La psiquiatra Laura Ros (Castelló de la Plana, 1981) i la psicòloga Gessamí Vilarrubias (Lleida, 1990) formen la unitat postcovid de salut mental del Centre de Salut Mental (CSAM) de la Fundació Althaia de Manresa, on fa tres anys que treballen. L'equip el completen Yolanda Martínez (psicòloga) i Adrià Palau (psiquiatre).

Des de quan funciona, la unitat?

(L. R.) Més o menys, comencem el setembre. Les avaluacions les fan les gestores de casos, que són [les infermeres de pneumologia] Amàlia Molina i Annabel Martín [vegeu entrevista a l'edició del 20 de gener passat]. Totes les especialitats aportaven el seu formulari de cribratge i nosaltres també en vam fer un. Sobretot, de trastorns de la son, trastorns d'angoixa, depressius i posttraumàtics, amb uns criteris de derivació a primària o cap a nosaltres, depenent de la gravetat.

Què és el que s'han trobat més, d'ençà que es va activar?

(G. V.) Des del setembre fins a l'abril ens han arribat disset derivacions a la unitat de salut mental, i només hi han acabat quinze. Dues no hi han vingut. Dels quinze pacients, el que veiem més és que presenten símptomes emocionals d'ansietat, apatia, ànim més irritable, tristesa, però tot molt congruent amb les limitacions que presenten arran de la infecció per covid perquè se'ls afegeix tot el tema de la fatiga, de la dispnea [dificultat per respirar], les cefalees, i tot això estem veient que té un impacte emocional perquè els està generant moltes limitacions en el funcionament diari. Són persones que et diuen: és que jo abans funcionava, treballava, estava bé. I, arran de contraure la covid i de tenir totes aquestes limitacions, ara mateix no poden treballar, senten que a la mínima que fan algun esforç es fatiguen, i això els genera molt angoixa. I entre els símptomes que més presenten també hi ha els cognitius. Dificultats de concentració, obliden les coses. Hi ha gent que diu que s'ho ha d'apuntar tot en una llibreta. Tot això els genera molt patiment. El que també he pogut veure és que quan es van trobant més bé, tota la part de salut mental millora. Les persones tenen recursos.

Quan vam parlar amb les dues gestores de casos, van esmentar que hi ha gent que havia agafat por a sortir de casa. S'han trobat amb algun cas d'aquests?

(G. V.) Derivats a la unitat postcovid no n'hem tingut cap.

(L. R.) Un pacient nostre que ja tingui una base, per exemple, més hipocondríaca o un trastorn obsessiu- compulsiu, sí que sol tenir una mica més de por. Potser hem vist alguna obsessió més centrada en això, però a la unitat postcovid, no. No ens han arribat diagnòstics clars d'agorafòbia per la covid.

(G. V.) A consulta externa del CSAM sí que ens arriben persones amb por de sortir de casa per no contagiar-se, que ja han patit la covid i tenen por de tornar-la a tenir. Conductes més obsessives amb la neteja.

(L. R.) Però és en pacients que tinc.

I entre aquests pacients o els que els arribin a nivell ambulatori, han notat si la covid els ha empitjorat? N'ha generat de nous?

(L. R.) D'adults, necessàriament relacionat amb la covid, no. Crec que, si hi és, és un factor afegit a la seva vulnerabilitat. Les derivacions de primària, per exemple, segueixen sent pels mateixos motius. També és cert que tenim un programa de col·laboració amb ells que treballa específicament als ambulatoris i que genera molt cribratge. Potser ells sí que ho veuen.

En el cas de les quinze persones que han arribat a la unitat postcovid, es pot establir un perfil clar?

(G. V.) A banda de l'esmentat abans per aquestes limitacions que presenten, en general no compleixen, a dia d'avui, criteris per raons de salut mental com depressions o trastorns d'ansietat amb entitat pròpia.

(L. R.) Tenim un noi amb estrès posttraumàtic i una persona amb un trastorn depressiu major. En salut mental és molt difícil establir una etologia [comportament].

Creuen que, a la llarga, tot el que ha generat la covid tindrà algun reflex a la societat, pel que fa a la salut mental?

(L. R.) Els estudis a curt termini ens indiquen que, a nivell poblacional, sembla que hi hauria un augment de la prevalença, crec que era del 7%, per estrès posttraumàtic, però estem parlant molt de l'inici de la pandèmia. També hem d'entendre que tenim mecanismes fisiològics per adaptar-nos a aquest estrès. Per tant, potser a l'inici són xifres molt elevades i després s'atenua. El que hem intentat, com que no hi ha xifres -sí que ara hi ha dos articles més recents sobre salut mental que diuen que s'esperen el 7% més de depressions i un percentatge encara més alt d'angoixa- és generar una iniciativa que és un estudi de recerca limitat a la gent que ha estat afectada per la covid. Amb els pacients hospitalitzats, a planta o l'UCI, hi contactem al cap de tres mesos, de sis i de dotze, i els fem una avaluació psicopatològica per veure com estan pel que fa a la salut mental.

Quan preveuen tenir resultats?

(L. R.) Ara mateix ja tenim 220 pacients. La gent està molt motivada i això és una cosa que s'ha d'agrair molt. Els hi truques i els expliques el que estem fent i et diuen que sí perquè volen saber, tenir informació, cap a on anirem i què passarà, i són maquíssims, la majoria. Mentre hi hagi pacients amb covid, els inclourem. Aquests són els pacients fins al gener. Els de l'UCI van a part i en són cent i escaig. En total, volem arribar a uns 500. Mirem trastorn per estrès posttraumàtic, trastorn depressiu i angoixa. I ara hi hem afegit una avaluació cognitiva per estudiar la part de la memòria i mirem les estratègies d'afrontament.

Tornant al que comentàvem dels efectes en la població en general, és que n'hi ha tanta d'afectada! Començant per la que no va poder fer un dol com cal...

(L. R.) Inicialment, els estudis donaven una foto molt més catastròfica i nosaltres estem veient, del pacient afectat directament per la covid, una imatge no tan catastròfica.

Bones notícies. Semblava que el tema de l'atenció psicològica i psiquiàtrica es descontrolaria.

(L. R.) Aquí es van fer molts esforços des d'un inici. Teníem un psicòleg de guàrdia a l'altre costat del telèfon per als professionals, per a la gent que ho necessités, per a familiars de pacients ingressats. Jo crec que això ha cuidat una mica la població. Sí que és cert que sempre que hi ha una cosa nova ho acabem catastrofitzant i la gent, en general, té mecanismes d'autoregulació.

(L. R.) Des d'Althaia es va organitzar molt el tema de l'atenció psicològica en plena pandèmia i al final potser prevèiem que necessitaríem més ajuda de la que ha estat.

Entre els quinze casos derivats a la seva unitat, de trastorns de la son, n'han detectat molts?

(G. V.) Gairebé tots en tenien.

Com a expertes en la matèria, quins consells donarien a la gent que viu angoixada perquè això no s'acaba mai, pel patiment que genera, la mascareta...

(G. V.) És important mantenir un mínim de rutina i uns hàbits perquè això dona una estabilitat anímica. Hi influeix molt el patró d'afrontament d'aquesta persona. Hi ha gent que diu: no puc treballar i em quedo a casa rumiant i donant-hi voltes, i això no ajuda, i n'hi ha d'altra que diu: jo em distrec i em poso a veure una sèrie, quedo amb un amic... Tenir una estructura de rutina ajuda. Penso que aquest és un factor que cal tenir en compte.

(L. R.) En general és això, és treballar la teva salut mental. No aïllar-te completament, mantenir rutines, una alimentació saludable, les pautes de la son. No perquè estem a casa mig avorrits mengem més o prenem més cafè. Tenir una mica de cura en general de tot. I ser crítics amb algunes informacions que ens donen. Contrastar-les sempre.

Creuen que s'estan fent les coses prou bé, pensant en la salut mental de la població? Aquestes informacions que una hora diuen una cosa i després una altra, que no s'entenen, contradictòries...

(L. R.) Si els hagués de posar un però seria una mica pel fet que sembla que algunes vegades anem cap a un cantó i a darrera hora ens ho canvien i costa una mica panificar, i això genera més angoixa. I, després, que moltes de les mesures no estan pensades per a l'adolescent. L'adolescent s'ha de quedar a casa i és molt explorador. Ho dic com a mare, no tant com a professional. Hi ha vegades que les mesures són excessivament restrictives i altres vegades massa laxes... S'allarguen i els adolescents es desesperen i els nens també. Els adults som una mica més reflexius.

No sabem què els generarà aquesta situació, a la llarga.

(L. R.) I no sabem si els generarà res. Potser no. Potser podem construir una societat més saludable, a partir d'això, i anar millorant les nostres estratègies d'afrontament.

(G. V.) Jo aquí també diria que hi ha factors que no depenen d'un. Les restriccions, ara que ens confinen, ara ens desconfinen... Hi ha coses que no són a la mà d'un mateix, però sí que ens podem centrar en el que podem fer davant d'aquesta situació. Potser ara no puc sortir el cap de setmana a veure els meus parents, doncs cal buscar alternatives, i això sí que depèn d'un mateix. Hi ha gent que durant el confinament ens hem reinventat en tots els sentits. Si no puc anar al gimnàs, me'l faig a casa. Al final, és buscar-se aquestes estratègies i no quedar-nos en el no ho puc fer, sinó en el que sí que puc fer, perquè si no genera molt malestar. La incertesa, no sabem fins quan durarà. Per això moltes vegades les recomanacions que fem són: centreu-vos en el que sí que podeu fer dia rere dia, i això és el que ajuda a anar-ho portant.

Han tingut contacte amb algun altre centre de salut mental per intercanviar informació útil?

(L. R.) Hi ha molts hospitals que s'han organitzat per fer una atenció al pacient afectat de covid. Fa poc ha sortit una guia de la Generalitat que dona unes directrius de com treballar la covid persistent o perllongada i si ha de dependre només de la part hospitalària o ha d'anar més cap a la part ambulatòria. Una mica per formalitzar-ho tot ,perquè jo ho puc fer d'una manera i la Vall d'Hebron d'una altra.

Els quinze pacients, encara estan en seguiment?

(G.V.) Psicològicament, en una primera visita. Quan explores la globalitat de la persona, d'on partíem i on està, veus que n'hi ha que tenen molts recursos per fer-li front. En aquest casos se'ls ha donat l'alta. A les que tenen més angoixa i no tenen recursos, se'ls donen més eines i estratègies d'afrontament.