Fins a mitjan segle XIX les entrades a la ciutat emmurallada seguien les vies medievals. La major part de les vies entraven a la ciutat pels portals situats a est, nord i oest (com mossèn Bosch, Santa Llúcia, Sobrerroca, Planeta, Sant Domènec o Predicadors i Valldaura, i al sud hi havia dues entrades relacionades amb els ponts per creuar el riu. L’entrada pel Pont Vell i torrent de Sant Ignasi i les passeres de Sant Francesc.

La construcció del ferrocarril al sud –a redós del puig de Santa Caterina– i la construcció de l’estació el 1859 va crear la necessitat d’establir un nou vial de comunicació entre la ciutat i l’estació. Es va fer una passera que va perdurar fins al començament dels quaranta del segle XX amb la construcció del pont de l’estació que seguia per un camí cap al portal de les Piques. Molt aviat es va veure la necessitat de construir un pont i una gran plaça que estigués amb consonància amb la categoria de gran ciutat que aleshores era Manresa.

Per aquest motiu es va parlar de fer una reforma d’entrada a la ciutat. El 1910 l’alcalde republicà Maurici Fius i Palà va encarregar a l’arquitecte municipal Ignasi Oms la realització d’un projecte que havia de comprendre una gran plaça enjardinada a l’extrem del nou pont de l’estació, pendent de construir, i que es va demanar que ho fes l’estat; i unes grans escalinates que anirien de la plaça fins a la basílica de la Seu. Aquest projecte, anomenat la Reforma, implicava donar una nova fesomia a la façana meridional de la ciutat.

Més endavant, una comissió que cooperava amb l’alcaldia va encarregar –a través del comerciant Joan Jorba Rius– a Francesc Cuixart el projecte de la Reforma o nova perspectiva de l’entrada de Manresa i de la façana de la Seu.

L’artista va dissenyar un gran pont de pedra, una àmplia plaça i una escala monumental voltada de jardins que es va realitzar en part després de la seva mort i que continuava cap al projectat carrer d’Alfons XII i la Plana de l’Om. Una altra escalinata permetia accedir a la façana de la Seu pel cantó de ponent.

Comencen les obres

Però tots aquests projectes no es van començar a materialitzar fins després de la Guerra Civil Espanyola. L’any 1940 començaven les obres de construcció del pont de l’estació i a partir del 1943 van començar les obres de diferents plataformes connectades per escalinates simètriques per salvar el desnivell tot formant la gran plaça de la Reforma.

Segons el diari Manresa, «en los citados planos se destinaran espacios para jardines y otros espacios libres para que en ellos puedan jugar los niños. Para el acceso de carruajes se construiran, desde el Puente dos rampas laterales circundando la parte interior de la plaza». En el pressupost de la plaça no es feia esment de cap escalinata per accedir a la façana de la Seu.

Al cap de tres anys s’havia acabat el mur lateral de l’esquerra i encara es parlava de plaça de la Reforma.

En el ple municipal del 7 d’octubre del 1949 el consistori franquista va aprovar que la plaça es digués Plaza de la República Argentina, en agraïment a l’ajuda d’aquest país durant el bloqueig econòmic de la segona meitat dels quaranta.

Per la festa major del 1963 es va inaugurar un parc infantil, que va ser el tercer de la ciutat després del de la plaça d’Espanya i el de la plaça de Mallorca.

A finals de la dècada dels seixanta es van engegar diferents castells de focs els dies 30 i 31 d’agost de la festa major a l’interior de la Seu mentre la gent ho contemplava des de la plaça de la Reforma. Però per a seguretat del monument es van deixar de fer.

L’any 1979, amb el canvi de noms de molts carrers amb connotacions del règim anterior, es va canviar el nom i es va recuperar el tradicional de plaça de la Reforma.

El 2005 es van enderrocar els diferents nivells de tota la plaça i van començar les obres per fer-hi un aparcament subterrani i obres d’urbanització. El novembre del 2006 van acabar les obres d’excavació del subsòl de la plaça i al cap de dos anys s’inaugurava el pàrquing amb capacitat per a 350 cotxes.

L’agost del 2008 començaven les obres per fer l’escalinata cap a la Seu, i el febrer del 2010 els Amics de la Seu i la Comissió de Defensa del Patrimoni posaren en marxa una campanya per aturar la construcció dels murs superiors que tapaven la portalada de la Seu. Al cap de cinc mesos els murs foren enderrocats.

Després de molts anys d’obres i de polèmiques urbanes que van allargar i incrementar el pressupost de l’obra, aquesta es va acabar el maig del 2011.