Un viatge per les diferents etapes de la reivindicació catalana des del segle XVII fins a l'actualitat ha obert aquest migdia de dijous la 3a edició de la Universitat Catalana d'Estiu de Manresa (UCE). Després del parèntesi de l'any passat per la covid, la UCE s'ha instal·lat fins dissabte a l'aula magna de l'institut Lluís de Peguera amb una desena de conferències, taules rodones i debats. Segons l'organització -la mateixa UCE, l'Ajuntament de Manresa i l'associació de professionals sèniors al servei del territori, Gest!- en total, la previsió és que passin per les diferents sessions un centenar de persones, una cinquantena de les quals han fet la inscripció per a totes (el lloc on fer-les és a la web del teatre Kursaal).
La conferència inaugural a càrrec de Jordi Casassas, president de la UCE i doctor en Història Contemporània, sobre La reivindicació catalana en temps de crisi: perspectiva històrica, ha començat amb una reflexió sobre el moment actual. "Tenim una sensació de crisi de confiança en la Unió Europea i en el sistema democràtic, que està rebent la pressió neoliberal en formes d'extremes dretes i de populisme. Un moment depressiu", ha valorat. Enmig d'aquest panorama tan galdós, ha afirmat que és un "mal temps per reflexionar" i que el que cal és "recuperar la perspectiva de la llarga durada per fer una mirada realista" enfront del que és més "conjuntural".
En aquesta mirada en perspectiva lligada a la reivindicació catalana ha recordat a aquells que diuen que "els catalans volem trencar la convivència hispànica" que "és complicat que trenquem el que no ha existit mai". A partir d'aquí ha recordat com ha estat aquesta relació des del segle XVII, caracteritzada pel xoc constant. Ha conclòs el seu bany de realitat recordant que, malgrat tot, Catalunya mai no ha tirat la tovallola i sempre ha trobat la manera de mantenir vives les seves reivindicacions ja sigui en nom del catalanisme, del regionalisme o de l'independentisme, entre molts altres 'ismes' que ha citat.
En el seu torn, Josep Sinca, president de Gest!, ha celebrat el fet que, a través de la UCE, Manresa pugui "donar valor i veu als temes que ens han tingut ocupats un llarg període de temps", des de la crisi sanitària fins a la situació del català passant per tot el concernent al procés des del punt de vista de la garantia dels drets fonamentals per part d'institucions com el Tribunal de Justícia de la Unió Europea i del Tribunal Europeu dels Drets Humans. Ha anunciat que les 4es jornades estaran molt lligades a la commemoració dels 500 anys de l'estada de sant Ignasi de Loiola a Manresa.
L'alcalde Marc Aloy ha expressat l'orgull de formar part d'un projecte com la UCE -"és un luxe ser l'escenari d'un símbol dels drets, de la llibertat i de la cultura nascut a Prada de Conflent-, ha recordat la gènesi de la subseu a Manresa el 2018 coincidint amb què la ciutat va ser Capital de la Cultura Catalana, que el Peguera va fer 90 anys i que la UCE en va fer 50; ha expressat el "desig manifest de continuïtat" i, com Sinca, ha previst per a l'any vinent un programa molt centrat en l'estada a Manresa de sant Ignasi de Loiola, "un referent universal del pensament". Ha conclòs la seva intervenció amb un "que sigui per molts anys".
A la taula presidencial també hi havia Josep Gili, regidor d’Ensenyament i Universitats; i la directora del Peguera, Assumpta Pla, i, entre els presents, responsables de la UCE i la delegada del govern a la Catalunya Central, Rosa Vestit.
