L’Associació de Veïns de Sant Pau, el Grup de Caminadors del CAP Sagrada Família i els Amics de l’Art Romànic del Bages s’han unit per reivindicar que l’Ajuntament no descuidi l’aqüeducte de la font dels Llops, situat entre el barri de Sant Pau i la Balconada de Manresa, ja que està ple d’esbarzers, canyes i males herbes que impedeixen accedir-hi. Volen que s’arregli, ja que tradicionalment s’hi podia arribar per dos camins sense problemes: un, des de la variant de Manresa, i l’altre, des de la barriada de Sant Pau.

«L’Ajuntament ho va desbrossar una mica l’any passat, però ja comença a estar igual que sempre», explica el president de l’Associació de Veïns de Sant Pau, Lluís Brucart. «Els veïns hem vingut a desbrossar la zona alguna vegada per poder arribar a l’aqüeducte, però no és a nosaltres a qui correspon aquesta feina». Brucart segueix: «S’hauria d’arreglar, netejar i posar-hi una balla perquè ningú prengui mal. Col·locar-hi alguns bancs i papereres per fer-ne un lloc més acollidor. També s’hauria d’il·luminar, ja que hi ha corrent elèctric. Només així aconseguirem un espai on la gent pugui passejar, relaxar-se, fer esport, realitzar algunes activitats que organitzem des de l’associació de veïns, com concerts o poesies, etc. Si no, sembla que estigui abandonat».

Ubicació de l'aqüeducte de la font dels Llops

Ubicació de l'aqüeducte de la font dels Llops Ubicació de l'aqüeducte de la font dels Llops

El president d’Amics de l’Art Romànic del Bages, Josep Llobet, explica que l’aqüeducte portava més d’una dècada bloquejat per matolls tot i estar catalogat com a bé cultural d’interès local (BCIL) des del 1985, «però tampoc hi ha cap placa que ho indiqui». Segons el Patrimoni Cultural de la Generalitat, forma part de l’inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, registrat com obra d’enginyeria popular d’ús industrial. Va ser construït el segle XVIII per la Companyia de Jesús. És molt gran de capçada, fa 40 metres de llargada i té quatre arcades de mig punt. A la part superior hi ha un canal que transportava aigua (entre 15 i 20 litres per segon) fins a la font dels Llops, també abandonada. Llobet coincideix amb Brucart que «ara podem estar aquí perquè també hem vingut un seguit de dies a netejar-ho amb els Amics de l’Art Romànic del Bages». Critica que «està tan descuidat que fins i tot està creixent una figuera entremig de les pedres de l’aqüeducte, i si segueix el rebentarà i ens quedarem sense. No hi ha dret. És una relíquia per a la ciutat i per al barri. Cal conservar-lo».

El president del Grup de Caminadors del CAP Sagrada Família, Vicenç Jou, lamenta que «no podem venir a fer les nostres caminades perquè està molt deixat i no és segur». Jou afegeix: «De fet, el camí que hi ha ara està marcat perquè la gent que surt a caminar ho va aplanant, si no, no es podria passar. Abans fèiem una ruta anomenada camí de ronda de la font dels Llops, però ara no es pot».

Mario Rivilla, també membre del Grup de Caminadors, opina que «la font dels Llops situada prop de l’aqüeducte és molt bonica, però és pràcticament impossible accedir-hi. És un camí que depèn de qui no el pot fer perquè s’ha de grimpar la muntanya i és perillós, però 50 anys enrere venien famílies a fer pícnics».