El manresà Jordi Cruz (1978) s’ha convertit en un dels xefs més mediàtics de l’Estat espanyol, en part per la seva participació com a jurat en el programa Masterchef des del 2013. Però, sobretot, és reconegut per la seva cuina d’avantguarda que l’ha portat a treballar en restaurants que acumulen 8 estrelles Michelin. Ara, en governa sis. Cruz se sent creador i diu que li agradaria que alguna de les seves receptes aparegués en els llibres de cuina tradicional d’aquí a cent anys. Tampoc oblida les seves arrels i s’ha declarat un fan de Manresa, ciutat que el va veure créixer i que sempre que pot ve a visitar.

Com compagina la televisió i la cuina?

Amb un molt bon equip. En 28 anys que porto cuinant, he trobat gent amb ganes de treballar, de créixer... Parlo amb molts cuiners i em diuen que han canviat el 90% de l’equip, jo no ho faig. Tinc la sort de treballar amb equips que duren molt temps, gent que li agrada el que fem i ho veuen com una família.

I si algun dia això falla?

Si això deixa d’agradar, m’agafaré una masia, cuinaré per a quatre i seré ben feliç. Ja he guanyat 8 estrelles Michelin en la meva carrera, per tant no m’importaria fer una altra cosa. Tot i que m’agrada molt el concepte de l’alta cuina.

És més cuiner que presentador?

La pregunta és absurda. Em quedo amb els fogons, sí que és veritat que la meva aportació ara a la cuina és més tècnica, d’I+D, d’organització. Ja no és com quan tenia vint anys i corria amunt i avall.

Quins són els reptes de Jordi Cruz?

Que d’aquí a cent anys, una recepta nostra es converteixi en tradicional. Tots som al món per aportar-hi alguna cosa, a part de consumir recursos naturals; per tant, vull que el meu pas per la terra perduri i quedi en la cultura. Qui va inventar la beixamel o els canelons no sé sap qui és, però avui dia, amb les comunicacions que hi ha, tothom sabrà d’aquí a cent anys que Ferran Adrià va fer els aires, les esferes... I a mi m’agradaria poder ser present als llibres de receptes de cuina.

I quina creu que es quedaria?

No ho sé, la veritat. Quan Leonardo va pintar La Gioconda, no sé si s’imaginava que la seva obra seria exposada al Louvre. El que hem de fer és seguir treballant. La cuina per a nosaltres és una diversió, som canalla que juguem amb el menjar i construïm.

Té al cap obrir un restaurant a Manresa?

Bé, ja vaig obrir un restaurant a Sant Benet de Bages (L’Angle, actualment L’Ó). Soc molt de Manresa i m’encanta la ciutat, però és petita i necessito més exposició de clients, perquè el nostre concepte de restaurant no és per a tothom. Sí que podria obrir un restaurant de cuina tradicional catalana i m’encantaria, però ara com ara estem centrats en Barcelona i en els establiments que hi tenim (Abac, Angle, Atempo i Ten’s Tapas).

S’acabarà algun dia Masterchef?

Mentre la gent s’ho miri i sigui un producte entretingut, allà seguirem. És un gran programa per difondre sobre la cuina i parlar-ne. Hi haurà gent que dirà que això és un espectacle, però és que això és la televisió, si és avorrit, ho retiren.

Com va arribar a ser jurat de Masterchef?

Estava fent una ponència de cuina a Madrid Fusión i van entrar les dues caps de Shine Iberia (productora de Masterchef). Llavors van dir-me que buscaven un jovenet perepunyetes per a un nou programa. Vam fer un programa pilot amb Boris Izaguirre, va quedar una cosa molt esperpèntica, i l’any següent ja vam reprendre-ho amb l’equip que hi ha ara.

Fa uns anys, el programa tenia una presentadora. Com va ser agafar el rol de conductor?

Sempre hi havíem sigut, pensa que de les 48 edicions al món que es fa Masterchef, només hi havia presentador a Espanya. Crec que no se’n refiaven de nosaltres i van posar una presentadora (Eva González). I després d’unes quantes temporades, l’Eva va marxar i ens van donar el comandament al jurat.

És tan dur com sembla a la televisió?

Bé, jo soc intransigent, primmirat i dic el que penso a la cara. Considero que dir la veritat a una persona és la millor forma de fer-la evolucionar.

Com se supera cada dia?

Tinc la «malaltia de la insatisfacció», trobo que és molt pràctic fer passes endavant i no enrere. Considero que quan saps fer una cosa i la fas malament, és una qüestió de mandra. Per tant, jo no soc un esportista d’elit, però sí que soc tenaç, a poc a poc treballo i segueixo endavant.

Què significa aconseguir 3 estrelles Michelin?

És un somni aconseguit, té molt bon gust i també és una gran responsabilitat. Ens acosta un tipus de client que ens interessa. S’ha de saber aprofitar-ho. L’èxit de la feina és sentir-te realitzat, i quan fas coses que no es fan a tot arreu, és fàcil que acostin el concepte que tens com a èxit. L’èxit per a cada persona és diferent, jo soc una persona austera; amb els meus gatets, una tele i una nevera, soc feliç. El meu objectiu és sentir-me orgullós del que faig i que la meva família ho estigui de mi.

Què és el que més li agrada de Manresa?

La ciutat em transporta a sensacions d’infantesa. I com a lloc icònic no sabria si dir-te el Pont Vell, la Seu o el parc de l’Agulla. També tinc bons records de les tardes jugant al futbolí del bar Robert o les canyes que fèiem a l’Àngel Pina.