Manresa té una relació especial amb les caputxines del carrer de Talamanca i aquest cap de setmana ha tornat a quedar demostrat. Les visites guiades a espais del convent que fins ara no s’havien obert mai al públic van quedar plenes dies abans que es tanqués el termini per apuntar-s’hi.
Es van fer dues visites dissabte i dues ahir, al matí i al migdia, amb l’aforament limitat. Hi van assistir 65 persones en tres grups de 15 i un de 20, el darrer. Si bé moltes persones coneixien la comunitat, van quedar especialment satisfetes amb l’oportunitat de passejar per espais que no havien vist mai.
Va guiar el recorregut Alexandra Bal, una estudiant de l’institut Cal Gravat –centre del qual va sorgir la iniciativa dins l’Aula d’Arts– que ha dedicat el treball final de recerca de batxillerat –que ha merescut un excel·lent– a la història de la ja molt reduïda comunitat religiosa de Manresa. Ajudada en alguna ocasió per fotografies antigues, la jove, una magnífica guia turística, va passejar els visitants durant una hora i mitja. La darrera parada va ser el claustre, on hi ha una exposició amb 44 pintures que ha servit de pretext per fer les visites.
A la petita habitació que guarda el torn que servia per entrar el que calgués al convent es va comentar que en algun lloc hi havien deixat una criatura acabada de néixer. Al de Manresa no consta que passés, però sí que una vegada hi van deixar un gos. La parada següent va permetre veure al terra, sota un vidre, el pou de l’antiga casa de pagès on va viure la mare Serafina, la manresana Àngela Margarida i Prat, fundadora de l’orde de les caputxines, on després es va aixecar el convent. La capçalera del pou, que és l’element més antic del convent, es troba arran de terra, cosa que demostra que la ciutat està actualment mig metre més amunt, com a mínim, respecte al segle XVII.
Un toc per a cada monja
A la sala de Sant Francesc, Bal va explicar que fins als anys 80 del segle passat havia estat el menjador, atès que la comunitat solia tenir de 20 a 30 germanes; ara en són 4. Abans de pujar unes escales, el recorregut es va aturar davant d’una teula d’acer en un passadís que servia per avisar les monges. Cadascuna tenia un toc diferent per saber per a qui anava l’avís.
A les cel·les no va sorprendre l’austeritat de la decoració. La majoria són molt petites però alguna es va ampliar i de dues en van fer una per incloure-hi un bany. La jove guia va explicar fil per randa com es va sustentar econòmicament la comunitat durant molts anys en unes sales amb unes magnífiques vistes a l’hort. De la biblioteca, amb molta varietat de llibres –La Divina Comedia, La casa de los espíritus, Tuareg...– es va retornar a la planta baixa, a l’actual cor, a la sagristia i a l’església.
Qui ho va voler va poder deixar un donatiu per a les monges i, ja al claustre, admirar i fins i tot comprar un dels quadres de l’exposició Art al Claustre, que encara hi serà fins diumenge vinent.
