Manresa té un nou llibre de referència i de consulta obligada per entendre amb la perspectiva que donen 500 anys la relació de la ciutat amb Ignasi de Loiola i amb els jesuïtes. És el llibre que sor Lucía Caram va regalar al Sant Pare en la trobada que van mantenir la setmana passada a Roma. També és el llibre que moltes de la vuitantena de persones que van assistir ahir al vespre a la seva presentació es van endur sota el braç. El que encara és més important és les ganes de llegir-lo que els va saber encomanar el seu autor, el jesuïta Francesc Riera.

Manresa ignasiana. 500 anys. Ignasi de Loiola i els jesuïtes, editat per la Fundació Cova de Sant Ignasi i Cristianisme i Justícia, que ha requerit tres anys de feina per part del seu autor, arriba en el moment escaient, amb un Santuari de la Cova renovat i amb els mosaics de l’artista Marko Rupnik acabats d’instal·lar com a colofó, i amb Manresa iniciant el compte enrere per a la celebració, el 2022, de l’estada d’Ignasi a la ciutat.

El superior de la Cova, Lluís Magriñà, va obrir la presentació destacant el fet que l’obra de Riera estigui amarada dels Exercicis espirituals. Per part seva, l’historiador Francesc Comas en va posar en relleu que «actualitza el relat de la relació de sant Ignasi, els jesuïtes i Manresa amb un pensament del segle XXI». Entre d’altres, en va elogiar el treball de recerca a nivell local, nacional i internacional, les 408 notes, que «aprofundeixen i complementen la bibliografia essencial», la part gràfica i «l’encert de sintetitzar cada capítol en una cronologia que permet situar el lector». En va remarcar, alhora, la valentia perquè «no defuig els conflictes». L’historiador va acabar la seva intervenció expressant a Riera el seu agraïment pel llibre. També ho va fer Josep Maria Margenat, membre de la comunitat jesuïta de la Cova, que va ser catedràtic d’Història de la Universitat de Granada.

Margenat, que va oferir un detallat repàs per la basta producció bibliogràfica centrada en sant Ignasi i en els jesuïtes, va definir el llibre com un treball «seriós, rigorós, oportú i necessari»; va remarcar que «ens acosta a la biografia interior d’una ciutat» i «ens fa gaudir de la nostra història». Va apuntar, alhora, la seva capacitat de, tot i ser una obra de difusió, no caure en la fredor ni en la insensibilitat. Quelcom impossible, coneixent el tarannà de Riera.

Una lectura espiritual

Amb el to apassionat i el sentit de l’humor que el caracteritzen, el jesuïta, que va ser el superior de la Cova durant vuit anys, fins al 2105, va explicar la gènesi del llibre. I els objectius. Per una banda, «actualitzar en el contingut i en l’aparell gràfic» el que els autors precedents havien explicat, el darrer dels quals l’any 1991. També va citar l’objectiu de «fer una lectura espiritual dels 500 anys utilitzant la història», i el de mostrar que, malgrat la distància entre Manresa i la Cova, «hi havia molta proximitat». Ho va il·lustrar amb exemples de l’amistat que van mantenir amb la ciutat alguns jesuïtes quan en van ser expulsats.

Quan Riera va saber atrapar els presents, però, va ser quan va narrar la transformació que va viure Ignasi de Loiola a Manresa, «el lloc on un fatxenda amb ganes de conquerir a Déu el que va conquerir va ser el seu fracàs». Va parlar de l’Hospital de Santa Llúcia, que l’Ajuntament va comprar i va donar a la Companyia de Jesús, que el va convertir en residència del jesuïtes i en el Col·legi Sant Ignasi, «que era l’escola pública i gratuïta de Manresa». I va parlar de la Cova, però aquesta part de la història només la va explicar fins al 1606. Qui vulgui gaudir-la sencera haurà de comprar el llibre.