Ajuntament de Manresa i Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) van organitzar ahir dues sessions informatives per explicar les bondats del projecte de soterrar la línia dels Catalans des de l'estació de Manresa Alta i fins a la plaça Espanya o bé la plaça de les Oques, on s'hi faria una estació nova. L'actual estació Baixador i el viaducte que hi mena anirà a terra. El projecte suposarà una inversió d'entre 40 i 60 milions d'euros.
Entre les bondats que ahir van voler subratllar, més que el soterrament en sí i comptar amb una estació de tren més cèntrica, van destacar que permetrà alliberar nou espai públic que farà possible una gran transformació urbanística de la ciutat.
D'avinguda a avinguda
Per exemple amb una gran avinguda entre la plaça 11 de Setembre, el carrer Camps i Fabrés i la Font del Gat que connectarà amb les Bases i amb l'avinguda Universitària -per on abans també hi passava el tren- o bé allargar l'actual Carrasco i Formiguera per connectar amb la carretera de Santpedor.
Però aquí no s'acaba. A la sessió i informativa es va anunciar que per a més endavant hi ha la idea d'atrinxerar la via del tren al seu pas per la Sagrada Família i la Font dels Capellans, i soterrar, també, la línia des del Pont de Ferro fins a Manresa Alta. Això suposaria fer passar a la història el túnel del carrer Indústria, per exemple. A Manresa pràcticament no quedaria rastre del tren en superfície. Però això va per llarg. No hi ha data ni projecte.
I per acabar de somiar Ajuntament i Ferrocarrils van afirmar que no obliden el projecte de fer un metro comarcal cap a Santpedor, Sallent i Súria, i la possibilitat que l'actual línia dels FGC pogués tenir diverses parades a Manresa com a l'Hospital de Sant Joan de Déu o a l'Agulla. Actualment en té tres: Viladordis amb Francesc Macià, Manresa Alta i Manresa Baixador. «Tenim un deute històric amb Manresa», va assegurar el president de Ferrocarrils, Ricard Font, present a la sessió informativa. Pel que fa a inversions, «l'última dècada el protagonista ha sigut el Vallès, ara toca la línia Llobregat-Anoia», va dir.
Capacitat de transformació
L'acte el va obrir l'alcalde de Manresa, Marc Aloy. Va afirmar que «cal ser conscients de la proposta i de la capacitat de transformació» urbanística que suposa, amb nous espais públics, noves zones verdes i residencials. «Ha passat a Vic, Terrassa i Sabadell, on s'han recosit les cicatrius del tren». Va destacar el potencial que suposaria el metro comarcal. «No ho farem tot a l'hora, però per algun lloc s'ha de començar». En aquest cas amb el soterrament i la nova estació a la plaça Espanya o bé a la plaça de les Oques. Sí que va demanar a Font que el projecte «no s'aturi fins a aconseguir el metro comarcal».
Font va informar que la redacció de l'estudi informatiu i del projecte constructiu s'adjudicaran més d'hora que tard, i va garantir la inversió. Amb el suport d'un mapa i de gràfics que es projectaven al fons de l'escenari va explicar el projecte. Va explicar que no hi haurà cap tuneladora, sinó que es tractarà d'una obra «més senzilla». Es rebaixarà el terreny per fer una trinxera que posteriorment es cobrirà. Va voler aclarir que geològicament parlant no hi ha cap risc. «Hem passat per sota del Delta del Llobregat i del Besòs, que és més complexe que Manresa». Va parlar, també, de terminis: el projecte es licitarà entre el 2022 i el 2023, i s'executarà entre el 2023 i el 2025. «No és una obra difícil», va insistir.
El regidor d'Urbanisme i Mobilitat, David Aaron López, també va participar a l'acte i, a través d'imatges i un vídeo, va convidar els assistents a contemplar els espais que ocupa actualment el tren amb «una altra mirada. Són buits urbans que és necessari resoldre perquè hipotequen la qualitat de vida» dels ciutadans, va dir.
El president dels FGC garanteix la màxima transparència en tot el procés
El projecte del soterrament de l'últim tram de la línia dels Ferrocarrils de la Generalitat a Manresa es va fer públic a finals de l'any passat (vegeu Regió7 del 16 de desembre). Va generar crítiques entre entitats i associacions que van considerar que una obra d'aquesta magnitud s'hauria d'haver consultat i debatut.
Ahir es va procurar resoldre aquesta demanda amb dues sessions informatives. La primera oberta a entitats i associacions, i la segona al públic en general. Les dues es van omplir.
A la primera no hi va haver massa debat al final de la sessió, i dues de les intervencions van estar protagonitzades per persones de l'àmbit polític local. En qualsevol cas el president del Ferrocarrils de la Generalitat, Ricard Font, va garantir que el procés es farà amb la «màxima transparència. No hem fet res d'amagat». També es va sincerar quan va afirmar que «no enganyem a ningú»: no s'escurçarà el temps del viatge cap a Barcelona i no es resoldran tots els problemes. «No és la solució, sinó una part de la solució».
