La plaça Bonavista es va formar al començament del segle XX en la intersecció de la carretera de Vic, l’últim tram del passeig de Pere III i l’inici de les carreteres de Santpedor i el Pont de Vilomara.
Malgrat el nom de plaça i la seva extensió, des dels seus orígens ha estat només un punt d’intersecció i distribució de la circulació dels quatre vials esmentats i mai ha complert la funció d’espai de trobada i de socialització de veïns.
Tanmateix, aquest espai es va convertir ja des del primer moment en un punt nodal de la part alta de la ciutat, tot i que, durant molts anys, va estar per urbanitzar. Fins i tot a la primeria del segle XX, quan es va obrir la carretera del Pont de Vilomara, es va parlar de la possibilitat de fer un passeig des de la mateixa Bonavista que fos la prolongació del Pere III fins a la Balconada de Sant Pau.
Estratificació social
Quan es va construir la carretera de Vic a mitjan segle XIX es va produir una estratificació social al llarg del seu recorregut. En el primer tram, a tocar de la ciutat emmurallada, s’hi van construir cases senyorials. En el segon tram (al voltant dels carrers Era Firmat, Lladó, Sol, Sèquia), s’hi van fer cases per a artesans, i el sector més allunyat de la ciutat, des de la Bonavista fins al començament de la Pujada Roja, casetes de planta baixa entre mitgeres per a treballadors. Encara en queda una petita mostra al lateral de Prat de la Riba.
Durant molts anys del segle passat, al costat de la plaça hi havia la fàbrica tèxtil del Carreras (a la part esquerra del tram superior del Passeig), que s’hi va instal·lar els anys quaranta sobre les antigues naus del Soler del Blanqueig. A tocar de la carretera de Santpedor, hi havia el xalet modernista del Soler del Blanqueig. A la carretera de Vic, una filera de casetes i magatzems de planta baixa i primer pis. També hi havia la fàbrica de lleixiu i de gel de Cal Jubert, les naus o cotxeres dels autobusos ATSA, que feien la ruta Manresa-Berga i altres poblacions, així com la xurreria la Sabadellense.
El dipòsit de gasolina
També hi va haver un dels primers dipòsits de gasolina de Manresa. El 1926 la Permanent Municipal va autoritzar «instal·lar uns aparells subministradors de benzina a l’hectòmetre nou del quilòmetre primer de la carretera de Manresa a Vic».
La primera pista de bàsquet
L’any 1930 es va construir una pista de bàsquet per a la penya Kupp al tram final del passeig de Pere III, cantonada amb la carretera de Santpedor. Es va fer en uns terrenys de propietat de la família Soler, on tenien la fàbrica del Blanqueig, indústria que es va instal·lar en aquest espai al final del segle XIX i que estava especialitzada en el desgreixatge i rentat de caps i residus de cotó.
Aquesta va ser la primera pista de bàsquet de la ciutat i va ser el terreny de joc del Manresa BB (Manresa Basket Ball), un esport que s’havia començat a jugar oficialment l’agost del 1929.
Dos anys més tard, el 1932, a l’altra banda, a la part dreta del final del Passeig, el Centre Excursionista de la Comarca de Bages hi va construir la primera pista d’atletisme de Manresa. Va haver de tancar al cap de dos anys perquè el propietari hi volia edificar.
Fins aleshores, aquests dos esports es practicaven en camps de futbol i les competicions se celebraven a la mitja part dels partits.
Dels orígens a l’actualitat
Des dels seus orígens es va parlar de fer una gran plaça en aquest espai. Fins i tot es van fer projectes de vials soterrats per connectar el Passeig amb la carretera del Pont de Vilomara i així superar una filera de casetes de planta baixa que hi va haver durant molts anys. Així, durant molts anys, va ser una plaça sense cap mena de personalitat. Primer amb una illa sense asfaltar i després amb diferents models de jardineres per regular el trànsit.
El 1989 l’Ajuntament va comprar la primera finca per aconseguir enderrocar l’illa de cases del triangle Bisbe Comes, carretera de Vic i Jacint Verdaguer, amb l’objectiu de poder construir una gran rotonda al mig de la plaça Bonavista, segons un projecte dissenyat els anys trenta del segle passat. Finalment, el 2018 es va acabar l’enderroc de l’última finca que faltava per començar la rotonda.
A partir d’aquell moment van començar les obres d’aquest element d’ordenació del trànsit circulatori a la vegada que s’arreglaven els espais circumdants i es construïa un parc infantil i una zona verda a tocar del carrer Jacint Verdaguer. La nova rotonda va entrar en funcionament el febrer del 2018 i la plaça ha continuat mantenint i reforçant la funció d’espai d’intersecció del trànsit.
