Aquesta plaça del barri del Poble Nou és a la confluència dels carrers Barcelona i Sant Josep i de les avingudes de les Bases de Manresa i de Joncadella. El carrer de Barcelona va ser planificat, traçat i obert els anys trenta del segle XX, juntament amb altres vials que hi conflueixen com el de Ginjoler i el del Poeta Mistral.

Antigament, hi havia un camí de bast que es coneixia amb el nom de camí de Joncadella perquè era el recorregut habitual per anar a aquest santuari on es venera la Mare de Déu de Joncadella, patrona del pla de Bages. De fet, el traçat del carrer era una part del camí medieval per anar a Cardona. Aquesta via començava al portal de Sant Domènec i pel carrer Pas de Cardona –actual carrer d’Angel Guimerà–, seguia per la seva prolongació del camí de Joncadella, plaça de l’Escorxador, camí vell de Joncadella, Sant Martí de Torroella, Callús, Súria i Cardona.

El carrer de Sant Josep es va obrir el 1911 des de l’escorxador fins a l’església en construcció del Poble Nou, ubicada a l’actual plaça de Mossèn Vidal. El nom es va posar en honor del patró del barri. I l’avinguda de les Bases de Manresa –anomenada avenida de la Cruzada Española durant el franquisme– es va anar obrint per trams al llarg de tot el segle XX, si bé un dels primers va ser el que anava des de la plaça fins a la via del tren de Súria, avui avinguda Universitària.

En un solar entre l’actual avinguda de les Bases i el carrer de Sant Josep es va inaugurar el 12 d’abril del 1925 el camp de futbol Stadium Manresa, on va jugar l’equip del Flor de Lis.

La tradició popular la va batejar com la plaça del matadero per l’existència d’aquest equipament d’estil modernista, obra d’Ignasi Oms i Ponsa, que es va construir entre el 1906 i el 1908 en substitució de l’escorxador medieval que fins aleshores estava ubicat al carrer de les Piques. Es tracta d’un conjunt de diferents naus construïdes amb pedra i totxo vermell amb finestrals tancats per gelosies de fusta per poder airejar els espais.

L’origen de la plaça: el 1909

El 1909, un veí del barri (Janer) va cedir terrenys que «daran lugar a que se abra una plazuela frente al matadero y una calle lateral de seis metros de anchura en la parte sud del mismo matadero, dejando el edifico completamente aislado».

Durant molts anys, la plaça va ser una cruïlla de carrers sense urbanitzar, amb corrals de bestiar al voltant per la seva proximitat a l’escorxador, i una vaqueria i quatre cases esparses.

A tocar de la plaça es va començar a edificar el 1969 el Centre Hospitalari de Manresa, obra de l’arquitecte local Josep Maria Esquius, acabat el 1974.

L’any 1976 se li va posar el nom de plaça Bages en homenatge a la comarca i, al cap de dos anys, durant l’alcaldia de Ramon Roqueta, es va urbanitzar.

El dia de la inauguració, per les festes de la Llum, hi va haver una de les primeres protestes veïnals de la ciutat. Una manifestació de veïns del barri Mion-Puigberenguer va aparèixer a la plaça per protestar contra la política urbanística del seu barri –amb els carrers per asfaltar– així com per la manca d’equipaments.

Al mig de la plaça es va aixecar el 1978 un monument dedicat a la comarca del Bages, obra de Jaume Soldevila i finançat pel Col·legi Oficial de Pèrits i Enginyers Industrials de Manresa i de la comarca.

Era una base cúbica de pedra amb elements metàl·lics als costats. En una cara hi havia el mapa perfilat del Bages amb el nom de les comarques veïnes; en una altra, l’escut de Manresa, i en els dos costats restants, figures simbòliques que feien referència a la riquesa agrícola, ramadera, industrial i de comerç. A partir de la base s’aixecava un cilindre hiperboloide, fet amb tubs d’acer.

A peu del monument hi havia una placa amb la inscripció «Homenatge de Manresa al Bages Festes de la Llum 1978».

De plaça a rotonda

Al començament de novembre del 2003 es va retirar el monument al Bages i van començar les obres per convertir la plaça en la rotonda que hi ha actualment. El desembre del 2005 es va inaugurar el nou monument, obra del mateix autor, en homenatge a la comarca. En aquest cas, es va donar a la ciutat amb motiu dels cinquanta anys dels Enginyers Tècnics Industrials de Manresa i de la comarca del Bages.

Es tracta d’un mural de metall situat sota una làmina d’aigua que cau un metre i mig i que representa la séquia i forma un estany. En un costat hi trobem plantes pròpies del Bages i, a l’altre, un terreny ondulat que simbolitza el pla de Bages.

A l’altre costat, unes plaques de pedra amb aspecte de marbre simbolitzen la muntanya de Montserrat. A la part posterior el canal d’aigua acaba amb un bloc de pedra coronat per vuit tubs d’acer que s’entrellacen. A la part posterior, una placa recull els donadors del monument i la data de construcció.