El centre de Manresa és on hi ha els carrers amb més vida de la ciutat, però també és un dels punts conflictius durant la primavera. Quan els arbres fan la seva pol·linització moltes persones al·lèrgiques, sobretot les que ho són als plàtans i els xiprers, eviten passar-hi, però altres no se'n poden escapar tan fàcilment perquè hi viuen o hi treballen.

Carla Álvaro viu a la plaça Crist Rei de Manresa i és al·lèrgica d'ençà que tenia set anys al pol·len de plàtans i gramínies. Durant quatre anys la van estar vacunant setmanalment, però ara ja només es medica, perquè durant l'època de la primavera és inevitable que no tingui símptomes d'al·lèrgia. «Visc al Passeig que està ple de plàtans i, de la mateixa manera, la meva terrassa també està plena del seu pol·len. Ja fa tres setmanes que només despertar-me faig uns 15 esternuts seguits i tinc molts mocs». Álvaro explica que és molt dur tenir aquests arbres tan potents sota casa. Recorda que «quan era més petita ho passava molt més malament; m'ofegava, se m'inflaven els ulls, tenia molts mocs, em provocava asma... ara, per sort, ja no tinc tants símptomes». No obstant això, li agradaria que canviessin els arbres del centre de la ciutat, encara que accepta que «prefereixo que hi hagi plàtans abans que res, ja que sense arbres, el Passeig estaria lleig».

En el cas d'una veïna de Santpedor, Anna Badal, que havia treballat al Passeig Pere III, explica al diari que «durant aquells anys vaig tenir unes al·lèrgies molt importants que em van provocar infeccions de mocs i em vaig haver de medicar durant un bon temps. Ara que ja no passo pel Passeig, perquè no hi treballo i intento no passar-hi, ja no m'he de medicar contra l'al·lèrgia».

Badal coincideix amb Álvaro en el fet de qüestionar-se perquè no planten un altre tipus d'arbres que no provoqui tantes molèsties als vianants.

Un altre testimoni és el d'Irene Mollet, de Sant Joan de Vilatorrada, que comparteix que és al·lèrgica als xiprers, a les oliveres i a les gramínies, i s'ha de prendre unes pastilles a les nits que fan molta son. Mollet recorda que «quan anava a l'Institut Lluís de Peguera de Manresa, que està rodejat de xiprers, m'havia de prendre un antihistamínic per no patir l'al·lèrgia i era horrible perquè m'adormia per tot arreu».

A aquesta veïna de Sant Joan de Vilatorrada li agrada que hi hagi vegetació a Manresa, però per altra banda «quan pateixo forts símptomes trauria tots els arbres, o, almenys, en posaria alguns que no provoquessin tantes al·lèrgies a la població».