L’aixecament de l’obligació de portar mascareta als espais exteriors va tenir ahir una acollida tímida als carrers del centre de Manresa. De l’alleujament d’uns per no dur-la a la seguretat que transmet continuar portant-la, per a d’altres.
Al rovell de l’ou comercial de la ciutat, al primer tram del passeig de Pere III, el carrer Guimerà i el carrer del Born, s’hi veia gent amb mascareta i vianants que ja havien decidit guardar-la a la butxaca per a només quan fos obligatòria. La proporció era aproximadament del 50 %: la meitat dels vianants sense tapaboques i l’altra meitat que preferia protegir-se d’un virus que es resisteix a marxar, que ahir empitjorava indicadors a Catalunya i que ara amenaça amb l’arribada de noves variants com la delta, que són més perilloses i més contagioses que les que hi havia fins ara a casa nostra.
Qui portava posada i qui no, la mascareta? Impossible fer una classificació per grups d’edat o de gènere, tan variats com persones. Fins i tot es donava la circumstància que entre parelles, famílies o grups d’amics d’edats similars que passejaven junts hi havia integrants que en portaven i d’altres que no. Tot i això, un dels canvis que ha provocat la nova mesura és que qui porta mascareta se la col·loca més a consciència que abans, sense deixar el nas al descobert; poques estampes de vianants amb la mascareta per sota de la boca, imatges més habituals les setmanes anteriors.
Precisament també per aquest motiu costava de veure la imatge d’algú caminant mentre estava menjant, fumant o parlant per telèfon mòbil amb la mascareta mal posada: directament optava per treure’s la mascareta. Pel que fa a l’interior dels establiments, el compliment de portar nas i boca tapats era generalitzat i gairebé tothom ja hi entrava preparat. Després de més d’un any d’obligatorietat, era difícil despistar-se’n.
Sorpresa per l’ús elevat
La farmacèutica Teresa Comas, de la farmàcia de la plaça Clavé, assegurava que, en aquest primer dia de relaxament a l’exterior, «molta gent porta mascareta» i es mostrava «sorpresa» per aquesta situació. Pel que fa a les vendes d’aquest producte, assegurava que, tot i ja que no són obligatòries a l’aire lliure, «se n’han anat venent».
A peu de carrer les opinions entre els vianants eren diverses. Carla Sala, veïna de Manresa, usava mascareta. La seva opinió és que «a la ciutat encara s’hauria de portar. En espais més oberts és diferent». El fet que el virus encara persisteixi i el temor de contagiar-se, la falta de vacunació de grups importants de població, els brots de coronavirus que periòdicament es van produint a diferents indrets i el costum després d’un any d’obligatorietat en el seu ús són entre els principals arguments dels qui encara ara porten la mascareta pel carrer.
En canvi, altres vianants, com el santpedorenc Antoni Garcia, que anava amb la cara descoberta, consideraven que «ja era hora que ens la poguéssim treure. Amb aquesta calor molesta, i si han decidit que no cal és perquè a l’aire lliure si no hi ha aglomeracions difícilment passa res». (Més opinions a l’enquesta).
Més enllà del centre de la ciutat, a les zones del carrer Barcelona i les Bases de Manresa la imatge era gairebé idèntica: a mig matí els vianants es podien dividir més o menys en parts iguals entre els que portaven mascareta i els que havien decidit posar-se-la a la butxaca o a la mà mentre es trobaven en espais oberts i recuperar-la en entrar a botigues i llocs tancats.
Cares descobertes a l’Agulla
La imatge del nucli urbà amb vianants amb mascareta i sense a parts iguals contrastava, en canvi, amb la que es podia veure al parc de l’Agulla ahir a la tarda. En tractar-se d’un espai molt més obert i que no estava especialment concorregut, amb suficient distància de seguretat entre els diferents grups –molts d’ells, d’entre tres i cinc o sis persones–, la presència de la mascareta era gairebé testimonial entre els adults.
