El Voluntariat per la Llengua (VxL) és un programa per practicar el català amb la conversa. Es basa en la creació de parelles lingüístiques formades per una persona voluntària, que parla català fluidament, i una d’aprenenta, que en té coneixements bàsics i vol adquirir fluïdesa. El compromís de les parelles és trobar-se una hora a la setmana durant almenys 10 setmanes per parlar en català en un context distès.

És un programa impulsat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat i gestionat territorialment pel Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) a través de 22 centres de normalització lingüística, com ara el CNL Montserrat. Va néixer l’any 2003 i ja hi han participat més de 150.000 parelles, de les quals més de 3.600 s’han format al CNL Montserrat.

El VxL ha estat reconegut per la Unió Europea com una de les millors pràctiques per a l’aprenentatge de llengües i altres territoris l’han adaptat per potenciar el català, com Perpinyà, Andorra, el País Valencià i les illes Balears, i idiomes com l’occità a l’Aran, l’alemany i l’italià a Bolzano (Itàlia) i el flamenc a Flandes (Bèlgica). 

Des del CNL Montserrat es gestionen les parelles de les comarques de l’Anoia, el Bages, el Berguedà i la Cerdanya. La intervenció d’unes dinamitzadores que vetllen pel funcionament del programa garanteix que es formin parelles afins que no només comparteixen preferències horàries sinó també aficions i gustos. Les trobades solen començar amb una primera sessió de presentació que serveix per fer les primeres coneixences i donar orientacions. Una vegada s’han posat en marxa les trobades, les dinamitzadores del programa vetllen per la continuïtat de la parella i perquè l’activitat sigui profitosa.  

Des del 2017, el programa ha incorporat la modalitat virtual (a través de videoconferència) i ha obert la possibilitat de participar-hi a persones que resideixen fora de Catalunya o que no poden fer-ho presencialment. Actualment hi participen residents d’una cinquantena de països que ja han format gairebé 6.000 parelles lingüístiques. Arran de la pandèmia, moltes parelles presencials van continuar les converses a través de la modalitat virtual, que enguany ha augmentat amb més de 2.800 inscrits nous (994 voluntaris i 1.887 aprenents), sobretot entre el públic jove, amb la participació de 281 nous voluntaris d’entre 18 i 29 anys.

El programa és obert tot l’any. Totes aquelles persones que s’hi vulguin apuntar ho poden fer a través del correu vxl.montserrat@cpnl.cat, dels telèfons 93 872 17 07 i 634 75 78 68, o bé a través del portal web www.vxl.cat.

El VxL a Lledoners

El CNL Montserrat també forma parelles lingüístiques en l’àmbit de la justícia, gràcies a la col·laboració amb el Centre de Formació d’Adults Carme Karr, ubicat al Centre Penitenciari Lledoners. Fins a l’actualitat se n’han format més de 150 amb persones voluntàries que es desplacen un dia a la setmana al centre per conduir un petit grup de conversa format per alumnes de català de l’escola. Durant les sessions els alumnes practiquen el català i consoliden les estructures que han après a l’aula.

«Quan parles fas màgia» dona nom a la nova campanya del VxL

L’exposició de la nova campanya del VxL, Quan parles fas màgia, s’ha pogut visitar a la biblioteca del Casino i del 18 de maig al 5 de juny s’estarà a la de l’Ateneu les Bases. La mostra, creada per la Direcció General de Política Lingüística, forma part d’una campanya del VxL que vol animar les persones a afegir-se a aquest programa d’enriquiment lingüístic, cultural i personal que no ha parat de créixer des de la seva creació, el 2003.

«És posar el meu granet d’arena perquè la llengua continuï viva»

Joana Mollà va fer de voluntària als inicis del programa, l’any 2008, i ara hi ha tornat de manera virtual. «Les dues modalitats són motivadores, tot i que jo prefereixo la presencial, ja que m’agrada ensenyar la meva ciutat als aprenents. Per contra, amb la modalitat virtual pots conèixer persones que viuen fora de la teva ciutat i fins i tot fora de Catalunya, i també és engrescador».

La modalitat virtual té aprenents escampats per tot el món, des de Suècia, l’Argentina... El cas de la Joana, però, és diferent: «Les meves parelles lingüístiques són persones d’Espanya que viuen a Catalunya però que no parlaven català mai perquè el seu entorn era tot en castellà». Les converses els han ajudat a perdre la vergonya i també a tenir algú amb qui fer-ho. «El VxL no suposa una gran despesa de temps perquè és només una hora a la setmana i el que m’agrada és que és un voluntariat en què dones una part del teu temps de forma altruista i desinteressada a persones i no a associacions o entitats, com havia fet altres vegades. De la mateixa manera que contribuïm a la conservació del planeta, fer el VxL és com posar el meu granet d’arena perquè la llengua continuï viva».

«M’agradaria que aquesta xarxa de voluntaris existís a Galícia»

L’Alejandra Castedo va estudiar enginyeria química a Galícia i va fer el doctorat a Catalunya, on va conèixer la seva parella. Va decidir estudiar català per poder fer de professora. «Entenc el català, però mai n’havia estudiat la gramàtica. La meva llengua habitual aquí és el castellà». Tot i haver fet cursos de català, no va ser fins que va tenir una parella lingüística que es va atrevir a parlar-lo.

Explica que «el VxL m’ha ajudat a practicar-lo i a millorar-lo». El fet de treballar amb nens que li parlen en català també l’ha fet avançar i ser conscient del gran avenç que ha fet. Ara que han aixecat el confinament li faria gràcia veure en persona la seva voluntària. Fins ara s’han anat trobant un cop per setmana a través de l’Skype. Parlen de tot i comparteixen un tema que els és comú: «El fet que la meva parella lingüística hagi estat mestra m’ajuda. Dediquem deu minuts a treballar aspectes lingüístics». Participar en el VxL l’ha ajudat a perdre la vergonya, sobretot a l’hora de fer servir el català en el seu dia a dia. Està molt agraïda a les persones que dediquen temps a facilitar l’aprenentatge a gent com ella. «Ja m’agradaria que aquesta xarxa de voluntaris existís a Galícia. És admirable», afirma Castedo.