El destí dels tomàquets és formar part d’una gustosa amanida o ser sucats a les llesques de pa. Però els de les tomaqueres de la finca Can Poc Oli de l’Escola Agrària de Manresa serveixen per estudiar la biodiversitat de l’horta catalana i observar-ne els trets de les varietats dels Països Catalans. Una vintena de visitants van participar divendres en una activitat per descobrir la textura, el color i el sabor dels tomàquets autòctons i conèixer de més a prop el projecte que du a terme la Fundació Miquel Agustí i l’associació L’Era, promotora del banc de llavors Esporus.
«Hi tenim varietats de la història agrícola catalana. A l’hort n’hi ha més de 50, però en el banc de llavors tenim 500 varietats. Si algú està interessat en alguna en concret els hi cedim gratuïtament, nosaltres i les altres entitats que fan aquesta tasca, ja que és la nostra finalitat i, a més, estem finançats pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural», explicava a aquest diari Joan Casals, el director científic de la Fundació Miquel Agustí, de la qual forma part la Universitat Politècnica de Catalunya UPC.
Entre els visitants que observaven atentament les tomaqueres hi havia petits hortolans interessats en les varietats catalanes, i concretament de la regió central, de tomàquets i representants de bancs de llavors d’altres comarques, com Osona i el Priorat. Entesos del camp i de la seva biodiversitat. En un hort de Viladecans, en el marc del mateix projecte, s’hi ha plantat les mateixes varietats per comprovar on s’adapten millor i si creixen de la mateixa manera. Aquestes mans expertes van poder tocar tres varietats del Bages, tot i que els responsables asseguren que és difícil delimitar les varietats per comarques perquè n’hi ha que són pròpies d’horts de més d’un àmbit territorial.
Tot i la difusió dels responsables de projectes que fomenten les varietats autòctones, reconeixen que en molts horts encara no hi ha aquesta varietat perquè «el mercat de productes massiu», amb un clar predomini d’investigadors i cases de llavors potents, proporciona el que principalment busquen els pagesos, cultius amb un alt rendiment en què els tomàquets creixin amb colors vistosos, gustos suaus i aguantin molt bé a la nevera. «El nostre objectiu no és competir sinó donar accés als pagesos que volen accedir a un mercat més tradicional», remarca Casals.
Aquest expert també participa en un projecte d’àmbit europeu per estudiar detingudament varietats de tot el continent, una recerca que podria servir per millorar-ne el cultiu.
Els experts celebren que més consumidors valorin i consumeixin les varietats cultivades a la comarca
Malgrat les dificultats per fomentar la biodiversitat a l’horta del país i el cultiu d’hortalisses autòctones, Xènia Torras, responsable del projecte Esporus, el banc de varietats locals de l’associació L’Era, assegura que «els productes de proximitat cada cop són més preuats», i més enllà que la pandèmia hagi valorat les hortalisses de quilòmetre zero, la Festa del Tomàquet està ajudant que cada cop sigui més conegut, i és que el desconeixement que encara hi ha sobre els tomàquets locals en dificulta la sortida comercial. «Potser hi ha varietats que no són tan productives, però estan ben valorades per la pell fina i el gust, i això ho compensa», afegeix Torras. «Abans només trobava tomàquets vermells i rodons quan anava a comprar, i amb els anys hi he anat veient més varietat, i això és positiu», assegura. Aquest any, en la recerca per conèixer millor les varietats catalanes, han estudiat els tomàquets d’amanir, i l’any que ve tenen previst continuar amb el projecte tot investigant els de penjar, unes varietats que només es troben als Països Catalans.
