Què poden tenir en comú un esportista paralímpic, un músic i compositor, un escriptor, una il·lustradora, un científic, una religiosa, un alt càrrec de Microsoft, o una escultora?. Doncs Manresa. És el nexe que els uneix. La sala de plens de l'Ajuntament va celebrar ahir una recepció amb personalitats destacades de tots els àmbits que han estat designats ambaixadors i ambaixadores de la ciutat. Amb un doble objectiu: que exerceixin de manresans per donar a conèixer la ciutat i també per reconèixer la seva tasca. «A vegades no ho fem prou amb les persones de talent que tenim a prop. Teníem un deute amb vosaltres. És un regal poder-vos tenir», va dir l'alcalde, Marc Aloy.

A principis d'abril ja es va dur a terme una primera recepció (veure Regió7 del 10 d'abril). Ahir es va repetir amb més gent. Ara ja són 38, i se n'hi afegiran de nous més endavant. Va ser un acte senzill en format covid, mantenint les distàncies i sense públic. Tot i així es desprenia manresanisme pels quatre cantons. Va ser com una injecció de moral.

Manresa 2022

La iniciativa de designar ambaixadors i ambaixadores de la ciutat s'emmarca en el projecte Manresa 2022 per commemorar els 500 anys de l'estada de Sant Ignasi a la ciutat. «Sant Ignasi va ser el primer gran ambaixador de Manresa al món», va assegurar el regidor de Turisme i Projecció de la Ciutat, Joan Calmet. «Féu córrer el missatge que el pòsit dels valors universals que va deixar són més vius que mai», va dir.

Asseguts a la sala de plens hi havia l'esportista paralímpic Ignasi Ávila; el músic Manel Camp; la monja dominica sor Lucía Caram; el metge i investigador Pere Joan Cardona; l'acuditaire Manel Fontdevila; l'escultora Àngels Freixanet; el gestor cultural Valentí Oviedo; la dissenyadora de moda Míriam Ponsa; la mezzosoprano Mireia Pintó; la il·lustradora Maria Picassó; l'escriptor i periodista Genís Sinca; els periodistes Xavier Serrano i Francesc Sòria i el músic Natxo Tarrés.

També van participar a la recepció, però d'una forma virtual per motius professionals o de residència, la pedagoga Eva Bach; el director general adjunt del Comitè Olímpic Internacional, Pere Miró; la soprano Núria Rial; el vicepresident de Microsoft, Jordi Ribas; i el director de cinema David Victori.

Tots ells van agrair el reconeixement i van entomar el repte d'afavorir la projecció de la ciutat. Manel Camp, per exemple, va dir que sempre actua de manresà, i sor Lucía Caram va afirmar que és manresana «d'adopció i per opció». Nascuda a Tucuman, Argentina, fa 27 anys que viu a Manresa, on em sento «molt recolzada per la ciutat». Pere Joan Cardona va afirmar que «em reconec amb aquesta ciutat i la ciutat m'ha reconegut. És el que més m'entusiasme perquè és d'on sóc». L'acuditaire Manel Fontdevila va assegura que va aprendre el seu ofici gràcies als manresans, i ara «és com tornar-los el favor». Ignasi Ávila, que fa 11 anys que viu fora, va afirmar que era un dia especial per ell, i l'escultora Àngels Freixanet, va assegurar que tot i no haver nascut a la ciutat se sent manresana. «Quan m'he mogut sempre tinc ganes de tornar perquè és el meu lloc».

Donar exemple

El director general del Liceu, Valentí Oviedo, va posar deures: «Manresa és una ciutat de bona gent, tranquil·la i d'espiritualitat. Si ho anem dient hem de donar exemple». Mireia Pintó va desitjar que la «cultura i l'espiritualitat sigui un cultiu de l'ànima», i Míriam Ponsa va dir que «no pertanyo a cap ciutat ni a cap país. Només sóc una viatgera que he fet parada on tinc els meus orígens-. Sóc aquí per honorar el meu passat». Maria Picassó vaa afirmar que Manresa sempre ha estat una àncora per ella.

L'escriptor i periodista Genís Sinca va demanar més passió per explicar el llegat de Sant Ignasi, que fa «500 anys es va inventar el primer llibre d'autoajuda»: els exercicis espirituals. El periodista Xavier Serrano va assegurar que ;anresa «no és el lloc més bonic del món, però és la meva ciutat. Les ciutats les fan les persones que hi viuen, i és on viuen les persones que estimo». El també periodista Francesc Sòria va ser reivindicatiu. Va dir que li agradraria una ciutat sense violència de gènere, amb més i millor educació, verda i ecològica, amb arbres, bicis i integradora. «Una Manresa millor en tots els aspectes: econòmic, cultural, social i esportiu».

Ens veiem a Manresa

Finalment Natxo Tarrés va afirmar que «soc un apassionat del talent i la saviesa col·lectiva. Ens ho hem de creure més». I va acabar amb un «ens veiem... a Manresa».