El futur Museu del Barroc de Catalunya neix amb mal peu. Una de les quatre empreses que van optar a la convocatòria per redactar el projecte museístic ha impugnat el resultat del concurs, segons ha pogut saber Regió7. Es va adjudicar a l’estudi barceloní Croquis. A la impugnació s’al·lega que la firma va falsejar els mèrits que li van permetre superar el primer filtre i participar al concurs de projectes que va acabar guanyant. L’Ajuntament de Manresa va afirmar a aquest diari que el govern va desestimar ahir mateix la impugnació en considerar que el recurs ha estat presentat fora de termini.

El Museu del Barroc de Catalunya, en procés de construcció a l’antic col·legi de Sant Ignasi de Manresa, és un projecte que s’acosta al milió d’euros. El pressupost per a la redacció del projecte i la direcció de la seva execució és de gairebé 100.000 euros. La rehabilitació de l’edifici és una de les peces clau del projecte Manresa 2022.

La selecció de l’empresa contractada per a redactar el projecte museístic (el contingut i l’estil expositiu) es va preveure en dues fases diferenciades. A la primera fase no es presentava un projecte, sinó que les firmes interessades havien de presentar un currículum exposant treballs realitzats i executats en el camp dels projectes museístics, a partir del qual es convidaria les quatre empreses més ben puntuades a redactar el projecte museogràfic. Les seleccionades van ser Croquis Dissenys i Muntatges i Realitzacions, que posteriorment guanyaria el concurs; Varis Arquitectes; i les manresanes Produccions Culturals Transversal i Playmedia Motion Graphics. Transversal és qui ha presentat la impugnació.

La impugnació, a la qual ha tingut accés aquest diari, es basa en que l’empresa guanyadora hauria presentat com a projectes museístics treballs en els quals va fer feines de producció, o també treballs que s’atribueix tot i que han estat realitzats per altres empreses.

Consultat per Regió7, el responsable de l’estudi manresà, Eudald Tomasa, ha explicat que Croquis no és una empresa pròpiament de projectes museogràfics, sinó que bàsicament els executa. «Croquis té currículum com a productor i executor, no com a redactor de projectes», assegura. Segons Tomasa, va falsejar mèrits i currículum en la documentació que va presentar per participar a la convocatòria. En alguns casos es va atribuir «projectes d’altres equips de disseny museogràfic d’una forma molt poc ètica. Projectes que ells havien produït però no dissenyat».

Certificacions

Igual de greu que això, diu Tomasa, és que l’Ajuntament va donar per bons els currículums presentats sense demanar mai cap mena de certificació com s’acostuma a fer en aquests casos. L’Ajuntament al·lega que va demanar declaracions responsables sobre les obres. «Sempre es demanen certificats d’execució de projectes. No és el cas», raona Tomasa. S’estranya que el currículum no fes saltar les alarmes als membres del jurat, i assegura que «no és una qüestió de guanyar o no, sinó de principis».

El jurat que va seleccionar les quatre empreses que van participar al concurs d’idees estava format per, segons les bases del concurs, la regidora de Cultura de l’Ajuntament de Manresa; la cap del Servei d’Ensenyament, Cultura i Esports; el cap de Secció de Cultura; el director del Museu de Manresa; la cap del Servei de Museus de la Direcció general del Patrimoni Cultural de la Generalitat o la persona en qui delegui, i un tècnic de Contractació, Patrimoni i Inversions que va actuar de secretari.

Tots ells també van formar part del jurat que va seleccionar el projecte guanyador en la segona fase. Als anteriors s’hi van afegir, segons el plec de clàusules, un tècnic especialista en Patrimoni Cultural de l’Ajuntament; el gerent de la Fundació Fira de Manresa; un tècnic de Territori; una persona nomenada pel Museu Nacional d’Art de Catalunya; una representant de l’àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona; i un expert en la gestió o producció museística. No es va saber qui era el guanyador fins que van obrir el sobre que l’identificava.

Davant de tot això Transversal va sol·licitar l’anul·lació del contracte. A l’escrit d’impugnació fins i tot s’alerta que «l’atribució fraudulenta de mèrits aliens per part de Croquis pot ser motivada per negligència, manca de coneixements o d’expertesa» per part del comitè d’experts, «àdhuc per connivència d’alguns dels seus membres». Tomasa no descarta la via judicial.

L’Ajuntament va desestimar ahir mateix la impugnació en considerar que fa referència la primera fase del concurs. «La primera volta va tenir el seu període d’al·legacions i de presentació de recursos, i ningú no ho va fer», han afirmat fonts municipals. Així, el procediment va continuar endavant. Pel que fa als certificats, el consistori va demanar una declaració responsable a totes les empreses que es van presentar.

El guanyador va tergiversar els mèrits de sis projectes, segons la impugnació

Dels 11 projectes citats per la firma guanyadora, només 5 són purament museogràfics

L’Ajuntament va fer públic l’abril passat a través d’una nota informativa que Croquis havia guanyat el concurs per redactar el projecte museogràfic del futur Museu del Barroc de Catalunya (vegeu Regió7 del 24 d’abril).

Entre els projectes en els quals havia participat la firma guanyadora, i per tant puntuat, la mateixa nota citava el Centre Cultural del Born, a Barcelona. Segons la impugnació, es tracta d’un treball museogràfic de les firmes Bopbaa Arquitectura i Varis Arquitectes. Croquis hauria participat en l’execució del projecte, però no en el disseny, que a més a més va guanyar diversos guardons. El mateix passaria en altres exposicions com les sales del Renaixement i Barroc del Museu d’Art de Catalunya; intervencions al Museu de Lleida Diocesà i Comarcal; l’exposició permanent al pavelló Sant Salvador de l’Hospital de Sant Pau i la Santa Creu.

Segons el text de la impugnació, al qual hi ha tingut accés aquest diari, Croquis va presentar una llista d’11 projectes museogràfics redactats, dels quals només 6 ho serien realment. En la resta haurien participat en la seva execució, però no en el disseny. «Seria inadmissible que els currículums sobre feines de producció museogràfica, no de projecte, també fossin vàlids», argumenta Eudald Tomasa, de Transversal.

El prestigiós arquitecte Dani Freixes, de Varis Arquitectes, també va ser seleccionat per participar al concurs per dissenyar el Museu del Barroc de Catalunya a Manresa. És un dels autors del Centre Cultural El Born de Barcelona, que, segons Transversal, s’ha atribuït Croquis. «Si els mèrits són estrictament del projecte, no se’l poden apropiar. No sé com s’ha agafat això dels mèrits», ha explicat el mateix Freixes a Regió7. Assegura que no vol entrar en polèmiques, i «si s’ha considerat que era el millor projecte és que ho era». Sí que s’estranya que l’Ajuntament no s’assegurés que els projectes del currículum fossin seus.

Segons Freixes, el problema d’aquest tipus de concursos «no és tan aquest tema com que els projectes es puguin defensar i discutir» més enllà dels números. «Això donaria més riquesa. És com si tries un cotxe a base de puntuar coses. Pots acabar amb un de tres rodes perquè la carrosseria i el motor són molt bons». Opina que «ens passem de ser massa poc valents a l’hora de decidir».

Sobre el concurs del Museu del Barroc a Manresa afirma que «ens va sorprendre quedar els últims perquè honestament crec que era un bon projecte. M’hi vaig trobar molt a gust i em va saber greu no ser més útil. Em sap greu que porti polèmica. Quan ho van adjudicar a Croquis em vaig alegrar. Ho faran bé», sentencia.