amb Juanky pel que fa a que un bon tant per cent de la seva feina és arreglar tatuatges, però explica que «depèn com s'ha fet no sempre es poden corregir. Hi ha gent que fins i tot plora perquè li arregli».
Una noia que acudeix a Prostyle Tattoo perquè li arreglin un tatuatge explica a aquest diari que «un amic té una màquina a casa i li vaig demanar que em tatués al peu. El problema és que a part de que té poca experiència, anàvem beguts i les línies estan fatal».
Gamell creu que «la gent acudeix a tatuadors clandestins perquè és molt inculta en el món del tatuatge, almenys a la zona on vivim. He viatjat molt per la meva professió i és cert que a tot arreu passa una mica, però aquí és el pitjor lloc». El santpedorenc afegeix, «la gent en general, prefereix emportar-se un nyap per 10 euros, que un tatuatge ben fet per 60 euros. A Astúries, per exemple, és al revés, allà hi ha molta cultura del tatuatge. La gent és molt conscient que no és barat, perquè és per tota la vida i s'ha de fer bé».
Per frenar una mica la competència deslleial Gamell pensa que «una de les solucions és que el material només es pugui comprar amb el teu número d'higiènic sanitari». Però fins que això no passi «s'ha de fer pedagogia entre els clients. Fer-los veure que en un estudi tindrà garanties d'higiene i de qualitat».
Així doncs, el tatuatge ja no es considera com a representació de cultures antigues, moda passatgera o al·lusió a la criminalitat, sinó com un art i com en tots els camps laborals, la gent s'ha de formar per no desprestigiar el sector.
Un tatuador novell que prefereix no fer públic el seu nom, confessa que «em vaig comprar una màquina de tatuar per 90 euros i ara tatuo a casa meva per 20». Des de fa un any realitza tatuatges a un racó de la seva habitació per guanyar diners extra en el seu temps lliure. «Sempre m'ha agradat dibuixar i vaig decidir provar de tatuar... En el futur, m'agradaria que em contractessin a un estudi professional i treballar de forma legal, però sé que és complicat». El diari parla amb una de les seves clientes, qui també prefereix mantenir l'anonimat. «Tinc 21 anys i m'encanten els tatuatges, em vull omplir tot el cos. Estudio i treballo i el que cobro no m'arriba per pagar preus tan alts com en els estudis professionals». En general, expliquen que molts joves actualment donen preferència al preu del tatuatge abans que a la qualitat.
