Els gitanos són presents a Manresa des de fa tres segles. És un dels col·lectius culturals històrics de la ciutat. Fa deu anys van crear la Unió Gitana de Manresa amb la finalitat de posar de relleu les seves tradicions i per esdevenir l'eix vertebrador de les inquietuds i necessitats de la comunitat. Tot i això, ha estat una entitat poc activa fins ara. La dura situació econòmica de moltes famílies arran de la pandèmia l'ha reactivat i la seva tasca ha estat clau per atendre els més necessitats.
«Hi ha moltes persones que es dediquen a la venda ambulant i ho han passat molt malament. Molts no han tingut feina ni ingressos, i els calien les coses més bàsiques. Per aquest motiu vam fer una recollida d'aliments per a membres de la comunitat», explica el president d'Unió Gitana de Manresa, Joan García Giménez. L'esperit solidari va reactivar l'entitat. «Abans, els que hi estem al capdavant no hi posàvem tanta dedicació perquè les nostres feines no en donaven molt temps lliure. Durant el confinament en vam disposar i, a més, vam veure les necessitats de la comunitat. Per això vam reaccionar», explica.
La pandèmia ha posat més en evidència les rendes baixes i les falta de recursos de moltes famílies gitanes de la capital del Bages. Els membres de l'entitat deixaven el menjar a l'església, espai que aglutina els gitanos de la ciutat i que, sobretot, incentiva el contacte entres els membres del col·lectiu, i les persones més necessitades anaven a buscar els aliments imprescindibles per a ells i els seu fills.
A partir d'aquesta experiència, l'entitat té la voluntat de promoure més activitats i d'atendre les inquietuds i els problemes endèmics que arrosseguen els gitanos a Manresa. De moment, les activitats més recents s'han centrat als joves i s'ha posat en marxa una iniciativa per promoure l'esport entre els nens i els adolescents, ja que s'han adonat que el foment d'una vida sana i saludable és important per millorar la salut dels membres de la comunitat. Els responsables fan referència a dades estatals per assenyalar que l'esperança de vida dels gitanos és entre 10 i 15 anys inferior a la mitjana de la població.
«Això es deu als hàbits que tenen molts membres de la comunitat. Per aquest motiu programem partits de futbol entre els nens. Ho fan a diferents espais esportius de Manresa, tot i que sobretot anem a Cal Gravat. No estem federats enlloc, ho fem per nosaltres mateixos i si ens trobem persones que són d'altres comunitat, també juguem amb ells i així fomentem la relació entre diferents col·lectius», explica Aaron Giménez, membre actiu de l'associació.
També volen programar activitats per a les nenes. «A elles no els agrada el futbol, prefereixen fer altres activitats, com patinatge. La intenció és començar aviat. Necessitaríem un local i és un dels objectius que l'associació vol solucionar aviat, disposar d'un local on poder acollir activitats», afegeix.
La comunitat ha tingut protagonisme les dues darreres setmanes perquè el dia 8 d'abril, el Dia Internacional del Poble Gitano, l'entitat que representa el col·lectiu a la ciutat va celebrar la jornada juntament amb l'Ajuntament amb un acte que va tenir lloc a la sala gòtica de l'Hospital de Sant Andreu. De fet, hi ha la voluntat que el consistori s'afegeixi cada any als actes commemoratius. A part, en el ple municipal d'aquesta setmana va intervenir Aaron Giménez per demanar ajut per preservar la identitat del col·lectiu. En una sessió a la qual també va assistir el president de l'entitat, el col·lectiu va parlar de fer front a la discriminació que pateix.
Els gitanos encara pateixen tracte discriminatori a Manresa. No hi ha hagut cap episodi greu els darrers anys i no consta cap cas de violència física, però posen l'exemple d'actituds d'algunes persones per demostrar que els prejudicis encara persisteixen. «Un exemple clar són els supermercats. Els vigilants segueixen els membres de la comunitat quan entren a l'establiment», afegeix Aaron Giménez.
Per aquest motiu assenyalen que cal avançar cap una ciutat amb ciutadans amb menys prejudicis perquè hi ha situacions incòmodes, tot i lamentar que «molts ja ho veuen com una situació normal, malgrat que no hauria de ser així». El mateix Giménez parla de quan va començar a treballar, als 16 anys. «Vaig aconseguir feina en una tenda a la plaça Puigmercadal. Vaig presentar el currículum, però van agafar un altre al qual van acabar acomiadant sis mesos després. Llavors em van trucar a mi. Es veu que no m'havien avisat de bones a primeres perquè en tenir dos candidats i un no era gitano, van preferir el que no n'era. Cal remarcar que aquests caps van ser els millors que he tingut i estic molt content d'ells», explica. Però exemplifica com la pertinença a la comunitat fa que algunes portes es tanquin.
Els responsables de la comunitat tenen clar que els estereotips són fruit del desconeixement del poble gitano. Tot i que a Manresa no consta cap cas greu d'episodi discriminatori, les dades a escala europea no deixen dubtes que n'hi ha. Segons dades de l'Agència pels Drets Fonamentals de la Unió Europea, el 33% de gitanos a Europa pateixen o han patit antigitanisme i el 31% han estat agredits físicament, malgrat que només el 4% ho denunciïn. «Això demostra la poca confiança de molts gitanos amb les institucions, i aquest seria un altre punt a resoldre», destaca.
No se sap exactament quants membres hi ha de la comunitat gitana a Manresa, però es calcula que hi ha cent catalanoparlants pertanyents a famílies arrelades a la ciutat des de fa diverses generacions, d'altres no catalanoparlant però que també hi estan molt vinculats des de fa anys, i unes 300 persones de petites famílies.
