Ha estat difícil per a tothom. Però per a molts alcohòlics que havien deixat la beguda ha estat un repte no tornar a omplir la copa durant la pandèmia, sobretot els mesos més durs del confinament. La temptació ha estat present diverses vegades per superar l'estrès dels darrers mesos, la incertesa i el poc contacte social que imposen les restriccions. Tot i que el darrer any hi ha hagut mesos que no s'han pogut reunir, els membres dels grups d'alcohòlics anònims de Manresa i Berga continuen mantenint les trobades perquè tots els que ho necessitin puguin explicar els temors i les inquietuds que els fan patir, i així evitar de tornar a trobar consol en la beguda.

«Una de les poques coses que podíem fer en els mesos més durs del confinament era anar a comprar, i al supermercat hi ha prestatgeries plenes de begudes alcohòliques. És clar que em vaig veure temptada més d'una vegada d'agafar una ampolla, però al final no ho vaig fer», explica amb una barreja de resignació i satisfacció per no haver posat al carro aquella ampolla que potser l'hagués ajudat momentàniament. «Estem malalts i sabem que beure, al final, ens perjudica molt», explica una de les responsables dels grups d'alcohòlics anònims de Manresa i Berga. Membres del grup de les dues ciutats -ja que els coordinadors porten els dos- accedeixen a parlar amb el diari sempre que se'ls respecti l'anonimat, i per aquest motiu no sortirà cap nom ni detalls que els puguin identificar.

Una de les coordinadores afegeix que el fet de viure sola, i de tenir poc contacte amb la família, ha fet més dura la situació. «Tothom ho ha passat malament durant aquests mesos, però els que estem sols hem tingut la sensació de no tenir ningú a la vora», afegeix. Tot i així, ho ha aconseguit. No ha tastat l'alcohol i ni ha tornat al malestar físic i anímic de la llarga època en què l'alcohol era un fals amic que li feia companyia. A les reunions de la capital del Bages es porten a terme en una sala de la parròquia Santa Maria de Montserrat, al barri de la Balconada, i hi entren de cinc a deu persones en les reunions que s'hi fan convoquen setmanalment. A Berga se'n reuneixen entre cinc i sis.

Una altre participant de les trobades afegeix que tot i «tenir ganes de beure» els darrers mesos, «no s'ha convertit en una obsessió», però que des de bon jove ha fumat molta marihuana, cosa que també ha deixat tot i haver recaigut ocasionalment, i sí que ha tingut moltes ganes de tornar a fer unes calades. «Però al final vaig pensar en no llençar per la borda tot l'esforç que porto fent», diu també amb certa resignació. El que va fer els mesos que no podia sortir de casa, a part de treure a passejar el gos, va ser trucar coneguts amb els que feia anys no mantenia contacte.

Els alcohòlics que han decidit deixar la beguda i viuen en família, per les històries que expliquen, sembla haver-ho tingut més fàcil perquè la parella i els fills són el pal de paller per dur una vida sense alcohol, i no volen que els de casa ho passin malament per culpa d'una recaiguda.

En les reunions participen antics bevedors de diferents pobles del Bages i d'altres comarques de la regió central. També de procedències diferents. «Durant els mesos que ens vam poder reunir manteníem trobades virtuals, per Internet, però no és el mateix. La presència dona una complicitat que no hi és en la comunicació a través de l'ordinador. A la reunió puc explicar més còmodament les meves experiències, de les quals només en parlo aquí perquè sé que ells passen per una situació similar», explica un altre responsable dels grups de Manresa i Berga.

Els participants són persones adultes que, havent superat una etapa en què la beguda marcava les seves vides i reconeixent que estaven malalts, finalment han fet el pas d'assistir a les reunions setmanalment. Tots se senten agraïts perquè posar paraules als sentiments i a les frustracions els ajuda a no recaure.

«En el moment de la pandèmia encara bevia, però gràcies a la família ho he superat»

Les darreres festes nadalenques van ser les primeres que recorda què va fer a cada instant durant els sopars familiars. I és que va ser el primer Nadal en què no va tastar ni una gota d'alcohol. Feia poc que un amic seu que participa en les trobades d'alcohòlics anònims el va convèncer que estava malalt i que havia de redreçar la seva vida. «Em deien que era alcohòlic, i jo deia que no. Que no tenia cap problema i ho controlava, però era evident que no. Pensava que simplement sortia a divertir-me amb els amics i que jo era capaç de beure més que els altres. Realment tenia un problema, ho reconec, i assistir a les reunions m'ajuda a no tastar més l'alcohol», afirma.

«Quan va començar la pandèmia encara bevia, però la meva família m'ha ajudat a superar-ho», afirma aquest home, que té una filla petita. Durant els mesos de confinament domiciliari omplia la nevera de cerveses i bevia en les trobades amb amics. «Ara em sento molt bé perquè els diumenges puc sortir amb la meva família a passar el dia. Em satisfà molt. Abans tenia massa ressaca per fer qualsevol cosa». Aquest participant diu haver begut des de ben jove i fins fa poc pensava que ser un dels que més bevia de la seva colla d'amics era divertit. Creu que molts alcohòlics han pogut beure més durant els mesos durs del confinament perquè han tingut més temps lliure.