L’Institut Català de la Salut (ICS) de la Catalunya central és l’empresa més important de les comarques centrals de Catalunya, no tan sols pel que fa a número de treballadors, més de 2.000, sinó perquè presta el servei públic d’Atenció Primària a més de mig milió de persones. Entre centres de primària, els CAP, i consultoris, té uns 140 locals i edificis repartits entre les 154 poblacions de les comarques del Bages, Berguedà, Moianès, Osona i Anoia.
Tot aquest engranatge es mou des de la gerència territorial, a Sant Fruitós, i al seu capdavant hi ha Anna Forcada. La gerent de l’ICS a la Catalunya central és d’Osona. Té 48 anys. De tarannà reposat, «costa treure’m de polleguera, però també ho faig» assegura. Qui la coneix també diu d’ella que és resolutiva.
Un dia amb la gerent
Regió7 ha seguit una jornada laboral de Forcada. Dimecres va sortir de casa, a una població d’Osona, a 1/4 de 9 del matí per ser a 2/4 de 10 al punt de vacunació d’Igualada. Ella mateixa condueix el Toyota Yaris híbrid de la flota de l’ICS. Es va plantar puntual a l’espai firal d’Igualada, a l’Escorxador, on l’esperava l’equip directiu del Servei d’Atenció Primària (SAP) d’Anoia amb Carme Riera al capdavant. Després de les salutacions Forcada es va interessar per la nova dinàmica de les vacunacions que suposa que el personal essencial pugui triar la segona dosi: o bé AstraZeneca, com la primera, o bé Pfizer, segons la recomanació de Sanitat. Cal tenir les dues disponibles, i això complica la logística. Van xerrar a fora, al pati. També va sortir a la conversa les dificultats per contractar professionals sanitaris -metges i infermeres- a segons quines places. «És un drama», van dir. Ho van deixar per més tard, a la reunió programada a la seu del SAP Anoia, al passeig Verdaguer.
Forcada va entrar al punt de vacunació. Va saludar i parlar amb tothom. Es va interessar per les instal·lacions, els plafons amb informació en diferents idiomes o per les neveres on hi ha les vacunes. D’aquí es va dirigir al SAP Anoia, va visitar el mòdul que hi ha a l’exterior del centre i es va reunir amb la direcció del SAP per parlar ja més en concret de «les dificultats del dia a dia» i de «com hi podem donar suport des de les estructures centrals».
Montserrat de fons
Sense deixar mai la perspectiva de Montserrat, Forcada va deixar Igualada per anar a Sant Vicenç de Castellet. A 2/4 de 2 tenia programada una reunió amb la direcció i el personal del centre. Hi va arribar cinc minuts abans, amb el portàtil sota el braç, l’eina imprescindible de treball juntament amb el mòbil, quan és fora del despatx. Una confessió: quan té 300 o 400 missatges acumulats «em començo a neguitejar». A Sant Vicenç tot el personal es va reunir a la sala d’espera. El primer que va fer va ser agrair als professionals i a les seves famílies el seu compromís davant la covid. «Sé que alguns ho heu passat molt malament, però tenim l’oportunitat de recuperar la presencialitat i de rumiar com voleu afrontar aquesta nova atenció primària, com us podem ajudar i donar-vos suport».
L’essència de la professió
Abans de la covid aquestes visites eren habituals. La pandèmia ho va estroncar i tot eren vídeo trucades «una darrera l’altre». Ara, explica, intenta recuperar el costum de visitar equips de primària. «Cara a cara tot surt més, tant el que va bé com les dificultats», comenta. Un dels seus objectius també és recuperar la normalitat a Primària. El que en diu «essència de la professió», que vindria a ser «el contacte amb l’usuari, la proximitat, escoltar pulmons i palpar panxes, agafar la mà...». Forcada argumenta que «la nostra professió és i ha de ser molt humana, i això no ho hem de perdre. La covid ha posat moltes barreres».
Cap a les 3 de la tarda va arribar al seu despatx, a gerència territorial. Un despatx net, sense ornaments. «Aquí no és casa meva. Aquí he d’estar per la feina», diu. Va connectar-se per posar-se al dia, també amb els correus electrònics, no fos cas. Quan se li recorda que té la responsabilitat del benestar i salut de mig milió de persones contesta que «dit així pesa», i de seguida reflexiona que «aquest any de covid sí que he notat la responsabilitat». «S’han hagut de prendre decisions i ha sigut complicat, hi ha hagut moments difícils, i a vegades et trobes una mica sol. Tampoc és bo bloquejar-te. Has de tirar endavant i si has decidit bé, fantàstic, i si has decidit malament tirar enrere, recapitular i tornar-hi. I amb aquesta pandèmia ho hem hagut de fer».
Abans d’anar a dinar explica que la subleva «quan no tractem bé a la gent, als malalts, pel que sigui. I també quan no tractem bé als companys». I que pel que fa a la resta, amb organització i planificació «es poden fer moltes coses». I amb temps.
Va dinar cap a 2/4 de 4 a gerència mateix. Salmó «que va quedar d’ahir», una amanida i una fruita. La jornada va continuar a les 4 de la tarda amb una reunió amb l’equip de recerca de l’ICS, i a 2/4 de 6 amb el cap de recursos econòmics, financers, persones i suport de la Regió Sanitària.
I després va continuar la seva feina al despatx. Acostuma a sortir de casa entre les 8 i 2/4 de 9 del matí, i plega «a les 8, les 9 o 2/4 de 10». Mare de quatre filles, admet que la conciliació familiar «és complicada. M’he acostumat a plegar tard. És un mal hàbit». També és gerent de l’Hospital Sant Bernabé de Berga, on hi és dos dies a la setmana. «La jornada laboral i la responsabilitat t’absorbeixen molt».. Dimecres, entre una cosa i altre, va fer prop de 200 quilòmetres.
«No em veig tota la vida fent gestió, és una etapa, i en canvi sí que em veig tota la vida fent de metge»
Malgrat la feina a la gerència de l’Institut Català de la Salut a la Catalunya central i a l’Hospital Sant Bernabé de Berga, Anna Forcada no ha deixat d’exercir de metge de família. Fa guàrdies a Vic per, assegura, «mantenir els peus a terra. També el cap i per recordar el que sóc». Explica que «són metge perquè ho vaig decidir, perquè m’agrada. A la gestió m’hi ha portat la vida». Quan era a Manlleu la van proposar com a directora de Primària. «Jo no volia. Pensava que era una tasca molt important per la qual no tenia tota la formació, ni tot el coneixement i volia fer uns anys més de metge». Van insistir i va acceptar. D’aquí va passar a dirigir Primària al Bages-Berguedà. També hi va posar pegues, però la van convèncer, igual que assumir la gerència de l’ICS a la Regió Sanitària de la Catalunya Central fa dos anys. Assegura que és una etapa professional, però «jo no em veig tota la vida fent gestió, i en canvi sí que em veig tota la vida fent de metge».
