La Innocentada s'ha adaptat als temps de pandèmia i aquest any les funcions són en petit format. Un any singular en què s'ha volgut apel·lar més que mai a l'esperit autocrític dels manresans i a l'orgull de pertànyer a la ciutat, explorant els seus principals atractius turístics, els indrets més emblemàtics i les tradicions més arrelades. Actors, ballarins i tècnics s'han esforçat per adaptar-se a un espectacle diferent al de les edicions anteriors i perquè el públic quedi satisfet en una història més curta del que és habitual.
La primera sorpresa és que els espectadors no s'asseuen a les pati de butaques habitual i s'han de dirigir cap a l'escenari, que aquest any fa de sala teatral. L'escenografia és més senzilla que la dels espectacles que la Innocentada presenta habitualment, i la proximitat de la representació és un dels actius d'aquests any, ja que els actors i els ballarins actuen a tocar del públic. En total, caben una cinquantena de persones a cada funció.
Espectacle proper
L'equip que posa en escena la Innocentada aquest any també ha jugat amb la proximitat de la història amb la ciutat, i és que si un de les curiositats cada any és escoltar les referències a l'actualitat manresana en clau d'humor. Aquest any tota la història gira al voltant de l'esperit manresà i de l'orgull de pertànyer a la ciutat.
L'obra tracta d'un turista escocès que visita la capital del Bages i un equip que s'encarrega d'atendre els visitants a la ciutat, poc acostumat -segons la història de la Innocentada- a rebre turistes, li fa el recorregut anomenat Manresa Experience, una ruta pels llocs més coneguts i amb història.
El guió és una referència constant sobre com els mateixos manresans en ocasions valoren poc els atractiurs de la ciutat que, vist des de fora i des d'una altra perspectiva, tenen un important valor històric i cultural. També, és clar, hi ha la guia manresana que s'aprecia els principals monuments i edificis més coneguts, i no para de dir que «se sent molt manresana». Perquè es vegi la ironia, en un dels gags de la representació, el turista diu que vol visitar tota la ciutat i una de les tècniques que l'atén li pregunta: «I a la tarda què vol fer?». El text el signa el periodista Carles Claret.
Com si fos alguna de les pel·lícules de Toy Story, en una de les escenes de Manresa Experience, les escultures més conegudes de la ciutat, com la Ben Plantada o la dona asseguda de l'Om, prenent vida i diuen la seva tot fent crítica dels manresans. Les coreografies de l'Esbart Manresà, tot i que ho fan grups reduïts, tornen a ser aplaudides. I una altra novetat, aquest cop els ballarins tenen paper i, per tant, també fan d'intèrprets. La direcció coreogràfica és d'Ariadna Guitart.
Un any diferent
L'espectacle té una durada de 40 minuts i el públic, que ahir reia i entrava en el joc irònic de l'obra, va aplaudir una història que té un nus i un final rodó. Els espectadors valoraven l'esforç per fer una representació curta adaptada als protocols anticovid. Al migdia hi van assistir sobretot famílies joves amb nens, que van ocupar la meitat de les localitats disponibles.
«Les funcions estant anant molt bé i estem constatant que hem fet una bona feina. Ens hem hagut d'adaptar al nou format, amb menys públic, i per als artistes de la Innocentada és una novetat molt important. També el fet d'estar actuant amb el públic al voltant dona la sensació que els estan observant des de tot arreu», explicava ahir el director de l'obra, Jordi Gener. I és que l'escenari, on es desenvolupa la Innocentada d'aquest any, té dues fileres de cadires just davant d'on actuen els actors i ballarins, i dues més als laterals. «Estem gaudint molt d'aquest format», afegeix. Una de les dificultats és posar en escena una obra que té públic per tots els cantons.
«Al públic li està agradant molt perquè té la sensació que està vivint la història des de dins, i per tant és més pròxim», afirma Gener. La feina dels assajos també ha estat diferent a la d'altres anys, i és que per acollir el màxim de públic i donar cabuda a més artistes -tot respectant les normes anticovid per a les funcions teatrals- s'han creat dos grups d'actors que representen l'obra. «Hem fet el doble d'assajos, però també és cert que l'obra més més curta. I hem explorat el fet de tenir dos actors facin el mateix personatge, i el camí que recorren, a la seva manera, per interpretar el paper. Cadascú li dona els seus matisos i això és molt interessant», explica.
Feedback positiu
«El feedback que rebem és positiu. És un format molt curt, i n'hi ha que es queden amb ganes de més, però també agrada perquè l'estona passa volant», explica Adrià Guitart, que fa de ballarí i, a part, és membre de la comissió de l'Agrupació Cultural del Bages, entitat organitzadora.
«Altres anys havíem intentat reduir la durada, fins que l'any passat vam arribar als 70 minuts. Potser els 40 minuts d'aquest any, tot i haver donat a l'obra un format de microxou, són excessivament curts», afegia ahir Guitart. I és que si es vol donar cabuda a més actors, les obres del propers anys, si tot torna a la normalitat, hauran de durar més de 40 minuts.
