El cas dels germans Pires Òrrit, desapareguts fa prop de 33 anys a l’Hospital Sant Joan de Déu de Manresa, no es reobrirà judicialment. L’advocada de la família ho ha intentat en dues ocasions en el darrer any, però sempre s’ha trobat la mateixa resposta del jutge, que en cas de delicte aquest ja hauria prescrit el 2016 i, per tant, es mantindrà arxivat. Es van tancant les possibilitats que s’obri una nova investigació per aclarir què va passar amb Isidre Pires Òrrit, de 5 anys, i la seva germana Dolors, de 17, quan el dia 5 de setembre de l’any 1988 van desaparèixer misteriosament de l’hospital sense deixar rastre. Ell estava ingressat per una estomatitis i la germana l’estava cuidant.

L’advocada que representa la família, Iciar Iriondo, va presentar fa gairebé un any als jutjats de Manresa un primer un dictamen sol·licitant al magistrat que reobrís el cas, però la resposta va ser negativa. Però un nou testimoni, que ha sorgit gairebé 33 anys després de la desaparició dels germans i que assegura haver vist com un metge se’ls enduia de l’habitació on eren, va impulsar Irondo a tornar a demanar al jutge la reobertura el cas. Tot i argumentar, en aquesta segona sol·licitud, que cal indagar el que explica el testimoni, el magistrat descarta reobrir la investigació.

Aquest nou testimoni es va posar en contacte el febrer amb la cadena de televisió Telecinco després de veure que el programa Viva la vida explicava el cas dels germans de Manresa desapareguts. El teleespectador va trucar a la cadena i va dir que aquell dia, ell sent menor d’edat, estava a l’hospital i va veure com un metge s’enduia els germans al soterrani del centre sanitari i allà els haurien injectat alguna substància. El testimoni diu que no havia parlat fins ara per por. En tot cas, l’advocada també va posar en coneixement dels Mossos d’Esquadra la narració d’aquest home, però van respondre que sense una ordre judicial no poden iniciar una investigació per verificar el que diu.

La jugada legal no va acabar aquí, sinó que Iriondo va demanar al Tribunal Constitucional la reobertura del cas, però també hi va respondre negativament perquè no queda clara la «transcendència constitucional». «Ara ens plantegem anar Estrasburg i estem estudiant quines possibilitats tenim que resolguin a favor nostre», explica a Regió7 Iriondo. Es tractaria del darrer recurs legal que queda perquè es torni a investigar, ja que el Comitè de Desaparicions Forçades de l’Alt Comissionat de l’ONU especifica que la prescripció dels delictes de desaparició forçada només es produeix quan el desaparegut apareix amb vida o es localitzen les seves restes.

El jutjat número 1 de Manresa va reobrir el cas el setembre del 1994, a petició del detectiu barceloní Josep Maria Oliver, per poder interrogar el personal del centre hospitalari i familiars del pare dels nens, dels quals se sospitava. La investigació de la policia, durant el primer any de la desaparició, no va aconseguir cap prova. Abans del 1994, ja havien reobert el cas un parell de vegades sense obtenir resultats satisfactoris.