Les netes del manresà Jesús Serena, que tenen 5 i 2 anys, van pintar ahir un tros del mural que reproduïa en dimensions gegants el cartell de la pel·lícula Plácido. El que no sabien les nenes és que fa més de seixanta anys l’avi va veure, quan era un mica més gran que elles, el rodatge a Manresa de l’històric film. «Estàvem a la Plana de l’Om i van repetir tres o quatre cops l’escena que vam anar a veure. Hi havia molt ambient, va ser divertit, i ens van regalar un torró de mentida», recordava l’avi.

Anècdotes que no va explicar a les netes, que gaudien pintant aquell dibuix tan gran, perquè «encara són massa petites» i estan per altres històries. «No ho recordo tot al detall perquè llavors era petit i tenia uns 12 anys, però la pel·lícula, que té Manresa com a escenari, es va fer molt coneguda i em satisfà que la ciutat la recordi», afirma Serena, que a la seva filmoteca particular té la pel·lícula del genial Luís García Berlanga.

Nens buscant el color ideal

El pati del Teatre Kursaal es va omplir de famílies i grups d’amics que volien contribuir en la pintada col·lectiva del cartell i homenatjar la pel·lícula que va portar Manresa a les pantalles de cinema d’arreu del món. El popular artista bagenc Txema Rico coordinava i ajudava els nens, que demanaven els colors apropiats per pintar el tros de mural que els havia tocat omplir. «Aquest no és ben bé el color que hi ha d’anar», avisaven alguns nens preocupats per executar el treball a la perfecció mentre Rico donava i barrejava pintures per aconseguir la tonalitat ideal.

«Vaig una mica atabalat perquè és una activitat molt participativa i tothom em demana colors i pinzells, però estic molt content. Tot i ser un mural complex, està quedant molt bé i la gent s’ho està gaudint i els fa gràcia participar en una activitat col·lectiva», explicava satisfet per la resposta de la ciutadania de Manresa, que malgrat la pandèmia i les mesures de seguretat per participar-hi, moltes famílies s’hi van apropar per posar el seu granet de sorra.

Tot i que a la 1 del migdia unes cent persones havien passat pel Kursaal, els organitzadors eren conscients que encara quedava molt mural per pintar i per aquest motiu esperaven que a la tarda s’hi apropessin més famílies. «Sinó, haurem d’afanyar-nos a acabar nosaltres mateixos el mural», afegia l’artista bagenc.

«Em va arribar un mail d’Una Altra Educació és Possible anunciant l’activitat i vaig avisar dues mares del cau perquè em va semblar genial la idea de venir a fer una pintada col·lectiva. Així que hem vingut amb la canalla a pintar», explica per la seva banda Georgina Soler, que l’activitat li va servir per explicar a la seva filla, Anna, que «a Manresa es va rodar fa 60 anys una pel·lícula important del Berlanga que va tenir molt de ressò», afegeix. Soler confessa que, malgrat ser un film conegut, encara no l’ha vist, però després dels actes commemoratius de la darrera setmana, li han «entrat ganes de veure-la», i a sobre li han dit «que està molt bé».

Una altra mare, Teresa Llumà, tampoc ha vist Plácido, però assegurava ahir que la té «pendent» i que «aviat» la veurà. «El que m’agrada és que a partir de la commemoració es facin activitats en les quals es fomenta a l’art i obertes a la participació de tothom, amb la qual cosa serveixen per cohesionar. Per aquest motiu hem vingut amb la filla i amics», afegia. Art per a totes les edats per recordar que fa sis dècades la capital del Bages va esdevenir un gran plató cinematogràfic.