L’actual Museu Comarcal, que acollirà el futur Museu del Barroc de Catalunya, va ser l’escenari triat, ahir, pel govern manresà (ERC i Junts per Manresa) per fer balanç dels dos primers anys d’un mandat marcat pel lideratge de dos alcaldes. Primer, Valentí Junyent, i des del desembre passat, Marc Aloy. I per la covid. Van resumir la feina feta en 60 punts, es van mostrar satisfets amb el que s’ha pogut dur a terme malgrat la irrupció de la covid i van coincidir que «el que marcarà aquest mandat seran els dos anys que ens queden». Ho va afirmar Junyent abans de cedir la paraula a Aloy, que va repassar les actuacions d’aquests dos anys repartides en cinc eixos (sis, incloent-hi tot el referent a la covid).

La sala encara en obres de l’antic col·legi Sant Ignasi va reunir el govern d’ERC i JxM. Cadires separades, mascareta i una pantalla per projectar el resum dels dos anys de mandat van conformar una posada en escena austera. Aloy va destacar la idoneïtat de fer el balanç al museu, tenint en compte la important inversió que s’hi està fent. Tant ell com Junyent es van dedicar paraules d’agraïment per l’esportivitat, com ho va definir Aloy, amb què estan portant el govern bicèfal. Després de recordar-ne la gènesi, Junyent va entrar en matèria. Va destacar que «han estat dos anys molt diferents. El meu últim any com a alcalde, amb la finalització d’una sèrie de projectes que estaven iniciats i previst cloure i que les circumstàncies de l’administració van fer que no es poguessin acabar el curs 19-20. I, després, va venir el que ho va capgirar tot, que va ser el confinament». Enmig d’aquest escenari, va posar de relleu i agrair la implicació de tot l’equip de govern i dels grups de l’oposició per fer possible el pla de reconstrucció econòmica i social. Aloy també s’hi va referir. «És del que estem més satisfets».

Sense cofoisme

A l’hora de fer balanç, Junyent va admetre que «segur que hi trobareu a faltar algunes coses. Fins i tot pensareu que hi ha massa cofoisme. No. El que hi surt és el que s’ha fet i el que no hi surt, som els primers que sabem que no s’ha fet». Va insistir en el paper condicionant de la covid. «Som conscients que el que marcarà aquest mandat seran els dos anys que ens queden». Aloy hi va coincidir. Va especificar, però, que « el que no facis al segon o tercer [any de mandat] difícilment ho faràs a l’últim, que ja és molt d’execució».

L’alcalde va repassar fil per randa els 60 punts que recull el balanç distribuïts en els cinc eixos del pla de govern, al qual s’hi va afegir un eix inesperat, que són les actuacions lligades amb la covid. En l’eix Manresa capital es va referir de nou a les obres al Museu Comarcal, amb una inversió de 6.500.000 euros per convertir-lo en «un equipament de referència en l’art i la cultura a nivell de país». Pel que fa a la futura seu del Govern, va anunciar que «des de l’Ajuntament ara sí que podem dir que hem comprat totes les finques de Galceran Andreu 8, 10 i 12 i les hem cedit a la Generalitat».

Fet el repàs, tal com havia expressat Junyent, va admetre que «hi ha coses que ens queden al calaix i que encara tenim dos anys per començar». Va reconèixer alhora que «no tot són flors i violes» i que «algunes d’aquestes grans obres de ciutat no han tingut una rebuda fàcil per part d’algun col·lectiu i això ens ha fet reflexionar, dedicar-hi més esforços, més participació i diàleg».

Carretera de Vic i Cardona

Dins dels projectes pendents, demanat per Regió7, Aloy va admetre que un dels grans reptes del mandat és la transformació de la carretera de Vic i de Cardona. «N’he parlat moltíssim i crec que estem en condicions que la ciutadania comenci a veure que poden ser d’una altra manera. I ho poden veure passejant per la Via de Sant Ignasi. Jo crec que aquesta és de les obres que més entusiasme han generat en els darrers temps. Veure que la ciutat pot ser d’una altra manera. Amb voreres amples, amb arbres, amb bancs per seure; que ens fem nostra la ciutat. Aquesta imatge ens ha de fer veure que la carretera de Vic i de Cardona poden ser d’una altra manera per tenir una ciutat millor». Dit això, va advertir que «els grans projectes de ciutat i de país no es construeixen amb quatre anys».