L’informe de l’any 2020 del Síndic de Greuges de Catalunya afirma que la majoria de queixes i consultes recollides a Manresa fan referència a l’àmbit de polítiques socials: salut i les mesures derivades de l’epidèmia; infància, adolescència i educació, fruit de les afectacions en els infants de les mesures restrictives adoptades; treball i pensions, fonamentalment per temes de seguretat social, i serveis socials, per les sol·licituds de la renda garantida de la ciutadania.

Els àmbits següents que han recollit més queixes són els de l’administració pública i tributs, i el de polítiques territorials.

Les queixes i suggeriments afecten a processos d’oposicions i temes laborals, procediments sancionadors, reclamacions de responsabilitat patrimonial i, també, disconformitat amb diversos tributs locals.

Les queixes de l’àmbit de polítiques territorials se centren en temes de gestió ambiental (molèsties per sorolls i olors, problemes amb l’arbrat), habitatge (sol·licituds d’habitatge social), mobilitat (dificultats d’aparcament i circulació) i urbanisme (estat d’abandonament d’una finca).

El 2020 hi va haver 221 queixes (80) i consultes (141). Hi va haver menys queixes, però més consultes que l’any anterior. Pel que fa a l’evolució, l’any 2016 es van presentar 78 queixes i i 87 consultes, 165 en total; el 2017 el nombre total va ser similar, 167, dividit en 92 queixes i 75 consultes. El 2018 va pujar a 211 amb la xifra màxima de queixes, 106, i 105 consultes; el 2019 es va registrar la quantitat màxima d’interpel·lacions al Síndic, 233, de les quals 105 queixes i 128 consultes.

L’any passat, tal com ja va passar el 2019, les dades per gènere i matèria mostren una majoria de queixes i consultes presentades per dones respecte a homes, tot i que amb una distribució força igualitària.

Tot i així, es continua reproduint el que el Síndic manifesta des de fa anys, és a dir, que les dones presenten més queixes i consultes en l’àmbit de polítiques socials (i cura de persones dependents o infants), mentre que els homes ho fan en l’àmbit d’administració pública i tributs (sancions i pagament de tributs).

Les administracions amb les quals s’han tramitat les queixes i consultes procedents de Manresa són l’Administració local, en concret, el mateix Ajuntament i l’Administració autonòmica (especialment els departaments de Salut i Treball, Afers Socials i Famílies).

Durant l’any 2020 es va finalitzar la tramitació de 33 actuacions (84,6%).

En un 69,7% dels casos es van detectar possibles irregularitats que o bé s’han corregit en el moment en què el Síndic ho ha comunicat a l’Administració o bé l’Administració n’ha acceptat la resolució un cop el Síndic ha formulat la recomanació o suggeriment pertinent.

L’Ajuntament de Manresa ha estat l’administració afectada en un total de 21 queixes, i manté xifres similars a la resta d’anys.

Soroll i mobilitat

A més, aquest any, la covid-19 ha provocat que el conjunt de queixes del Síndic hagi afectat més aspectes propis de l’Administració autonòmica (salut, residències de gent gran, entre d’altres) i estatal (ERTO).

La majoria de queixes se centren en l’àmbit de polítiques territorials, per soroll de locals de restauració, problemes de mobilitat, dificultats per accedir al carrer on es viu, molèsties en la ubicació de contenidors, entre d’altres.

També hi ha un volum de queixes d’administració pública i tributs, per la gestió de l’impost de béns immobles, la suspensió de terminis en la gestió de la plusvàlua o la manca de resposta a determinades sol·licituds de la ciutadania.

En l’àmbit de polítiques socials, les queixes estan relacionades amb la manca d’ajuts per fer front al pagament d’habitatges o amb les exempcions fiscals quant a persones amb discapacitat o risc d’exclusió social.

Eliminació d’aparcament per a persones amb mobilitat reduïda

Una de les queixes tramitades va ser per la reconversió de places d’aparcament reservades a titulars de la targeta d’aparcament per a persones amb mobilitat reduïda en places d’estacionament amb horari limitat (zona blava).

El Síndic va recomanar a l’Ajuntament que reservés places a les zones d’interès del nucli urbà, que poguessin coexistir amb les zones blaves i amb les places reservades d’ús particular. També, que comprovés si l’accés a les places de zona blava en què han quedat incloses és compatible amb la finalitat de facilitar la circulació, l’autonomia personal i la integració dels afectats.