L'Ajuntament de Manresa ha incrementat la quantitat de diners que dedica a fer front a la morositat de particulars i empreses i que arriba a la xifra rècord de 10,7 milions d'euros.

La morositat, tant de particulars com d'administracions, obliga l'Ajuntament a fer provisions per insolvències, que són els diners que es destinen a cobrir els cobraments pendents que són difícils d'aconseguir, però que encara hi ha expectatives de realitzar.

En aquests casos, l'Administració destina recursos a cobrir la possible morositat dels deutors.

En el cas de l'Ajuntament de Manresa, el tancament de caixa del pressupost del 2020 va fer aflorar una variació de les provisions per insolvències de 1.430.949 euros, per pujar dels 9.282.446 euros del 2019 als 10.713.395 euros del 2020.

Aquest increment de les provisions per insolvències, que s'incrementen 1'4 milions respecte l'any passat, i fins a 10,7 milions és «fruit de la situació excepcional d'aquest any, en què alguns impostos s'han fraccionat o no s'han pogut liquidar i per tant aquesta provisió s'ha hagut d'incrementar», segons el regidor d'Hisenda, Valentí Junyent.

Les provisions per insolvències que ha anat realitzant l'Ajuntament de Manresa fruit de la morositat han tingut un creixement espectacular.

L'any 2010 era de 2,5 milions d'euros. I, a partir d'aquí:, el 2011 (4 milions), el 2012 (5,2), el 2013 (5,5), el 2014 (7,1), el 2015 (7,2), el 2016 (8,5), el 2017 (8,4), el 2018 (9,1), el 2019 (9,2) i el 2020 (10,7).

Com es veu, cada any la xifra és superior a la de l'any anterior, excepte el 2017, que hi va haver un lleuger retrocés.

Com que no para de créixer la quantitat fa més d'una dècada que a gairebé cada tancament de caixa marca un rècord en relació a l'any anterior.

Pel que fa a la intensitat, els més d'1,4 milions d'euros d'increment de la provisió per insolvències són superiors als 116.366 euros d'increment de l'any anterior de la morositat comptable, que va ser la diferència entre els 9.282.446 euros del tancament de caixa del 2019 i els 9.166.079 euros del 2018.

Per trobar una diferència superior als 1,4 milions d'euros d'increment cal retrocedir als 1,6 del tancament de caixa del pressupost del 2014, quan la provisió va passar dels 5,5 milions del 2013 als 7,1 del 2014.

Els progressius increments mostren que malgrat l'aparent millora de la situació econòmica general abans de la pandèmia, el volum de persones i entitats que no podien fer front als seus compromisos tributaris amb l'Ajuntament de Manresa anava creixent any rere any.

Falsa millora

L'explicació pot ser la inèrcia dels deutes a causa de la crisi anterior i del fet que les particularitats de l'administració municipal fan que s'arrosseguin durant una pila d'anys abans de considerar-se incobrables i, consegüentment, esborrats de la comptabilitat.

Un altre aspecte a tenir en compte són els canvis de criteris comptables a què obliga la normativa pel que fa a les provisions per insolvències. Que es passés de provisionar el 15% al 25% de l'import dels deutes de l'any anterior va fer augmentar el volum. Això també va passar en el cas de les multes.

De moment s'obre un gran interrogant sobre l'anunci realitzat l'any passat que el punt d'inflexió de la creixent morositat ciutadana vers l'Ajuntament era a prop.

Segons el govern municipal, dos indicadors mostraven que el creixement exponencial de la morositat que ha patit l'Ajuntament de Manresa, per part de ciutadans i empreses que no poden fer front als tributs municipals, estava molt a prop del punt d'inflexió.

Un era que la morositat que es declara incobrable -els fallits de recaptació- era per segon any inferior a la del 2017, i l'altre era que els diners que l'Ajuntament ha de consignar per fer front a possibles impagaments creixien però es considerava que en bona mesura ho feien per un canvi en la normativa que obliga a destinar més fons a aquest objectiu.