El seu pare va patentar un sistema per cobrir tubs de la calefacció automàticament i va tenir a Manresa una botiga de joguines (El Petit Príncep), de vestits de núvia (Novias Izoard) i de sabates (Stock). Jaume Sanpera Izoard (Manresa, 4 d'agost del 1966) no només n'ha heretat el cognom. També el caràcter emprenedor. Enginyer de Telecomunicacions, el 2018 va cofundar i és el director executiu de Sateliot, que ha desenvolupat el primer satèl·lit llançat a l'espai que funciona amb tecnologia 5G per connectar l'Internet de les coses. Viu i treballa a Barcelona, on té la seu l'empresa. Està casat i té tres fills.

Què és Sateliot, a més d'una empresa que ocupa 60 persones, 45 de les quals són enginyers?

Una constel·lació de satèl·lits que donen voltes a la Terra i que donen connectivitat a l'Internet de les coses amb una característica absolutament diferencial, que és que ho fem amb un protocol, que és el 5G, el mateix que fan servir els operadors mòbils.

I això no existia?

És la primera vegada que es fa, en la història de les telecomunicacions. Fins ara, el món de les comunicacions mòbils i el de les comunicacions per satèl·lit havien estat completament separats. Tenies uns equipaments que sempre eren molt més econòmics, degut a les economies d'escala, que són els que funcionaven amb les antenes dels operadors mòbils, i uns equipaments que per connectar-se amb un satèl·lit necessitaven una parabòlica, que són les típiques que veiem a les cases.

Per què?

Perquè fins ara els satèl·lits estaven molt lluny. Un satèl·lit geostacionari, que són els clàssics, està a 36.000 km. Els nostres, que són d'òrbita baixa, estan a 550 km i això permet que el mateix equipament que fan servir per connectar-se amb una antena de telefonia puguin connectar-se amb una constel·lació. Aprofitem totes les economies d'escala que tenen els operadors mòbils al món perquè també es puguin connectar a la constel·lació. Això farà que l'Internet de les coses...

Què és l'internet de les coses?

És una revolució silenciosa que s'està produint fa anys, però que és menys coneguda que la revolució dels mòbils, tot i que és un fet. L'any passat ja hi havia més coses connectades a les xarxes que telèfons mòbils. Si al món hi ha 6.000 milions de telèfons mòbils, l'any passat ja hi havia 7.000 milions de coses connectades i per a l'any 2025 hi haurà 6.000 milions de telèfons mòbils, perquè ja s'ha arribat a una certa saturació, i 30.000 milions de coses connectades.

A nivell d'usuari, quin avantatge té connectar-se a Sateliot?

A nivell de mòbil no en té cap. Nosaltres no connectarem mai mòbils. Almenys no ho tenim previst. El que fem és connectar coses. Una motxilla, un contenidor... Hi ha una gent als Estats Units que està fent unes etiquetes que s'enganxen en un paquet i que funcionen amb el protocol que estem desenvolupant. Sabràs en tot moment on està un determinat paquet, un palet, un contenidor. Un vaixell... Per exemple, estem parlant amb una companyia que vol fer armilles salvavides amb aquests dispositius. Una altra cosa és tot el món de vida salvatge. Dels ossos dels Pirineus només n'hi ha dos controlats perquè són dispositius especials per a satèl·lit molt cars, el servei és molt car i, a més a més, necessites canviar a l'ós la bateria que porta cada 18 o 24 mesos. L'has de caçar, adormir i canviar-li. Amb això ja no serà necessari i com que els dispositius són molt econòmics i la bateria dura deu anys, podràs tenir controlats, no dos ossos, sinó tots els del Pirineu. Estem parlant amb una ONG que porta medicines a Àfrica i hi ha el problema que acaben venudes i no arriben al destinatari objectiu. Amb els nostres dispositius podran fer-ne un seguiment continu.

Això ja s'està fent?

Estem fent proves pilot.

Parlem del llançament del satèl·lit el 22 de març passat. De manresà no només hi ha impliocat vostè sinó també l'astrofísic Ignasi Ribas com a director de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya. Per a més inri, vostè va incloure el nom de Manresa en un microxip del giny.

El satèl·lit que vam llençar, l'Enxaneta, és un dispositiu molt petit, que fa 30 cm per 10 per 10; sense desplegar, perquè després es despleguen les ales, les antenes i tot plegat. A dins, hi ha un xip de memòria no esborrable i aquesta és la part sentimental del projecte. En aquest xip hi ha escrites dues ciutats del món. A Sateliot som dos fundadors: Marco Guadalupi i jo. El Marco és de Bríndisi i al microxip hi ha la ciutat de Bríndisi i la de Manresa. Agermanades a dalt del cel, volant a a 7 km per segon per sobre dels nostres caps contínuament.

Tot i que hi estigui ficada la Generalitat, és un projecte privat.

Sí, és un projecte cent per cent amb capital privat i, a més a més, i molt important, dels accionistes que hi ha inicialment, més del 50% són de Manresa gràcies a la col·laboració del Xavi Liso.

Que també és manresà. Com neix el projecte?

Jo soc emprenedor. Vaig fer una enginyeria de videoconferència el 95. Em vaig equivocar fent-la massa aviat. Un puntcom quan hi va haver el boom. Una operadora de telecomunicacions via satèl·lit de banda ampla, que segueix sent la número u a Europa. El 2017 vaig sortir d'aquesta companyia i amb Marco Guadalupi vam anar a l'Agència Espacial Europea perquè volíem fer un projecte que connectés l'Internet de les coses. Vèiem que hi havia una revolució espectacular a les ciutats però que a fora no s'estava estenent pels costos i la dificultat de connectar, i ens van explicar que hi havia vàries constel·lacions que s'estaven desplegant per a l'Internet de les coses però que totes necessitaven un equipament específic diferent. Nosaltres vam dir: per què no fem servir el mateix? I ens van contestar que seria l'ideal però que fins aleshores no s'havia aconseguit. Sempre explico que a la Nasa hi ha dibuixat un borinot, i el borinot, des del punt de vista aerodinàmic, és impossible que voli, però vola perquè no ho sap, i a nosaltres ens passa una mica el mateix. Com que no sabíem que era impossible, ho vam fer. Una costel·lació que funcioni amb el mateix dispositiu. Al final, del que es tracta és de molta feina i de molta inversió. Portem invertits 5 milions d'euros en I+D pur. Res de producció. Hem anat pagant a gent de tot el món perquè ens investigui amb patents de Sateliot per desenvolupar aquesta constel·lació única que funciona amb 5G. Fins al 22 de març, que vam llançar el satèl·lit, sent el primer al món que funciona amb 5 G per a l'Internet de les coses.

Quin paper hi té la Generalitat?

Fins al dia 22 d'aquest mes, més o menys, ens dedicarem a assegurar que tot funciona correctament. Un cop això acabi, començarem a connectar coses, i aquí és on entra la Generalitat. Ens ha contractat per connectar temes mediambientals. Durarà tres anys i, mentrestant, anirem llençant més satèl·lits per donar un servei més freqüent. Quan llances un satèl·lit de baixa òrbita tens cobertura a tot el món però només passa per sobre del teu cap dues vegades al dia. A mesura que tens més satèl·lits, creix la freqüència. L'any que ve en llançarem setze més i això en permetrà tenir connectivitat cada mitja hora.

Devia emocionar el llançament.

Va ser una passada!