La memòria de les pedres que van formar part del patrimoni destruït durant la guerra civil a Manresa ha aflorat aquest cap de setmana al magatzem lapidari de la Reforma. Ho ha fet durant l'obertura al públic del nou espai del Museu de Manresa que, a través d'una intervenció artística del barceloní Jesús Galdón, reflexiona sobre la memòria històrica a través de les restes d'escultures, claus de volta, capitells, sarcòfags o bases de columna provinents dels enderrocs del 1936. Una vuitantena de persones han participat aquest cap de setmana a les visites que s'han organitzat per conèixer el nou espai amb la presència de l'artista.
Sense perdre la condició de magatzem, el lapidari de la Reforma s'ha reconvertir en un espai visitable amb un projecte artístic i museogràfic propi, que dona una nova dimensió i un discurs a les pedres que hi reposen. El 80% de les peces provenen dels estralls del 36, però també inclou material provinent d'obra pública, com l'antic escut amb l'àliga de Correus o l'escultura d'una capella del cementiri. Aquesta nova perspectiva que agafa el magatzem el converteix en un nou actiu cultural del centre històric, a sota la plaça de la Reforma, que aquest cap de setmana ha obert al públic i que es podrà visitar un diumenge al mes.
El que diuen les pedres callen els arbres és el títol de la intervenció que l'artista barceloní ha ideat a partir de fragments d'escultures, claus de volta, sarcòfags, capitells o làpides provinents dels enderrocs d'esglésies i convents gòtics i barrocs que es van fer a la ciutat el 1936, en ple període revolucionari, i que va suposar la destrucció de set esglésies de la ciutat: Sant Pere Màrtir, les Caputxines, Sant Miquel, Carme, Sant Ignasi i antic hospital de Santa Llúcia, els Caputxins i Sant Bartomeu. La basílica de la Seu també estava inclosa en el pla, però finalment es va poder conservar i només va patir enderrocs parcials.
La intervenció de Galdón consta de vuit instal·lacions artístiques en diferents àmbits de la col·lecció del lapidari que proposen vuit reflexions. «Agafo aquests testimonis i faig vuit capítols d'una possible lectura d'un llibre», explica l'artista barceloní, que reconeix que un magatzem «és com un llibre obert perquè el seu desordre fa que les restes puguin tenir múltiples lectures».
El recorregut que fan les intervencions per l'interior del magatzem conviden a contemplar algunes de les peces que es van salvaguardar dels enderrocs de les esglésies manresanes i a reflexionar sobre el valor d'aquest patrimoni i el sentit simbòlic que té la seva destrucció en el context històric. En una de les diferents instal·lacions l'artista fa una analogia entre les pedres i les paraules, en una altra projecta al cel, a través d'un mirall, una clau de volta que descansa a terra i acaba el recorregut fent un símil entre les pedres i la pintura, «que és com una gran pedrera que flueix al llarg de la història per explicar coses», i que el porta a recordar la muntanya de Montserrat, que dona color a la mostra. La intervenció de Galdón ofereix una mirada transversal i contemporània que interpel·la el públic «a reflexionar entorn de l'origen, la continuïtat i la destrucció del patrimoni local, que és alhora universal».
Les visites ciutadanes al lapidari, que es van fer entre dissabte i diumenge, van exhaurir totes les places disponibles i van reunir unes 80 persones, en grups de 20. Ahir, a banda del magatzem, la visita es va ampliar i va incloure un recorregut per alguns dels espais que ocupaven les esglésies que van ser enderrocades, i que no es va poder completar del tot a causa de pluja.
El director del Museu de Manresa, Francesc Vilà, va definir el trajecte pels escenaris que havien acollit les restes que avui són al lapidari com «el viatge de les pedres», en referència al recorregut que havien fet des dels edificis originals fins al magatzem on estan guardades i on resten «aïllades del conjunt que construïen». Vilà va comparar aquest viatge amb una «esllavissada de les pedres fins a ser fragments separats que hem pogut conservar com a memòria històrica».
El recorregut es va iniciar a la plaça de Sant Domènec on hi havia la desapareguda església de Sant Pere Màrtir, amb la capella del Roser. El camí va seguir cap a l'antiga església del carrer Sant Miquel, de la qual només es conserven les escales. En aquest punt, la pluja no va permetre continuar el recorregut, que havia de portar als visitants fins a l'església del Carme i la Seu, abans de fer cap a l'espai de la Reforma on es va iniciar la visita guiada a la intervenció artística de Galdón. La intenció d'aquest nou espai és, segons Vilà, encavalcar dos llenguatges: «la conservació de pedres que tenen una història i la creació de pensament contemporani per expandir-les cap a altres significacions».
El nou equipament cultural forma part de l'Espai Memòries del Museu de Manresa, que s'integra en la Xarxa d'Espais de Memòria de Catalunya del Memorial Democràtic. La proposta, que rep el nom de eMM2 (Espai Memòries. Magatzem Lapidari) forma part de la línia estratègica del Museu de Manresa que s'ha iniciat els darrers anys, en la qual es planteja estendre el museu a la ciutat per mantenir la seva acció activa mentre durin les obres d'adequació de l'edifici del museu. El magatzem lapidari, que casa art i memòria històrica, es podrà visitar un diumenge al mes.
