Estudiar és cosa de paios. És el que pensen molts joves gitanos de Manresa, i per aquest motiu no arriben a acabar l'ESO i no se'n veuen a les classes de batxillerat ni a la universitat. Tot i que els perfils de les famílies de la comunitat són diverses, hi ha molts adolescents que posen fi a la seva trajectòria acadèmica prematurament i alguns decideixen anar a treballar al mercat. La Unió Gitana de Manresa, que representa el col·lectiu cultural, té en compte la situació com un problema a resoldre i per aquest motiu considera que s'han d'incentivar projectes per tal de revertir la situació i, a llarg termini, capgirar la realitat socioeconòmica de moltes famílies de la comunitat amb rendes molt baixes.

«No es poden encasellar tots els membres de la comunitat al mateix sac perquè hi ha molta diversitat», explica el president de l'associació, Joan García Giménez. Tot i això, sí que sembla haver-hi alguns denominadors comuns entre els membres del col·lectiu a la ciutat i en destaquen el fet que no hi hagi jove als estudis superiors. «Els darrers anys s'ha solucionat el problema que hi havia a la primària, etapa educativa on abans hi havia molt absentisme. Els nens ara van a l'escola. Però a la secundària ja observem abandonament escoltar i gairebé no hi ha joves de la comunitat al batxillerat, i no cal que parli de les universitats», afegeix.

Falta de referents

Els representants dels gitanos a la ciutat creuen que s'ha de trobar la manera de canviar la realitat dels joves i diuen que instaran a les administracions per fer un estudi de la comunitat a la Catalunya Central, i sobretot enfocat a Manresa, en ser la ciutat on hi ha més gitanos de la regió. Falten dades que indiquin clarament el nivell d'abandonament escolar, però García indica que és una realitat que s'evidencia a les aules. «Falten referents que incitin els joves a continuar amb els estudis perquè entre els mateixos membres de la comunitat gairebé hi ha poques persones que siguin un exemple clar de la utilitat d'estudiar, i és evident que té una importància cabdal», afegeix. Per aquest motiu no veuen la necessitat d'adquirir competències curriculars.

Tot i que no hi ha dades concretes de Manresa ni de les comarques centrals, l'associació parla dels que hi ha a escala estatal per tenir una referència. El 30% de la població gitana aconsegueix el graduat escolar, mentre que en la resta de la població l'aconsegueix el 60%. I només l'1% dels gitanos acaben amb èxit els seus estudis universitaris, mentre que en la resta de la població la mateixa dada és del 35%.

Les estadístiques no només preocupen a les comunitats gitanes, sinó a les mateixes institucions, conscients del problema que hi ha entorn a l'abandonament escolar dels joves gitanos. Per aquest motiu, fruit del Pla Integral del Poble Gitano, el Departament d'Educació ha destinat 750.000 euros aquest curs a la promoció escolar de l'alumnat gitano. Aquesta dotació econòmica s'emmarca en el Pla de Millora de les Oportunitats Educatives, que s'ha posat en marxa aquest curs i vol reforçar els centres de màxima complexitat amb recursos per compensar les desigualtats educatives a causa de la covid 19.

L'increment en la dotació també permetrà desplegar altres propostes relacionades amb l'èxit educatiu de l'alumnat gitano, com la lluita contra la segregació, la constitució d'un grup de treball per a la revisió i actualització del model actual i el desenvolupament de programes específics d'acompanyament a famílies.

Per al president de la Unió Gitana de Manresa, l'educació és la clau per al desenvolupament de les famílies gitanes, però l'èxit escolar dels nens i adolescents que avui dia estudien es percebrà a llarg termini. «És clau per capgirar la realitat de moltes famílies que tenen ingressos baixos», incideix, però els responsables de l'entitat també tenen clar que s'han de dur a terme altres iniciatives per atendre a curt termini les necessitats.

La Unió Gitana de Manresa veu fonamental fer un estudi sobre la comunitat a la Catalunya Central i elaborar un cens i, així, determinar quantes persones hi ha al territori que en formin part i conèixer exhaustivament quines són les seves necessitats. «La comunitat és diversa i no tots ens dediquem al mateix. Les famílies catalanoparlants, i que porten diverses generacions a la ciutat, ens hem dedicat tradicionalment al mercat. Però n'hi ha que han arribat més recentment i que tenen altres ocupacions», afirma García. De fet, hi ha la voluntat de plantejar a l'Ajuntament l'elaboració del diagnòstic de la població gitana.

«Efectivament, n'hi ha que es dediquen a la ferralla i n'hi ha que cobren la renda mínima garantia. Sempre anem a parar a la falta de formació. Però està clar que necessitem algun estudi o cens per veure'n exactament la fotografia», afegeix. La pandèmia ha posat en una situació encara més delicada als que es dediquen a la venda de ferralla perquè, sobretot a l'època més dura del confinament, no en trobaven a causa de l'aturada dels sectors productius.

El problema de l'habitatge

Una altra de les qüestions a estudiar és la situació de l'habitatge perquè els responsables observen que una realitat preocupant en moltes famílies. «La pandèmia ha agreujat els problemes, però abans ja n'hi havia en aquest àmbit. Per això hi ha casos d'ocupació d'habitatge. Els membres de la comunitat gitana ho pateix especialment perquè, en general, tenen menys eines. El preu de l'habitatge i del lloguer ha anat pujant i costar fer-hi front. Això fa, també, que els joves ho tinguin molt difícil per independitzar-se», destaca el president l'associació.

Per aquest motiu des de l'associació creuen que els membre de la comunitat s'han de dotar d'eines per subsistir sense tants problemes econòmics i, recalquen, la solució recau en els estudis.

Els responsables de la Unió Gitana de Manresa expliquen que, a l'hora d'elaborar recerques i aplicar polítiques per a la comunitat, s'hauria de tenir en compte els aspectes que creen més preocupació entre el poble gitano que -a part de l'educació, l'àmbit laboral i l'habitatge- són la salut i les desigualtats de gènere. La Unió Gitana de Manresa ara vol portar a terme activitats per millorar la vida dels membres de la comunitat.

«Casat i amb tres fills, la situació econòmica era dolenta i vaig decidir estudiar a la universitat»

«No vaig voler continuar l'ESO quan tocava. Els meus germans grans i cosins no l'havien fet i jo no no volia ser el nen estrany del grup», recorda amb certa nostàlgia Aaron Giménez, que ara té 29 anys i un títol universitari sota el braç. El seu pare no va aprovar la decisió i el va amenaçar amb esborrar-lo del futbol si no continuava amb els estudis. Giménez, molt tossut, va decidir quedar-se sense jugar a futbol si la contrapartida era no trepitjar més una aula. Això sí, el pare el va dur a treballar al mercat de ben jove.

Als 17 anys es va casar i poc després, ja major d'edat, va tenir el seu primer fill. Van continuar arribant més nens fins a tenir un nen i dues nenes, però quan va complir 23 anys la situació econòmica de la família era molt dolenta i els ingressos del seu treball al mercat no li arribaven per fer front als costos. Tot i tenir una família, llavors vivia amb els seus pares en no poder independitzar-se amb la seva dona i els nens. «Casat i amb tres fills, la situació econòmica era dolenta i vaig decidir estudiar a la universitat», remarca.

Un amic seu de Martorell havia cursat els estudis per a l'accés a la universitat per a majors de 25 anys i, donada la situació en què es trobava, va decidir fer el mateix. A més, eren uns cursos pensats per a la població gitana i molts professors eren de la mateixa comunitat, això feia que hi hagués més empatia amb els docents. Finalment va estudiar sociologia a la UAB, una branca d'estudis que li encanta i que el manté vinculat, ja acabat el grau universitari, al món acadèmic. Participa en recerques sobre la comunitat gitana per a diferents centres universitaris. Actualment aquesta feina és un sobresou i la seva activitat principal és la del Pla Integral del Poble Gitano, però té pensat cursar un màster i fer el doctorat. Ara vol ser un exemple a seguir per als joves.