El sirià Adnan Almousa va rebre l’impacte de bala d’un franctirador quan tornava a casa en bicicleta, a Homs. Tenia 14 anys i des d’aleshores va en cadira de rodes. Després d’aquest tràgic episodi va començar a fer esport. Un dia va rebre una trucada de Raül Romeva, que havia conegut la seva història per un reportatge de TV3, que li proposava córrer la Marató de Barcelona. Aquest va ser el primer contacte amb Catalunya i, més endavant, va establir-se a Manresa.
Un cop a Manresa, va voler aprendre català, castellà i anglès. Actualment, ha assolit el nivell bàsic de català i participa en el VxL. «És una bona manera d’avançar en l’ús oral de la llengua», diu. Amb Gabriel Villegas, el seu voluntari, fan trobades per videoconferència a causa de la pandèmia, però esperen poder iniciar sessions presencials tan bon punt la situació millori. Això els facilitaria la comunicació, ja que «la gesticulació ajuda a interpretar el que es diu». Tot i així, amb les videoconferències «si ets fora de casa, pots continuar fent l’activitat», comenten.
Una via d’integració
L’Adnan reconeix que participar en el VxL l’ha ajudat a deixar-se anar a l’hora de parlar i agraeix el suport del Gabriel. «Durant aquests anys m’he relacionat molt amb persones llatinoamericanes i àrabs, i només parlo català amb ell». Li agrada fer-ho i el vol aprendre bé per continuar estudiant, a banda que «notes que els catalans estan més còmodes quan els parles en català», i així se sent integrat.
Villegas va ser cap de recursos humans d’una empresa durant 40 anys i va compaginar la feina amb la seva gran passió: el dibuix. Des que es va prejubilar participa en el VxL. La seva primera parella lingüística va ser una noia de Madrid i l’experiència va ser excel·lent.
Sempre una estona de lectura
Fan trobades setmanals, perquè, segons el Gabriel, «si no hi ha regularitat i constància, notes que els costa molt avançar». Han connectat des del primer moment: «Amb l’Adnan es pot parlar de tot, lliurement, i això m’agrada». El Gabriel procura vocalitzar i, si cal, anar més a poc a poc. «Aquesta és, potser, la diferència entre veure’t a través d’una pantalla o presencialment. T’amoïnes una mica més per saber si t’entén bé». De vegades, aprofitant les seves habilitats artístiques, li fa dibuixos per ajudar-lo a interpretar. També intenten fer una estona de lectura per remarcar la importància de llegir i comprendre. «L’adequada comprensió lectora l’ajudarà en els estudis i en la vida, en general».
Quan es va engegar el voluntariat al CP Lledoners s’hi va involucrar de seguida. Ha fet de voluntari a persones de procedència diversa i «sempre he tingut bona relació amb tots els aprenents». En valora l’interès per aprendre, perquè els ajudarà a trobar feina i a integrar-se de nou a la societat un cop surtin del centre penitenciari. «És important que la societat vegi la vostra actitud i l’esforç per aprendre la llengua. Mostra que voleu fer les coses bé».
Gaudeix fent de voluntari perquè li encanta conèixer gent d’arreu i enriquir-se de cultures diverses. «M’aporta molt, si no, ja ho hauria deixat. Ho porto dins».
