Hi ha famílies que realment els costa tenir un plat a taula i la situació s’agreuja quan hi ha fills als quals alimentar. Als centres d’educació, les dificultats per les quals passen moltes llars, sobretot arran de la pandèmia, són visibles i per això han sorgit iniciatives solidàries com la que ha posat en marxa l’escola La Font, perquè l’angoixa de no saber com omplir la nevera no sigui tan gran i la precarietat no deixi enrere els nens a l’hora de seguir el curs. Cada setmana recullen aliments al mercat de venda ambulant del barri de la Font dels Capellans i pensen a dur a terme més iniciatives de cara al curs que ve.

El projecte solidari ajuda en aquests moments deu famílies que porten els fills a La Font, però des de l’escola tenen clar que n’hi ha més en una situació precària i no ho diuen per vergonya al que diran els altres si fan el pas a reconèixer que necessiten ajut. «Molts dels pares es coneixen des de fa anys en portar els nens a l’escola, i no és fàcil fer el pas», explica la integradora social del centre educatiu, Laura Garcia.

La idea va néixer fa tres mesos, quan Garcia va veure que a Manresa naixien xarxes de suport, també a centres d’educació, com la de l’escola Bages. Esperit solidari que ha sorgit quan la situació econòmica de nombroses famílies ha empitjorat fins a nivells molt preocupants.

Unes deu mares, entre voluntàries i les que necessiten ajut, es troben els dimarts al migdia, quan té lloc el mercat setmanal i els carrers de l’entorn de l’escola s’omplen de parades que venen, principalment, aliments frescos. Es col·loquen una samarreta identificativa del centre i es desplacen pel mercat amb un petit carretó d’anar a comprar i demanen als paradistes, quan estan a punt de plegar i els clients ja hi han comprat, si els ha sobrat menjar per a la xarxa d’ajut.

Com que ja fa uns tres mesos que porten a terme la iniciativa solidària, els paradistes ja les coneixen i col·laboren tot donat aliments que han sobrat. Menjar fresc que el grup de mares col·loca al carreró tot agraint el gest. Fins i tot troben ocasionalment mostres de solidaritat entre els mateixos clients, ja que n’hi ha que compren alguna bossa amb menjar i els hi donen en veure-les. El perfil de mares del grup és divers, n’hi ha que tenen menys de 30 anys i d’altres de més de 40, i n’hi ha que són immigrants i d’altres que han viscut al barri tota la vida.

Comentaris desagradables

El grup ha de mirar que les mares marroquines no estiguin soles perquè s’han trobat amb situacions desagradables. «Quan s’han desplaçat al supermercat, en el marc de la campanya d’ajut, han hagut de sentir comentaris de l’estil que només estan aquí per demanar menjar», lamenta la treballadora social del centre educatiu. Escenes que s’han viscut davant els dos supermercats que col·laboren amb la iniciativa i que els donen, sobretot, productes d’higiene i per a la neteja personal.

Per aquest motiu la resta de mares eviten que estiguin soles i es trobin desprotegides si algú els fa un comentari despectiu. Però el grup d’ajut no només està servint per donar un cop de mà a l’hora d’aconseguir menjar per a les famílies necessitades, sinó que és un espai de socialització important, i essencial, per a les mares d’origen estranger.

«És una manera d’empoderar-les, que sàpiguen que poden actuar i se sentin més segures. Aquí poden parlar amb altres mares del mateix perfil o de diferents, i hi estableixen nous lligams personals», afegeix Garcia. Entre totes miren de demanar als paradistes si tenen aliments amb els quals ajudar.

El centre també col·labora oferint un àpat gratuït als nens d’aquestes famílies el dia que recullen aliments. De cara al proper curs pensen ampliar les actuacions i recollir joguines i roba per Nadal. També han pensat en implicar el barri i per aquest motiu esperen contactar amb l’associació de veïns perquè doni un cop de mà, sobretot per buscar un local per deixar els aliments i la resta de material per a les famílies, ja que l’espai que disposen al centre educatiu és petit.

«Quan no em veuen els fills ploro perquè la nostra situació és realment complicada»

«Em fa vergonya explicar la situació per la qual passo», explica una mare del grup de suport que no vol donar el seu nom. A casa seva, ella i el seu marit s’han quedat sense cap salari i els únics ingressos que tenen són els 450 euros mensuals de la renda mínima d’inserció, una quantitat que no els arriba per pagar totes les despeses, i és que a part de tenir dos fills que van a l’escola La Font han de pagar la hipoteca del pis on viuen. Massa despeses.

«Jo ja no tenia feina quan van acomiadar el meu marit, com a conseqüència de la baixada de la productivitat arran de la pandèmia. Només li quedaven tres dies perquè el fessin fix i, quan el van avisar els responsables, es pensaven que seria pel nou contracte. Però volien parlar amb ell per dir-li que no podia treballar-hi més», es lamenta. Una situació realment complicada perquè el matrimoni té dos nens de 8 i 5 anys, i per això l’ajut de la iniciativa solidària de l’escola La Font és indispensable. «Als vespres, quan els nens no em veuen, a vegades ploro. La situació que travessem és realment complicada», afegeix. Perquè els nens puguin fer les activitats que fa la resta de companys, l’àvia l’ajuda a pagar el futbol.