La tercera edició de la Universitat Catalana d’Estiu a Manresa s’ha celebrat aquest any els dies 1, 2 i 3 del mes de juliol amb la màxima austeritat i adaptant el seu format a les circumstàncies que la pandèmia ha obligat.

L’organització de les jornades es fa des de l’Ajuntament de Manresa, UCE i Gest!, amb la col·laboració de l’institut Lluís de Peguera, Kursaal, Ampans i Òmnium. El contingut de les jornades ha estat definit per un comitè científic integrat pel Dr. Jordi Casassas (president de la Universitat Catalana d’Estiu), Dr. Josep Oliveras (vicepresident de l’UCE Manresa), Dra. Eva Pons (Universitat de Barcelona) i Joan Maluquer (gerent de la Universitat Catalana d’Estiu). El comitè organitzador ha estat compost per: Sara Campabadal (Ajuntament de Manresa), Josep Gili (regidor d’Ensenyament i Universitats (Ajuntament de Manresa), Joan Maluquer (UCE), Manel Martínez (Ajuntament de Manresa), Josep Oliveras (UCE Manresa), M. Assumpció Pla (directora de l’institut Lluís de Peguera), Josep Simon (Ajuntament de Manresa), Josep Sinca (president de Gest!), Lluís Vázquez (Gest!) i Manel Villaplana (Gest!).

Les circumstàncies provocades per la pandèmia de la covid-19 han fet modificar el format de l’edició d’aquest any. En les dues primeres edicions de l’UCE Manresa corresponents als anys 1998 i 1999 –la del l’any 2020 no es va poder portar a terme per motius sanitaris– es van utilitzar tres espais: institut Lluís de Peguera per a les jornades del mati i migdia, Auditori de la Plana de l’Om per a les activitats de tarda, tallers i cinema, i plaça de l’Ajuntament per als espectacles nocturns a l’aire lliure. En aquesta tercera edició totes les activitats s’han concentrat en un únic espai, la sala d’actes de l’institut Lluís de Peguera, a l’efecte d’evitar acumulacions i desplaçaments. Aquest espai, degudament equipat i mantenint les distàncies de seguretat, ha permès complir totes les exigències de la normativa sanitària. Tanmateix, la situació sanitària ha aconsellat reduir de 5 a 3 dies la durada de les jornades i treballar sobre una àrea bàsica de Dret basada en els drets individuals i col·lectius i el paper garant del organismes europeus i internacionals.

Les ponències, a càrrec d’acadèmics i advocats, han aportat dades i reflexions sobre l’abast, les condicions i les conseqüències per garantir els drets de les persones, atribuïts a organismes com el Tribunal Europeu dels Drets Humans o el Tribunal de Justícia de la UE. En concret, amb les vulneracions dels drets fonamentals denunciats arran del judici del procés i d’altres procediments judicials interns així com el desafiament democràtic de resultes de la crisi sanitària. En definitiva, una anàlisi profunda del reconeixement dels drets individuals i col·lectius pels instruments internacionals i europeus i les vies de protecció dels drets humans que hi ha al Consell d’Europa i la Unió Europea. Els temes tractats en les diferents conferències i taules rodones han estat: Crisi sanitària (desafiament democràtic en temps d’emergència, Cooperació judicial penal a la UE, Cap a la residualització del català?, Dret de crisi o necessitat i descentralització política, El dret penal i la política, Catalunya una societat descohesionada?, garantia dels drets per al Consell d’Europa i el Tribunal Europeu dels Drets Humans, Els efectes econòmics de la pandèmia, Tsunami i desmobilització (on som)?, Entre els tribunals estatals i l’ONU (la interacció de les diferents instàncies de garantia dels drets fonamentals) i La garantia dels drets polítics per al Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

En la taula rodona «Cap a la residualització del català?» va tenir molt interès les diferents visions de la realitat de la llengua catalana i del seu futur. Es va valorar la incidència d’una sèrie de factors que estan condicionant el creixement del català com a llengua vehicular a Catalunya. Entre ells cal assenyalar una immigració d’1,5 milions de persones en els últims 20 anys, de procedències i parles molt diverses, el predomini del castellà en els mitjans audiovisuals i en la premsa escrita, l’augment progressiu de la utilització de la llengua castellana per part dels mestres en els instituts per facilitar la comprensió d’alumnes procedents de la immigració, les xarxes socials... Les diferents opinions van coincidir que cal fer un esforç per aconseguir que el català mantingui el seu ús prioritari en el territori català sense excloure l’ús i coneixements d’altres llengües.

El contingut de les jornades així com les taules rodones s’han agrupat en 5 blocs coincidents amb les sessions matinals i de tarda, que han facilitat l’elecció als assistents. Atenent la complicada situació de l’economia, s’han aplicat uns preus simbòlics de 15 euros per a l’assistència a totes les jornades i de 5 euros per bloc en la contractació fraccionada. Com en les edicions anteriors, l’assistència a tots els actes ha donat opció a un certificat del Departament d’Educació. L’assistència a cada un dels diferents blocs ha superat les 50 persones sense comprometre en cap cas l’aforament de la sala d’actes.

A part de l’institut Lluís de Peguera, que ha facilitat les seves instal·lacions i en concret la sala d’actes perfectament condicionada, s’ha disposat de la col·laboració directa d’entitats arrelades a la ciutat com el teatre Kursaal, que ha portat la gestió d’entrades, el que ha significat una gran ajuda; la intervenció d’Ampans, amb l’aportació de personal per a informació i atenció als assistents i dotació de jardineria a la sala de conferències, i la d’Òmnium, que ha ajudat en la difusió de les jornades entre els seus associats. Difondre la cultura i teixir complicitats entre entitats culturals i socials de la ciutat és una de les pretensions de l’UCE Manresa. Cal agrair la difusió dels mitjans de comunicació locals.

El resultat d’aquesta edició pot considerar-se molt positiu atenent les condicions restrictives imposades per la pandèmia, i ha aconseguit l’objectiu de difondre els valors i els continguts de l’UCE al nostre territori i, al mateix temps, reforçar i projectar la voluntat ferma i notòria de Manresa com a ciutat universitària. Cal remarcar el caràcter de permanència anual a la ciutat d’aquest esdeveniment cultural i únic.

És desig dels promotors fer costat en l’edició del 2022 als esdeveniments coincidents amb el 500 aniversari de l’estada de sant Ignasi a la nostra ciutat.